Semblances i diferències del primer i l'últim partit a l'Spotify Camp Nou
Sempre es diu que les primeres vegades són especials i no s’obliden mai, i possiblement sigui cert, però també ho són i molt les últimes, i a la memòria més recent de tots els barcelonistes encara hi és la darrera vegada que el FC Barcelona haurà jugat un partit a l’Spotify Camp Nou tal com tots el concebem ara mateix.
Aquest passat diumenge, la golejada per 3-0 contra el Mallorca va servir per dir-li fins aviat a casa nostra abans del trasllat provisional a Montjuïc, gairebé 66 anys després d’un Barça contra una selecció de Varsòvia del 24 de setembre de 1957, el primer partit que els blaugrana van jugar-hi.
Com ens agraden tant les primeres com les últimes vegades, farem una comparació del que va passar aquell dia, i del que va succeir ahir mateix.
Un Estadi sense acabar i un començat a desmuntar
Abans del començament del partit ja hi tenim detalls a recordar, com que les primeres mesures de la gespa eren de 107x72 mentre que actualment fan 105 metres de llarg i 68 d’ample. I si bé aquell primer partit es va jugar encara amb l’Estadi sense acabar al 100%, tot i que hi mancava ben poc, a l’últim Spotify Camp Nou d’aquesta temporada ja li faltava, per exemple una part de la tercera graderia del Gol Sud. Detalls que uneixen un camp en el qual va començar a rodar la pilota sobre les 16.30 hores de la tarda d’aquell 24/09/1957 i que va escoltar el xiulet final definitiu a les 20.52 hores d’aquest recent 28 de maig.
De Balmanya a Xavi i d’Eulogio a Gavi
Ja parlant purament de futbol, el primer partit de la història del Camp Nou, els blaugrana, amb Domènec Balmanya com a entrenador van formar d’inici amb un onze format per Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada. 23.987 dies més tard, i amb Xavi Hernández dirigint les operacions des de la banda, els escollits van ser Ter Stegen, Balde, Christensen, Kounde, Jordi Alba, Sergio Busquets, Gavi, De Jong, Dembélé, Lewandowski i Ansu Fati. Una figura molt especial sempre és la del capità, i si Joan Segarra va ser el primer, l’últim va ser Sergio Busquets, tot i que els últims minuts, després de ser canviat, el braçalet va acabar al braç de Sergi Roberto.
Per sort per als interessos culers, tots dos partits van sortir bé, i si en el primer es va guanyar per 4-2, en l’últim va ser amb un 3-0. Molts gols a favor, però sempre quedarà en la història de l’Estadi que el primer va ser del paraguaià Eulogio Martínez, culminant des de dins de l’àrea una jugada per banda esquerra. L’últim, el tercer de la victòria contra els balears, va ser obra de Gavi, amb una fuetada directa a l’escaire, i li va treure aquest honor al seu amic Ansu Fati, autor d’un doblet a la primera meitat.
El primer i l’últim pal, amb accent polonès
Dins d’un partit de futbol hi ha moltes coses més, com per exemple, rematades que no acaben en gol per molt poc, perquè ho impedeix la fusta. El primer xut al pal de la història no va ser culer, ja que va venir a càrrec del polonès Edward Jankowski, davanter del Gornik Zabrze i d’aquell combinat que va inaugurar el feu blaugrana. Un fet curiós es que tant el primer com últim pal van ser polonesos, però en l’últim duel jugat a l’Spotify Camp Nou, Robert Lewandowski va enviar una falta al travesser al minut 67.
Les ovacions, per a les llegendes
I el que no hi pot faltar en dues jornades tant especials són les ovacions. Tal com recull la Revista Barça de l’època, la primera va ser per un mite com Kubala, en el moment de ser substituït i deixar el seu lloc a Evaristo, mentre que els últims jugadors en sortir ovacionats van ser Sergio Busquets i Jordi Alba, que després del matx van dedicar unes paraules a la que sempre serà la seva afició.
Afició i tradició
Una afició que va omplir les graderies amb 88.775 ànimes per acomiadar un estadi que en va congregar fins a 93.503 per donar-hi la benvinguda. Tots ells, tant els primers com els últims van ser testimonis d’un mateix acte ple de tradició i catalanisme com va ser el ball de la sardana.
El primer dia, durant el descans, fins a 1.500 persones, sota la direcció de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona van ballar una immensa sardana i es van fer volar fins a 10.000 coloms blancs. L’últim dia, el Club no se’n va voler oblidar, i, a càrrec membres de diferents colles, així com socis i sòcies sardanistes, van dansar una versió del Cant del Barça que va oferir la Cobla Principal de Terrassa, en un dels últims actes que s’hi van fer per dir #FinsAviatSCN.
