Tres anys després, remuntada i 2-3 al Ciutat de València
El FC Barcelona de Hansi Flick ha despertat aquest diumenge 24 d'agost com l'únic equip de la Lliga que ha sumat els sis punts que ha tingut en joc. Quan encara falta completar bona part de la segona jornada de la Lliga, els culers han fet els deures tant a Mallorca com a València, en un partit amb remuntada made in Barça (2-3) que, curiosament, recorda i molt l'última vegada que els blaugrana havien visitat el camp del Llevant.
Les semblances entre els dos últims Llevant-Barça
Perquè, si bé feia més de tres anys que no es vivia un Llevant-Barça, aquell darrer, com el d'aquesta vegada, també va acabar 2-3 a favor dels culers, amb remuntada, penals i gol del triomf en el temps afegit. Massa paral·lelismes com per no dedicar-hi aquest text. Aquella vegada el partit corresponia a la jornada 31, mentre que aquest cop era de la segona, però el transcurs del matx va provocar que, en ambdós casos, acabés de manera èpica, i feliç.
Morales i els penals, també protagonistes
La primera semblança la trobem en un dels golejadors granotes, José Luís Morales. El Comandante va veure porteria en els dos partits, i els dos des del punt de penal. Fa tres anys va superar Ter Stegen, i aquesta vegada, Joan Garcia. Però és que Ter Stegen va haver d'enfrontar-se a tres penals en aquella ocasió. Morales va marcar el primer, que era l'1-0, però l'alemany, quatre minuts després, va aturar-ne un a Roger Martí per evitar el 2-0.
Pedri, golejador en ambdós partits
El Barça, aleshores de Xavi, va arribar a posar-se 1-2 gràcies als gols d'Aubameyang i, com ahir, Pedri, clau en les dues victòries amb gol. Però també de penal, Melero va restablir el 2-2 al qual es va arribar al temps afegit. Pel que fa a l'equip de Flick, al 2-2 hi van arribar des del 2-0 inicial en la primera part. Pedri i Ferran van igualar les forces a la represa, però també es va arribar al minut 90 amb empat i la sensació que podia i havia de caure el gol del triomf.
Una esquerra de seda, clau en el gol decisiu
I fins i tot el gol decisiu té més d'una semblança. Una esquerra prodigiosa, la de Jordi Alba el 2022 i la de Lamine Yamal el 2025, va posar una pilota perfecta, a l'espera d'un cap salvador. Jordi Alba va trobar el far de Luuk de Jong, i la pilota de Lamine Yamal, que cercava el cap de Ferran Torres, va acabar trobant el d'Unai Elgezabal. El toc del central llevantinista va fer que l'esfèrica dibuixés una paràbola impossible per a Pablo Campos. 2-3, victòria i, tres anys després, nova nit èpica al Ciutat de València.