Davanter centre de gran potència i esperit de lluita que, sense ser un golejador nat, tenia unes xifres de cara a porteria notables. Les celebracions dels seus gols li van donar el sobrenom de 'El pistoler', ja que simulava que disparava amb els dits de les mans. Destacava pels bons moviments sense pilota, les desmarcades i la pressió a les defenses rivals. Va vestir de blaugrana durant dues temporades.

Sonny Anderson va arribar al Barça procedent del Mónaco l’estiu del 1997. El seu compatriota Ronaldo havia marxat a l’Inter de Milà i el club va reforçar la davantera amb un atacant que havia tingut una actuació destacada a la Lliga francesa. El seu debut va ser en un Clàssic, concretament en l’anada de la Supercopa d’Espanya. Aquell 20 d’agost del 1997 el Barça es va imposar per 2 gols a 1 al Reial Madrid. A la tornada, però, el 4 a 1 final acabaria donant el títol als blancs. Durant la seva primera temporada va formar una davantera molt potent al costat de Rivaldo, jugador que l’equip va incorporar pràcticament quan ja es tancava el mercat de fitxatges, procedent del Deportivo de la Corunya. En el primer curs es va guanyar la Lliga, la Copa i la Supercopa d’Europa. L’any següent, amb l’arribada de l’holandès Patrick Kluivert, Anderson va perdre la titularitat. Malgrat tot va tenir una participació important acabant les dues temporades que va ser al club havent disputat 68 partits oficials i anotant 21 gols. Després del Barça, va fitxar per l'Olympique de Lió, on hi va jugar durant quatre temporades. L'edició 2002-2003 va tornar a la Lliga espanyola, a les files del Vila-real. Al cap de dues temporades, va marxar al Qatar per acabar retirant-se l’any 2006 jugant amb el Al-Gharrafa.   

Palmarès:

2 Lligues (1997-1998 i 1998-1999)
1 Copa (1997-1998)
1 Supercopa d’Europa (1997-1998)

Internacional amb Brasil en 3 ocasions