Les vuit finals prèvies entre Barça i Athletic Club
Ningú ha guanyat més vegades la Copa del Rei que el Barça (30), mentre que l'Athletic Club ocupa el segon lloc de la llista amb 23. Així no és d'estranyar que els dos conjunts s'hagin enfrontat diverses vegades a la final al llarg de la història. De fet, el partit d'aquest dissabte serà la novena vegada que es vegin les cares en una final de Copa.
El Barça ha guanyat sis de les vuit finals en les quals s'han enfrontat Barça i Athletic Club. A continuació repassem aquests partits.
2 de maig del 1920 a El Molinón (Gijón)
FC BARCELONA 2 (Martínez, Alcántara)
ATHLETIC CLUB 0
En els dies previs a la lliga, la Copa era el campionat d'Espanya, disputat pels guanyadors de cadascuna de les competicions autonòmiques. Els bascos eren els favorits el 1920, especialment perquè Gijón estava molt aprop de Bilbao en tren, amb la qual cosa tindrien el recolzament de 10.000 aficionats.
El partit es va disputar amb molta humitat i va estar marcat pels errors. L'Athletic Club es va avançar amb un penal, però l'àrbitre del partit va veure una intrusió a l'àrea. En aquell moment la norma era com era, que s'havia de repetir el penal, però l'àrbitre va donar falta al Barça. Al final del partit va renunciar a ser àrbitre de per vida.
Això no va ajudar a l'Athletic i dos gols en els últims minuts de Vicenç Martínez i Paulino Alcántara van donar al Barça el seu quart títol.
19 de juny del 1932 a Chamartín (Madrid)
FC BARCELONA 0
ATHLETIC CLUB 1 (Bata)
Barça i Athletic van ser, amb cert marge, els dos gegants del futbol espanyol els primers anys, però sorprenentment aquesta només era la segona vegada que s'enfrontaven a la final, amb la qual cosa suposa un fet especialment important.
El Barça va ser el millor dels dos conjunts i inclús va fallar un penal, però el conjunt basc va acabar marcant l'únic gol. Tal i com va lamentar l'entrenador Jack Greenwell al final: "Hem jugat mal tota la temporada i hem guanyat partits, però avui hem jugat molt bé i hem perdut".
Curiosament, aquesta va ser la darrera vegada que els dos finalistes van sopar junts després del partit, una tradició que ara s'ha perdut.
21 de juny del 1942 a Chamartín (Madrid)
FC BARCELONA 4 (Escolà 2, Martín 2)
ATHLETIC CLUB 3 (Iriondo, Elices, Zarra)
El món estava en guerra, però a l'Espanya després de la Guerra Civil, el futbol havia tornat. Tot i que el Barça havia arribat a la final de Copa, havia estat una temporada molt dolenta i una setmana després jugava conra el Múrcia en un play-off per evitar el descens a Segona Divisió.
Quan el Barça va situar-se 3-1 a favor dos gols del conjunt basc van portar el duel a la pròrroga. La calor estava afectant als jugadors i va ser una pugna per veure quin equip tenia més forces. Quan finalment Mariano Martín va marcar el gol de la victòria es va desmaiar de pur cansament. Però una setmana després tornaria a marcar el gol que va mantenir el Barça a Primera Divisió.
21 de juny del 1953 a Chamartín (Madrid)
FC BARCELONA 2 (Kubala, Manchón)
ATHLETIC CLUB 1 (Venancio)
Aquesta va ser l'època del gran Barça de les Cinc Copes i molt especialment el mític László Kubala. De fet, aquesta final va ser vista com un dels duels directes entre l'hongarès i Telmo Zarra de l'Athletic.
Hi havia deu vegades més d'aficionats de Bilbao que de Barcelona, i la majoria dels aficionats "neutrals" també van recolzar l'Athletic Club, però va ser Kubala qui va decidir, aprofitant una assistència d'Eduardo Manchón per obrir el marcador i tornar el favor al seu company.
5 de maig del 1984 al Santiago Bernabéu (Madrid)
FC BARCELONA 0
ATHLETIC CLUB 1 (Endika)
En el record recent van quedar dos entrades d'Andoni Goikoetxea, que havien afectat a dos grans protagonistes del Barça, Diego Maradona i Bernd Schuster.
El conjunt basc va marcar l'únic gol per completar un doblet de Lliga i Copa (la darrera vegada que van guanyar algun dels dos títols), però el partit en si no va ser massa atractiu. Posteriorment, tres jugadors de cada equip van rebre prohibicions de tres mesos sense activitat futbolística, encara que cap d'aquestes suspensions es va complir.
13 de maig del 2009 a Mestalla (València)
FC BARCELONA 4 (Touré, Messi, Bojan, Xavi)
ATHLETIC CLUB 1 (Toquero)
El 2009 el Barça havia superat el rècord de l'Athletic Club per a convertir-se en el rei de copes i aquesta seria la seva 25a competició del KO conquerida. A més, va ser el primer títol d'un triple històric de Pep Guardiola, quan el Barça guanyaria els seis grans títols en un any natural.
L'Athletic va marcar primer. Touré Yaya va igualar novament el marcador en un partit equilibrat. Però la segona part va veure el millor Barça i tres gols en 10 minuts van suposar una victòria incontestable per a un dels millors equips culers de tots els temps.
25 de maig del 2012 al Vicente Calderón (Madrid)
FC BARCELONA 3 (Pedro 2, Messi)
ATHLETIC CLUB 0
Els clubs es van tornar a trobar a la final tres anys després. Pedro va avançar al Barça als tres minuts i encara quedava una hora per al final quan Leo Messi va marcar el segon del Barça i Pedro va fer el 3-0 poc moments després.
L'Athletic no va poder capgirar el matx i, després de perdre els altres dos grans títols, Pep Guardiola va poder celebrar un títol per posar fi als seus gloriosos anys al capdavant de l'equip.
30 de maig 2015 al Camp Nou (Barcelona)
FC BARCELONA 3 (Messi 2, Neymar)
ATHLETIC CLUB 1 (Williams)
La tercera final entre els clubs encara no en sis anys, i aquesta vegada al Camp Nou en un partit que també va servir de despedida de Xavi Hernández. Formant part del segon triple de Lliga, Copa i Champions, ara sota les ordres de Luis Enrique, aquest també va ser el primer de quatre títols consecutius de Copa del Rei per al Barça.
Com en els dos anteriors partits, va ser un partit en el qual el Barça no va semblar perdre. Messi va superar diversos rivals per marcar un gol fabulós per obrir el marcador (seria escollit subcampió al Premi FIFA Puskás al millor gol), i Neymar va afegir un segon al minut 36. Dani Alves va servir la pilota a Messi per firmar el 3-0. El gol de consolació va arribar tard, obra d'Iñaki Williams.