Migcampista molt potent tècnicament i física, especialista en les recuperacions de pilota i que aportava molta seguretat. Va arribar en el mercat d’hivern de la mà de Rijkaard, i va ser un autèntic revulsiu, ja que va contribuir decisivament a la fortalesa del mig camp i a un canvi tàctic de l’equip. Era inconfusible perquè jugava amb unes ulleres ben visibles. Va deixar el club al final de la temporada 2003-2004, l'única en què va vestir de blaugrana.

El setembre del 2003 començava l’era Rijkaard i no va ser fàcil. A l’equip li va costar arrencar malgrat que la idea de futbol que imprimia el tècnic holandès era molt atractiva i vistosa. Com en tot projecte que comença hi havia alguna cosa que faltava, i aquesta la va aportar Edgar Davids. Va aterrar a mitja temporada, en el mercat d’hivern, procedent de la Juventus de Turí, aleshores subcampiona d’Europa. El rol que va desenvolupar al mig del camp va ser clau perquè l’equip comencés a rutllar i a protagonitzar una escalada notable a la Lliga. El títol s’acabaria escapant a mans del València, però la sensació és que, tal i com anava aquell Barça, si el campionat hagués durat una mica més hauria pogut atrapar i superar als valencians, que finalment van sumar cinc punts més que els blaugrana. Malgrat que la voluntat del jugador i del club era allargar la vinculació i seguir caminant junts, no es va poder arribar a un acord i Davids va acabar fitxant per l’Inter de Milà. Després de passar pel Tottenham, va afrontar una segona etapa a l’Ajax, va jugar al Crystal Palace i es va retirar a les files del Barnet FC anglès l’any 2013.

Palmarès:

Campió d’Europa amb l’Ajax l’any 1995
Internacional amb Holanda en 74 ocasions