“La clau de ‘FutbolNet’ és resoldre els conflictes parlant”

La Laia Martín és pedagoga i educadora social. Ella és l’assessora metodològica del projecte ‘FutbolNet’ a l’Amèrica Llatina i aprofitant la temporada d’estiu al Brasil i el descans temporal del programa en aquelles latituds, ens explica com ha viscut la comunitat de la favela Da Maré de Rio de Janeiro l’aplicació d’aquest projecte durant el 2014.

Quins són els trets característics més detacats de la favela Da Maré?

És una comunitat molt gran, en horitzontal, no està situada sobre un turó o muntanya, com sol ser habitual. Té uns 150.000 habitants registrats i és la tercera comunitat més pobra de Rio de Janeiro. Hi conviuen des de persones sense recursos fins a gent de classe mitjana. La comunitat de Maré es diu així perquè abans era mar, i està sobre un terreny que s’ha guanyat a l’aigua.

Per què ‘FutbolNet’ s’aplica en el marc d’una Vila Olímpica dins la favela?

Les Viles Olímpiques són centres esportius municipals que van ser impulsats fa uns vint anys dintre de les faveles. De fet, la Vila Olímpica de Maré va ser la primera a crear-se. La filosofia d’aquests centres va més enllà de l’esport, tenen una voluntat educativa i social important. I el projecte ‘FutbolNet’ va despertar l’interès dels educadors locals, precisament per la seva vocació social.

"‘FutbolNet’ va despertar l’interès dels educadors locals, precisament per la seva vocació social

Què creus que ha aportat el projecte al conjunt d’activitats esportives de la Vila Olímpica?

Abans de la nostra arribada treballaven el futbol des d’un punt de vista tècnic. En incloure el futbol social, hem aconseguit que molts infants que estaven exclosos d’aquest esport per falta d’habilitats el puguin practicar. És un projecte molt integrat en el dia a dia d’aquest centre esportiu i des del primer moment tothom ha entès que aquí no hem vingut a cercar talents. En el nostre futbol no importa ser el millor tècnicament per poder guanyar.

Quin és el repte principal de ‘FutbolNet’ amb els joves en aquest context?

Bàsicament, la clau és arribar a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, parlant. Per això cada vegada que surt un problema, s’atura el joc i s’enceta un debat per solucionar-lo parlant. Això, amb el temps, pot general canvis positius a la comunitat.

"Cada vegada que surt un problema, s’atura el joc i s’enceta un debat per solucionar-lo parlant"

Al Brasil, el rang d’edat dels beneficiaris va dels 5 als 17 anys. Quines diferències hi ha en l’aplicació del projecte?

Els més jovenets, els de 5 a 7 anys treballen la metodologia des d’un punt de vista molt lúdic. I a partir dels 8 anys ho fan des d’un punt de vista més tradicional, és a dir, el futbol en tres temps. Primer pacten unes normes basades en l’aplicació de valors, després juguen un partit per posar-les en pràctica i després debaten i puntuen el comportament del grup durant el joc.

Quina és la fita que us marqueu per al futur immediat?

Sens dubte, la incorporació de les noies al projecte. Culturalment aquí el futbol és per a nens. Estem fent un treball de mediació amb les famílies, amb l’ajuda dels agents comunitaris, per tal de convèncer-les perquè hi deixin venir les germanes dels beneficiaris.