Tot per decidir. Un penal transformat per Lamine Yamal en l’última acció del partit ha permès al Barça rescatar un empat de gran valor a St James’ Park (1-1). En una nit intensa de Champions, marcada per la pressió del Newcastle i la resistència defensiva blaugrana, els de Hansi Flick han aconseguit mantenir viva l’eliminatòria, que es decidirà al partit de tornada a l’Spotify Camp Nou.

Primer assalt

Amb l’objectiu de treure un resultat positiu per aplanar el camí i poder afrontar amb més tranquil·litat el duel de tornada, Hansi Flick ha apostat per Joan Garcia sota pals; Cancelo, Cubarsí, Araujo i Gerard Martín a la defensa; Bernal —que disputava el seu primer duel europeu com a titular— al mig del camp, acompanyat per Pedri i Fermín; i al davant Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha. Un onze disposat a competir, a resistir i, sobretot, a continuar alimentant el somni d’una competició que la temporada passada ja va fer vibrar tot el barcelonisme.

St James’ Park es vestia de gala per viure una nova nit europea. Ja ho havia advertit el seu entrenador, Eddie Howe, a la roda de premsa prèvia: el duel contra el Barça era “un dels partits més importants de la història recent del club anglès”. I en una cita d’aquesta magnitud, l’afició no ha fallat. Tampoc ho han fet els més de 1.300 culers desplaçats a la ciutat anglesa, que han tenyit una petita part de la graderia de blaugrana.

Superioritat anglesa

Amb un ambient elèctric i intens des del xiulet inicial, l’enfrontament s’ha inclinat inicialment cap al costat dels locals. El Newcastle ha sortit amb una marxa més, pressionant alt i impedint al Barça trobar el ritme amb la pilota. Els primers minuts han estat de resistència per als blaugranes, que han vist com els anglesos arribaven amb relativa facilitat a l’àrea defensada per Joan Garcia. Els còrners i les segones jugades han permès als locals continuar insistint, mentre el Barça intentava ordenar-se i contenir l’allau amb serenitat. Sense pilota, l’equip de Flick ha hagut de patir. També ha trobat dificultats en la sortida de pilota, fet que ha obligat Joan Garcia a buscar sovint el joc en llarg per connectar amb els atacants, més alliberats per la pressió avançada del Newcastle.

Amb el pas dels minuts, però, el Barça ha anat trobant aire. La pilota ha començat a circular amb més criteri i els blaugranes han aconseguit instal·lar-se amb més continuïtat a camp rival. Les ocasions més clares del primer temps han arribat amb comptagotes: primer amb una acció que gairebé acaba en gol en pròpia porta (min 20) i després amb un xut de Fermín des de la frontal que el porter ha pogut blocar sense massa dificultats (min 35). El Newcastle, per la seva banda, també ha tingut arguments per avançar-se. Les arribades d’Osula i Elanga han generat les accions més perilloses del conjunt anglès, aprofitant els espais i l’empenta del seu estadi. Tot i els intents d’uns i altres, el marcador s’ha resistit a moure’s. Al descans, l’electrònic de St James’ Park continuava intacte: 0-0.

_MGA7208

 

No canvia res després del descans

A la represa, el Newcastle ha mantingut la mateixa intensitat amb què havia començat el partit. A la recerca del gol que els permetés marxar amb avantatge davant la seva afició, els magpies han tornat a empènyer el Barça cap al seu propi camp. Els anglesos han recuperat la iniciativa i han obligat els blaugranes a cedir, una vegada més, la batuta del joc. El conjunt de Flick ha continuat patint en la sortida de pilota: pressionat i sense gaire marge per respirar, s’ha vist obligat a buscar solucions de tota mena per superar la pressió rival. Tot i aconseguir, en alguns moments, controlar l’esfèrica, els culers no trobaven la manera de donar continuïtat a les jugades ni d’acostar-se amb perill a l’àrea contrària.

Amb la voluntat de canviar el rumb del duel i generar més perill, Hansi Flick ha mogut la banqueta. Rashford i Dani Olmo han entrat al terreny de joc en el lloc de Pedri i Lewandowski, i una mica més tard Marc Casadó ha substituït Bernal, que ha hagut d’abandonar el camp per unes molèsties (minut 73). Tot i els moviments, però, la dinàmica del partit no ha canviat gaire: el Newcastle continuava dominant el ritme i l’escenari del duel.

Arriba el gol local

Sense ser conformistes, als blaugranes ja els semblava acceptable el 0-0 pensant en el partit de tornada a casa. Però quan el rellotge ja s’acostava al final, el conjunt anglès ha aconseguit trencar la igualtat que havia resistit durant 86 minuts. Harvey Barnes ha rematat tot sol davant la porteria culer i, tot i que Joan Garcia ha arribat a tocar la pilota amb el pit, l’esfèrica ha acabat entrant al fons de la xarxa.

2007, una vegada més

Amb l’1-0 al marcador, Flick ha tornat a mirar cap a la banqueta, i ho ha fet per regalar un moment especial. Ferran Torres i el jove Xavi Espart han entrat en el lloc de Fermín i Araujo, convertint en realitat el somni d’un futbolista culer des del bressol. Amb el dorsal 42 a l’esquena, un nou talent de la generació del 2007 ha fet la seva aparició sobre la gespa de St James’ Park.

Quan semblava que el marcador ja no es mouria més, el futbol ha tornat a demostrar que sempre guarda un últim gir de guió. Literalment en l’última jugada del partit, l’àrbitre ha assenyalat la pena màxima després d’una acció entre Dani Olmo i Thiaw dins l’àrea. Lamine Yamal ha assumit la responsabilitat amb la serenor dels grans moments i no ha fallat. El seu xut ha silenciat l’estadi i ha posat un empat in extremis que ho deixa tot obert per decidir-se al partit de tornada.

    de

     

    Força Barça