El somni dels joves del filial

El Barça de futbol sala està jugant aquests dies la Copa d'Espanya a Cartagena. L'equip de Jesús Velasco l'afronta amb ganes i il·lusió, però sabedor de la càrrega física de la temporada per les baixes i l'exigent calendari. És en aquest punt, i com bona part del curs, que entra l'ajuda dels joves del filial. En aquest cas, en són tres: Mamadou Touré, Harrison Santos i Pol Cano. 

Van tenir els seus minuts en el partit de quarts contra el Xota (2-1) i van donar aire l'equip quan més ho necessitava. "Els he vist molt bé, com sempre que venen joves del filial a donar-nos un cop de mà", va comentar després de l'enfrontament en roda de premsa el segon entrenador del Barça, Jordi Illa. A més, va afegir: "Tenim la gran fortuna de tenir un filial amb grans futbolistes, molt capacitats, i que es deixen la vida. Són molt bons". 

Cano, per exemple, "va treballar molt bé darrera del tanca i va condicionar la segona línia defensiva de l'Osasuna". Touré, jugador que pràcticament és un fix ja amb el primer equip, "va condicionar moltíssim amb les seves arrancades i va estar molt bé, tot i que no va poder finalitzar gaires situacions". I Harrison "va aportar la mobilitat que l'equip necessita després de la baixa de Sergio González".

Per a ells l'experiència que estan vivint és molt enriquidora. Així, Pol Cano explica que "és un somni poder ser aquí, després de tanta feina". "Em demanen que sigui jo i que jugui amb confiança. Crec que puc aportar molta mobilitat i buscar espais. Ajudar l'equip sempre és de bon gust i seguiré fent tot el que pugui", afegeix.

En la mateixa línia es mostren Harrison Santos i Mamadou Touré. El colombià diu que "em sento molt afortunat d'estar al costat d'aquests grans professionals i em sento molt orgullós de formar part d'aquest gran equip, de representar aquests colors i aquest escut". "Des del primer moment tothom ens ha tractat molt bé i ens fan sentir part del primer equip. Això fa que, quan entrem a pista, tinguem la confiança per ajudar en tot el que puguem. En el meu cas, tot i que potser atacant no estic en el meu millor moment, crec que defensivament estic fort en l'un contra un. Qualsevol ajuda és bona". 

Touré, per la seva part, va més enllà, perquè el que està vivint aquesta temporada amb el primer equip l'està ajudant a créixer a marxes forçades. "Viure aquesta temporada al costat d'aquests grans futbolistes és un somni. Estic aprenent moltíssim", explica, a banda d'afegir: "Per a mi el punt d'inflexió va ser l'Elite Round de la Champions. Em va canviar el xip. Allà vaig veure que podria ser de gran ajuda i em va donar la confiança per seguir. Cada dia que passa em trobo més còmode i més a gust".

Sigui com sigui, els tres estan vivint un somni que ara esperen decorar amb títols. Aquesta mateixa setmana tenen l'oportunitat d'assolir-ne el primer, amb la Copa d'Espanya de Cartagena. No serà fàcil, però a ganes i il·lusió no els guanya ningú.