Saviola: "El meu objectiu com a entrenador és que els meus jugadors s'emportin alguna cosa de mi"
Un potrero amb ànima d'entrenador. Així és Javier Saviola. Un hàbil davanter que ha sabut aglutinar la màgia de l'escola argentina amb la passió per la possessió de la pilota pròpia de l'ADN Barça. Dels terrenys de joc de River Plate a les muntanyes d'Andorra passant per la gespa del Camp Nou. Un llarg camí que ha portat a aquest bonaerense, de 38 anys, actual jugador dels Barça Legends, a iniciar la seva carrera com a entrenador al modest FC Ordino, on exerceix com a segon entrenador. Un llarg viatge, ple d'èxits esportius com la medalla d'Or aconseguida amb l'Argentina al Mundial sub-20 de l'any 2001 o en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, en què ha estat capaç de captar el millor d'entrenadors tan savis com Gabriel Rodríguez, José Pékerman, Marcelo Bielsa, Ramón Díaz o Manuel Pellegrini per crear-se el seu propi estil. Una carrera com a futbolista que va des del 1998 al 2016 en què ha après les bases per ser un gran tècnic tal com ha explicat als entrenadors, secretaris tècnics, escouts, analistes i preparadors físics (més de 200 professionals) de la Masia en la videoconferència titulada Els meus entrenadors, organitzada i moderada per l'Àrea de Metodologia de l'FC Barcelona.
Saviola ha aportat tots els ingredients necessaris que ha de tenir un bon entrenador de futbol formatiu i que són, a més, els que ell està seguint, com si es tractés d'un llibre de capçalera, en la seva primera etapa a Andorra. "De Gabriel Rodríguez, tècnic que vaig tenir als 8 anys a River, en vaig aprendre com parlar als nanos; amb José Pékerman, en les seleccions inferiors argentines, vaig descobrir que un entrenador pot ser tan humà que arriba a exercir més de pare que de tècnic. Ells em van marcar moltíssim. Com també ho va fer Marcelo Bielsa, tan obsessiu amb el futbol que se n'anava a dormir i somiava amb una jugada. O Ramón Díaz, de qui vaig aprendre, també a River, que un ha de ser valent i apostar pels joves del planter", ha comentat Saviola als tècnics del futbol formatiu blaugrana. Aquests entrenadors van marcar el principi de la seva carrera com a jugador. Després en van venir més: "De Manuel Pellegrini vaig aprendre a gestionar el grup des de la tranquil·litat; Carles Rexach, inspirat en Johan Cruyff, em va ensenyar a valorar la llibertat. Van Gaal em va inculcar la necessitat de la feina defensiva i de Rijkaard vaig aprendre la importància del diàleg permanent amb el jugador i, per descomptat, del Barça, en vaig aprendre els valors. La Masia fa un treball espectacular en la formació tant humana com futbolística del jove jugador".
Tots aquests ensenyaments han portat Javier Saviola a tenir molt clar quin tipus d'entrenador vol ser. "M'he format per ser un entrenador proper al jugador, tàcticament valent, sempre protagonista al camp i dialogant. El meu objectiu com a entrenador és que els meus jugadors sempre s'emportin alguna cosa de mi", ha explicat Saviola, que aposta, com és lògic, pel talent: "Vull un jugador que intenti crear, que sàpiga desbordar i que sigui valent en l'un contra un. Vull sempre en el meu equip jugadors que siguin capaços de trencar les línies. Soc un entrenador que, sense oblidar l'aspecte defensiu, no m'avorreixo mai de veure jugar bé el meu equip. Precisament, un dels anys en què més vaig gaudir va ser amb Jorge Jesús al Benfica. La llibertat en atac que ens va donar a Di Maria, Cardozo, Ramírez, Aimar i a mi va ser impressionant. Vam guanyar la Lliga de la temporada 2009-10". I del Barça? Què en va aprendre? Saviola destaca tres conceptes: "La recuperació de la pilota després d’una pèrdua el més a prop possible de l'àrea del rival, mantenir sempre les línies juntes i saltar posicions sempre que sigui possible".
I per acabar la conferència, Javier Saviola ha volgut deixar molt clar als entrenadors de la Masia què és el que ell mai farà com a entrenador: "Tractar injustament un jugador. Ho he patit en la meva pròpia persona i puc garantir que és terrible. Et sents fora del grup. Vull tenir sempre el mateix tracte amb tots els meus jugadors, que s'enduguin això de mi, siguin o no titulars". Paraula de Saviola. Un potrero amb ànima d'entrenador.