Orgullosos d'aquest Barça
Mai ningú va dir que seria fàcil. El somni d'arribar a la final de la Champions s'ha quedat a prop, molt a prop. Però no ha pogut ser. Malgrat deixar-hi la pell al terreny de joc, l'objectiu no es va assolir, però precisament aquesta vegada la derrota no és sinònim de fracàs. A vegades el futbol és cruel, i al Barça li va tocar viure la cara més amarga de l'esport.
Amb el que no comptava la majoria de la gent és que aquest Barça és capaç de fer-nos feliços i orgullosos en la victòria i, també, en la derrota. La il·lusió que ens ha generat aquesta temporada no hi ha títols que ho paguin, perquè ser del Barça és més que aixecar trofeus.
Sentiment i joventut
Aquest any s'han ajuntat tots els ingredients perquè l'afició culer s'identifiqui amb l'equip. Joves, de casa, amb sentiment per uns colors i devoció per un escut. Ja ho va dir Lamine Yamal, la majoria de jugadors no juguen perquè són futbolistes, juguen perquè són del Barça. I és que sentir que el xaval que està sobre la gespa té la mateixa passió que el culer que està a la grada omple, i molt, d'orgull. De fet, en el partit contra l'Inter en el Giussepe Meazza van jugar 10 futbolistes del planter, un símptoma que la base de l'èxit arriba quan es construeix des de casa.
De fet, també va ser el partit amb l'edat mitjana més baixa de la història del Barça en eliminatòries de Champions, amb 25,3 anys. Una dada que reafirma que la derrota és només el punt de partida d'un present i un futur excels.
Dos i pel tercer
Acabi com acabi aquesta temporada, el recorregut del conjunt de Hansi Flick ha estat excepcional. Pocs confiaven que amb l'arribada d'un nou entrenador i amb tanta joventut dins de la plantilla, l'equip mantindria les opcions d'endur-se tots els títols fins en aquest punt de la temporada. Tot el que ha vingut ha estat, sens dubte, un regal.
Començant per un estil de joc atractiu i reconeixible. El Barça de Hansi Flick és atrevit, ofensiu i vistós, però també és insaciable, persistent i amb una mentalitat guanyadora brutal. Continuant per la capacitat de sobreposar-se a equips grans com el Bayern o el Reial Madrid. Demostrant que un equip jove amb personalitat pot derrotar en dues finals consecutives el seu major rival i emportar-se els dos primers títols de la temporada: la Supercopa i la Copa del Rei. Però encara els queda superar un obstacle més: guanyar la Lliga.
Malgrat el cop de l'eliminació de la Champions, el Barça haurà d'ensenyar una vegada més la seva capacitat de superació. Perquè encara que sigui una desfeta dura i cruel, els culers tenen l'oportunitat de refer-se guanyant aquest diumenge el Clàssic de Lliga. Una victòria posaria molt de cara el títol. La seva consecució posaria punt final de la millor manera a una temporada brillant que només és el tret de sortida.