El primer estadi que va convertir el futbol en electricitat

Un dels reptes principals a les faveles del Brasil és aconseguir que els nens i joves no abandonin l’escolarització. L’educació és una fita imprescindible si es volen millorar les dures condicions de vida en què es desenvolupen. Així ho explica Pedro Paulo Ferreira, president de l’associació de veïns de Morro da Mineira, una de les moltes faveles que envolten Rio de Janeiro. Però no només es tracta de la formació, adverteix, i és gairebé igual d’important que el jovent disposi d’espais al barri on ocupar el seu temps d’oci sense caure en la delinqüència. En especial, d’estadis de futbol, perquè aquest és l’esport rei brasiler i es juga a tota hora, a tot arreu.

A Morro da Mineira era impossible jugar-hi. El terra de l’estadi antic no era l’adequat, i la coberta de les graderies estava plena de forats de bala. Quan es va aconseguir restaurar-lo, va fer-se d’una manera completament nova. “Mai a la vida no n’havia sentit parlar, de l’energia cinètica”, declara Ferreira. I aquesta en va ser la clau.

Perquè no només ell, sinó tots els alumnes de les escoles de la favela van participar activament en la rehabilitació del camp. Aprenent conceptes com ara fonts d’energia alternatives, energia cinètica i enginyeria aplicada. L’enginyer britànic Laurence Kemball-Cook és el promotor d’aquesta idea revolucionària: produir electricitat jugant a futbol i també va ser l’encarregat d’ensenyar-los. Primer els va reunir al camp antic i els va demanar que fessin bots en grup, saltant en vertical a sobre d’una instal·lació del seu paviment cinètic. Nois i noies es van posar a saltar com si fos un joc, que anava tornant-se cada cop més dinàmic, fins que al final cridaven, divertits, ‘he, he, he, he!’ En aquell moment s’obrà el miracle. El llum que Laurence duia a les mans es va il·luminar.

Aquesta màgia va anar seguida d’un procés de formació a les escoles, on els professors explicaven els alumnes per què es genera una força d’impuls amb el nostre moviment quan caminem. I com aquesta força pot transformar-se en energia mitjançant una instal·lació amb un disseny d’enginyeria adequat.

Concretament, a través de Pavegen, el paviment inventat per Kemball-Cook. El formen una sèrie de panells de cautxú procedents de pneumàtics reciclats que, com que són tous, es deformen sota el pes del cos. Aquesta pressió es transmet a uns cristalls de quars i unes bobines de coure que, per inducció, poden arribar a generar prou electricitat per il·luminar un carrer durant 30 segons amb un sol pas. Amb les curses de 22 futbolistes jugant un partit se’n genera molta més.

I això és del que gaudeixen ara a l’estadi de Morro da Mineira gràcies a les dues-centes plaques sota la gespa artificial, que transformen els passos dels jugadors en energia elèctrica. Per mitjà de panells solars complementaris i una bateria, el camp pot il·luminar-se amb panells LED durant 10 hores seguides, fins i tot si no hi ha cap futbolista al camp. Això, tanmateix, no és gaire freqüent. Disposar de llum als espais públics és un miracle a la favela; la foscor, d’altra banda, hi representa un dels perills més grans, especialment per als nens i adolescents. Per això, famílies, joves i entrenadors van cada nit a les instal·lacions, sempre plenes de vida i de futbol.

La instal·lació es va dur a terme el 2014, i des de llavors l’espai al voltant del camp s’ha anat tornant un punt de trobada veïnal. S’han muntat petits negocis de menjar a gràcies a les reunions i alimenten els que van als partits. Els equips de nens i joves han despertat, a més, un sentiment d’orgull per la seva favela, el qual els anima a arribar puntuals als entrenaments. Per a André Rodrigues, un dels entrenadors, el sistema “ha permès descobrir als habitants de la favela que hi ha maneres netes, gratuïtes i segures de produir energia. Un concepte tan àmpliament assolit als països desenvolupats i que és una gran novetat en llocs com aquest.”

Però què passaria si instal·léssim una tecnologia d’aquest tipus als estadis i les instal·lacions esportives d’un gran club com el Barça? Combinant el Camp Nou i els camps d’entrenament, els càlculs d’energia generada sumarien, en un any, l’equivalent a tres mesos de consum en una sola llar. No és gran cosa, però en cas que s’instal·lés també a les zones de més trànsit, allà per on el públic accedeix, es reduiria el cost d’il·luminació de les instal·lacions. El problema, de moment, és l’elevat cost d’instal·lació, calculat en 11 milions d’euros només per a l’estadi principal.

L’empresa confia reduir costos en un futur, i el club, en la vocació d’incorporar noves tecnologies al món de l’esport, en segueix l’evolució amb interès. Mentrestant, Laurence Kemball-Cook continua portant a tots els racons del món la seva idea d’aprofitar l’energia cinètica del futbol. Un projecte semblant al de la favela de Rio s’ha establert a Johannesburg (Sud-àfrica), en un veïnat on la il·luminació nocturna també era una necessitat fonamental. I és que la passió pel futbol pot arribar a generar molta energia.