Històries de la Copa Amèrica (II): 1997 i la temporada de somni de Ronaldo

Històries de la Copa Amèrica (II): 1997 i la temporada de somni de Ronaldo

Després de marcar 47 gols en 49 partits amb el Barça el curs 1996/97, el màgic davanter va continuar meravellant amb el Brasil, en l'edició del torneig sud-americà que es va disputar a Bolívia

47 gols en 49 partits. La primera i única temporada de Ronaldo Luís Nazário de Lima al FC Barcelona havia estat un èxit rotund a nivell individual, ja que la seductora combinació de potència física, velocitat i capacitat tècnica del davanter brasiler va fer que molts el consideressin el millor davanter del món. Gols com la seva famosa acció contra el Compostel·la a la Lliga van fer que fos difícil no estar d'acord amb aquesta afirmació.

A nivell col·lectiu, els seus gols van ajudar el Barça de Bobby Robson a aconseguir un doblet de títols; el penal de Ronaldo contra el PSG va donar als blaugranes la victòria en la final de la Recopa d'Europa al maig del 1997, mentre que la victòria contra el Betis durant el mes següent els va fer guanyar el títol de Copa. L'únic punt negre del curs va ser la Lliga, ja el Reial Madrid, dirigit per l'italià Fabio Capello, va acabar guanyant.

Ronaldo with the European Cup Winners Cup in 1997
Ronaldo with the European Cup Winners Cup in 1997

Tot preparat per brillar

Ronaldo no va poder participar en la final de la Copa del Rei contra el Betis perquè la Copa Amèrica ja estava en marxa. La selecció absoluta del Brasil, que l’havia vist debutar amb 17 anys el 1994, el necessitava. I a Bolívia es va preparar l'escenari perquè Ronaldo es comencés a fer un nom en el panorama internacional, després de no tenir molt de protagonisme ni en el Mundial del 1994 ni en la Copa Amèrica del 1995.

Però aquesta edició seria diferent per a ell. Va debutar el 13 de juny del 1997 contra un dels països convidats al torneig, Costa Rica, al qual va marcar dos gols en el primer partit de la canarinha en la fase de grups. Però no va ser fins als quarts quan Ronaldo va tornar a marcar, ja que es va mantenir a zero en les victòries contra Mèxic (3-2) i contra Colòmbia (2-0), combinat contra el que només va jugar una hora.

Ronaldo (bottom row, far left) was part of a great Brazil side alongside the likes of Romario, Leonardo, Dunga and more
Ronaldo (bottom row, far left) was part of a great Brazil side alongside the likes of Romario, Leonardo, Dunga and more

Protagonista en els quarts

I el descans li va anar bé, ja que en els quarts va aconseguir marcar dos gols contra el Paraguai abans del descans. Resultat que va acabar sent definitiu (2-0) i que va catapultar l'equip de Mario Zagallo cap a les semifinals. Ronda que va acabar tenyint-se absolutament amb els colors del Brasil, perquè no va donar opció al seu rival, el Perú, després d'un contundent 7-0. L'única sorpresa, que Ronaldo no va aconseguir marcar.

Campió a La Paz

Fins a la final, el Brasil havia jugat tots els seus partits a Santa Cruz, una ciutat situada a només 400 metres del nivell del mar. No obstant això, el torneig va decidir que la gran final, que va enfrontar el Brasil contra l'amfitriona Bolívia, es jugués a l'Estadi Hernando Siles de La Paz, a 2.600 metres sobre el nivell del mar. Un estadi que no portava molt bons records a la canarinha, ja que quatre anys abans havia perdut el seu rècord d'imbatibilitat després d'una derrota per 2-0, en què van atribuir el resultat a la falta d'oxigen.

Però la final de la Copa Amèrica 1997 va anar millor del que s’esperava. I és que un Ronaldo descansat, ja que només va jugar 58 minuts contra el Perú a les semifinals, va ser massa per a l'equip que entrenava l'espanyol Antonio López. Denilson va avançar el Brasil, tot i que Bolívia va empatar just abans del descans. No obstant això, en la segona meitat, un espectacular gol de Ronaldo, el seu cinquè del torneig, va tornar a avançar els brasilers, que van posar el 3-1 definitiu després d'un gol de Zé Roberto en els últims minuts.

Ronaldo va ser nomenat Jugador del Torneig per la seva contribució a la primera victòria del Brasil a la Copa Amèrica des del 1989. D'aquesta manera, amb 20 anys, va completar una temporada emocionant i va marxar de vacances amb tres títols i la sensació que s'havia guanyat un lloc important en el món del futbol.

 

Força Barça
Força Barça
Tanca l'article