Andrés Iniesta, una llegenda mil·lenària

Andrés Iniesta ja és mil·lenari. El jugador manxec, llegenda culer i actualment a l'Emirates Club dels Emirats Àrabs, ha disputat aquest divendres el seu partit número 1.000 contra l'Ajman, i ha engrandit així la seva llegenda futbolistica.

Un llegat que l'ha vist triomfar amb la samarreta del Barça en 723 ocasions (sumant els partits del Barça Atlètic), ser un heroi al Japó amb el Vissel Kobe (134 aparicions) i ara defensar els colors de l'Emirates Club (12). A més, amb la selecció espanyola ha estat internacional fins en 131 ocasions, entre les quals es troba el llegendari gol contra els Països Baixos que va suposar el primer Mundial de la història d'Espanya.

Més de 20 anys al màxim nivell

29 d'octubre del 2002. Aquesta va ser la data en què Andrés Iniesta va irrompre al panorama internacional. El de Fuentealbilla va mostrar al món la qualitat que atresorava contra el Bruges, en un partit corresponent a la 5a jornada de la fase de grups de la Champions. Els blaugranes, en aquell moment dirigits per Louis van Gaal, estaven classificats per a la fase següent, raó per la qual el tècnic neerlandès va apostar per un jove jugador que va debutar amb el '34' a l'esquena. Un dia especial que va significar el capítol inicial d'una gran història. 

El manxec sempre es va mostrar molt agraït amb Van Gaal per les oportunitats donades. 582 minuts va arribar a disputar sota les ordres de l'entrenador d'Amsterdam -447 minuts a la Lliga i 135 a la Champions-. A més, va poder sumar la seva primera assistència, d'un total de 162, gràcies a la que va aconseguir contra el Recreativo de Huelva, el 5 de gener del 2003. Iniesta va cedir la pilota a Rochemback, que, amb un míssil teledirigit des de fora l'àrea, va perforar la porteria de José Antonio Luque.

Heroi culer i amb la selecció

Frank Rijkaard va ser un altre entrenador que va apostar per Iniesta, que en aquell moment va canviar el '34' pel '24'. El tècnic neerlandès no va dubtar a donar-li més galons al mig del camp. Només a la primera temporada de Rijkaard el manxec no va assolir els 2.000 minuts disputats. A la fase final de la segona Champions del Barça, Iniesta va tenir un paper clau a les eliminatòries, sent titular en tots els enfrontaments, a excepció de la final, on va disputar els 45 minuts del segon temps, el de la remuntada. A més, en aquesta edició de la competició europea, l'interior blaugrana es va estrenar també a Europa contra l'Udinese a la fase de grups.

Però va ser un altre jugador del planter del Barça qui va potenciar al màxim les capacitats d'Iniesta. L'arribada de Josep Guardiola a la banqueta va revolucionar-ho tot. Iniesta va convertir-se, per a molts, en un dels millors migcampistes de la història, formant amb Xavi i Busquets el millor triangle al centre del camp que el futbol hagi vist mai. Cinc gols i 17 assistències va ser el global d'aquella primera temporada sota les ordres del de Santpedor, però per a la memòria de tot aficionat blaugrana quedarà un gol. Un gol que va convertir un ésser humà en un mite.

6 de maig del 2009. Una data que tot culer recordarà. A la tornada de les semifinals contra el Chelsea a Stanford Bridge, Andrés Iniesta es va convertir en un heroi i llegenda viva blaugrana. El seu gol per l'escaire a Petr Cech segellava l'accés a la gran final de Roma de la Champions League. L'eufòria viscuda a Londres i sobretot a Barcelona, encara posen la pell de gallina a més d'un.

Per si no fos prou, un any després, una altra fita estava reservada per al de Fuentealbilla. Després d'haver tancat un 2009 amb l'històric sextet, el 2010 va esdevenir Iniesta en llegenda espanyola. Seu va ser el gol que va transformar la 'Roja' en campiona del món per primera vegada a la seva història. La primera estrella de l'escut de la selecció i la consolidació d'una estrella blaugrana que va acabar l'any en segona posició a la Pilota d'Or. Una distinció que es va endur el seu company Lionel Messi i va completar el podi el seu amic Xavi Hernández, en una altra foto històrica del futbol: tres jugadors del mateix equip sent els tres millors del món per primera vegada.

Emblema del Club i l'adeu d'una llegenda

Després d'haver aconseguit dues Champions més i haver solidificat el millor mig del camp de la història amb Sergio Busquets i Xavi, el jugador manxec va prendre la responsabilitat de dur el braçal de capità amb el comiat de Xavi rumb a Qatar. Així, doncs, Iniesta a la temporada 2015/16 va assumir els galons de representar en tots els aspectes possibles els valors del Club que tant estimava. Fins a tres temporades va dur la màxima insígnia sobre el camp, amb la qual va aixecar un total de vuit títols. Dues Lligues, tres Copes del Rei, una Supercopa d'Espanya, un Mundial de Clubs i una Supercopa d'Europa conformen el palmarès d'Iniesta com a capità.

Contra la Reial Societat la icona culer va disputar l'últim enfrontament amb la samarra blaugrana. Andrés Iniesta deia adeu a l'equip que el va veure créixer i convertir-se en història viva del futbol mundial al final de la temporada 2017/18. El '8' del Barça va poder acomiadar-se amb el doblet de Copa i Lliga.

Líder i ídol allà on ha anat

El següent pas a la carrera d'Andrés Iniesta va ser al Japó, un destí que es convertiria en una nova casa per a ell durant cinc anys. El Vissel Kobe va rebre el migcampista, que en aquell moment tenia 33 anys, com un autèntic ídol. En la mitja dècada que Iniesta va passar a terres nipones va compartir equip amb dos exblaugranes més com Sergi Samper i Thomas Vermaelen. Amb el combinat japonès ha arribat a enfrontar-se en dues ocasions al Barça. Una el 2019 com a part de la Rakuten Cup i l'altra en un amistós disputat el juny del 2023.

Amb l'equip blanc i negre va dur també el braçal de capità des de l'any 2019 i va poder aixecar la Copa de l'Emperador i la Supercopa del Japó. També va formar part de l'equip campió de la J1 League, però no va poder aixecar el títol, perquè ja havia emprès un nou camí.

L'1 de juliol disputava el seu últim partit amb el Vissel Kobe davant la seva afició, que li va dedicar un espectacular tifo de comiat. Iniesta emprenia el seu camí al que és el seu destí actual: l'Emirates Club, dels Emirats Àrabs Units. Al país de la península Aràbiga comparteix vestidor amb un altre exjugador del Barça com Paco Alcácer.