Joan Morral, història viva del Barça

Joan Morral, història viva del Barça

És l’exfutbolista de més edat que ha jugat un partit oficial amb el Barça. Cent anys el contemplen i en fa més de vuitanta que va vestir de blaugrana

El camí de Joan Morral i Tarrés en el FC Barcelona va ser curt, però no pas per la seva voluntat. Li va tocar ser jove durant els difícils anys de la Guerra Civil, mentre era jugador del planter blaugrana i, un cop acabat el conflicte, quan el Club agonitzava, es va veure obligat a canviar de samarreta. En tot cas, avui té l’honor de ser l’exfutbolista viu de més edat que ha vestit la samarreta del Barça en partit oficial. Poca broma. Nascut el 29 de juny del 1921, l’any passat va complir 100 anys i ho va celebrar com cal, rodejat de la família. Culer fins al moll de l’os, és soci des que es va inaugurar el Camp Nou, exactament des de l’1 d’octubre del 1957, fa més seixanta anys. Morral, història viva blaugrana, ens rep a casa seva. El seu testimoni no té preu.

Va arribar al Barça quan era adolescent, l’any 1935, procedent del Tres Torres, un equip del seu barri, Sarrià. Faltava poc perquè esclatés la guerra, eren temps molt durs. Durant els primers mesos de la contesa va jugar en l’infantil, el juvenil i en l‘equip reserva blaugrana. “Ens llevàvem molt d’hora per poder entrenar de sis a vuit del matí, perquè després havíem d’anar a escola. Entrenàvem on ara hi ha l’edifici de La Caixa, a la Diagonal. El nostre entrenador era el senyor Ramon Llorens. Quasi no ens hi veiem, només teníem una làmpada a cada costat del camp”, rememora, encara lúcid, però amb els entrebancs propis de qui ha viscut més d’un segle.

_GPF5720

El 1938, quan tenia 17 anys, amb la competició estatal aturada i el Club en descomposició per la diàspora provocada després de la gira per Mèxic i els Estats Units del 1937, Joan Morral va debutar en el primer equip blaugrana, a les ordres de mister Patrick O’Conell. “Li agradava treballar amb els joves i a mi m’apreciava molt. Sempre ens feia donar voltes al camp abans de cada entrenament, perquè la preparació física era molt important per a ell. ‘Tiene que correr la pelota, no usted’, deia”. Morral, en un exercici de memòria envejable, no oblida que va fer amistat amb Josep Badrina, “aquell lateral esquerre que, ja veterà, no va fer la gira per Mèxic”.

Convidat a deixar el Barça

Jugava d’interior dret, era un futbolista elèctric, amb nervi, però confiava en la seva tècnica. Si s’ha de comparar amb algun jugador posterior a ell, li venen al cap els dos Luis Suárez. Potser per la figura del gallec i per la grapa de l’uruguaià. De fet, continua sent un home carregat d’energia. El cas és que amb el primer equip blaugrana va disputar tres partits amistosos i 12 d’oficials, corresponents a la Lliga catalana del 1938, que guanyaria el Barça. Morral es va perdre només quatre jornades de la competició i va signar sis gols. El seu últim partit al FC Barcelona va ser un derbi, al camp de l’Espanyol, i es va resoldre amb un contundent 2-6. Era el 14 d’agost del 1938.

Precisament el seu destí següent va ser el club blanc-i-blau. Però no va canviar de samarreta per gust, ni de bon tros: un cop acabada la guerra, Morral, promesa del futbol català, va ser convidat a canviar el Barça per l’Espanyol i no hi va poder fer res. “Van venir tres vegades a casa meva. Les dues primeres no en vaig voler saber res. Finalment, em van asseure i em van insinuar que fitxés per l’Espanyol, perquè el Barcelona estava tancat. Francesc Jover, el president de la federació catalana, em va posar un contracte damunt la taula i em va dir: “Si vol seguir jugant a futbol, firmi això’.” Era l’any 1939 i Joan Morral tenia 18 anys.

_GPF5717 jugada

Una lesió al genoll el va retirar

A l’Espanyol, Morral no hi va jugar a penes. Tornar al Barça no va ser una opció, tot i que res li hauria agradat més. El cas és que el servei militar el va portar a Figueres i que allà va jugar com a cedit. “Es van portar molt bé amb mi”, assegura amb referència a la UE Figueres. Sigui com sigui, va ser al club empordanès on va patir la lesió al genoll dret que acabaria obligant-lo a deixar el futbol amb només 28 anys. “El doctor Cabot em va dir que no tenia solució. El genoll em feia aigua. Al final em va donar una bombeta perquè me l’escalfés, que encara conservo”. Del Figueres va anar a l’Europa i, més tard, al Vilanova i al Tàrrega, abans de retirar-se.

No va anar a la guerra per molt poc

Joan Morral es va estalviar de participar en la Guerra Civil per molt poc. Li hauria tocat anar al front de l’Ebre, on molts joves catalans hi van perdre la vida, però la sort va estar del seu costat. “Estava preparat per anar al front de l’Ebre, perquè van demanar que hi anéssim els del primer semestre de la meva quinta. Els que havien nascut els dies previs a mi hi van anar. Jo no, per un pèl. Quan els nacionals entraven pel Tibidabo, va venir un capità i em va dir: ‘Márchese a casa que la guerra se ha terminado”.

_GPF5738

 

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut