Sense opcions del vòlei femení a Menorca (3-1)

La penúltima jornada de la fase regular de l'SFV d’aquesta temporada va portar el primer equip del CVB-Barça a l’illa de Menorca, on l’esperava l’actual campió de Lliga, el Valeriano Allés Menorca, un equip que havia sortit escaldat de la pista blaugrana a la primera volta de la Lliga. Per a les ciutadellenques era possiblement l’adéu aquesta temporada davant del seu públic i havien preparat l’esdeveniment com una festa i amb ganes de revenja esportiva.

Sense opció al primer set

Malgrat la igualtat del principi de partit, més enllà del primer temps tècnic, les diferències al marcador es van anar decantant cap a les locals. I és que, malgrat ser conscients del potencial de l’oposada americana Therese McNatt, l’equip blaugrana era incapaç de contrarestar-ne els atacs i els punts anaven caient del bàndol local. 

I no només per les puntes; també el domini de la xarxa era clarament local. Amb tot, una petita reacció blaugrana permetia l’empat a 15. Un miratge, ja que un altre cop posades a la feina les de Bep Llorens tancaven el set 25-21 i s’enduien el primer parcial.

Bloquejades a la fi del segon set

El mateix curs va seguir el segon set. Amb tot, ara l’atac visitant començava a tenir efecte, malgrat la irregular recepció, altres vegades gran punt fort de l’equip i que en aquest partit no va estar al nivell d’altres ocasions.

Però a partir de l’empat a 16 l’equip es va bloquejar i va encaixar un dur parcial de 6-0 que duia el Valeriano Allés a les portes d’assolir el segon parcial. Una estèril reacció de les de Marta Gens que semblava poder donar fruit va ser tallada d’arrel per un temps mort local que deixava pas al tancament del set un altre cop 25-21.

Triomf al tercer

Diferent inici del tercer set, ja que les blaugranes tenen joc per donar i vendre quan se centren en el que han de fer. I això ja es veia a la pista i al marcador, amb petites però suficients diferències, com el 13-16 del segon temps tècnic.

Tot i així, la banqueta visitant encara va haver de treballar de ferm per mantenir la tensió i evitar el final del partit, ja que el marcador s’ajustava i tan sols es va poder tancar al darrer moment amb un 23-25 prou indicatiu.

Sentència local

Calia veure si la reacció seguiria. Però res més lluny de la realitat. Malgrat dos punts inicials l’equip va desconnectar-se i va permetre un parcial de 12-2 que semblava deixar el set sentenciat.

Les vermelles s’ho passaven bé jugant, mentre que les barcelonines es mantenien com unes convidades de pedra. Al segon temps tècnic, 16-7.

A partir d’aquí les de Marta Gens, a còpia de moure banqueta, aconseguien ficar-se una mica en el partit i en una reacció més d’orgull que no pas de cap aconseguien reaccionar i posaven la por al cos a les de Bep Llorens, que havia de demanar un temps mort per tallar qualsevol opció de sorpresa en forma de remuntada. La reacció visitant quedava avortada i el set, 25-19. El partit queia del bàndol local de manera merescuda.