Introducció històrica

Uns orígens del segle XIX
El FC Barcelona és un club amb molta història, fundat el novembre de l’any 1899. Va ser creat pel suís Hans Gamper i un grup de joves que practicaven la gimnàstica i altres disciplines esportives, i que veien en l’esport una activitat nova pròpia de la modernitat amb què es volien identificar. L’esport era aleshores amateur i tirava endavant gràcies a l’entusiasme d’uns jugadors que eren alhora socis i directius del club. Tot i que en aquest nucli inicial hi havia molts estrangers residents a Barcelona, des del primer moment el club va ser un lloc de trobada amb els autòctons. Per això el club porta el nom de la seva ciutat, i l’escut incorpora a la part superior la Creu de Sant Jordi i les quatre barres vermelles sobre fons groc, símbols representatius de la ciutat de Barcelona i de Catalunya, respectivament.

Identitat catalana i vocació global
El FC Barcelona és una entitat que competeix esportivament als terrenys de joc, però que cada dia, constantment, batega al compàs dels neguits de la gent. Com és molt sabut el club es defineix pel lema 'més que un club', que significa la implicació del club en la seva societat. Com a institució esportiva més representativa del país i un dels seus millors ambaixadors, aquesta aposta es concreta en primera instància en el compromís amb la societat catalana Però el club també es proclama com una institució de vocació democràtica, ferm defensor dels drets i les llibertats, que fa compatible la defensa de la identitat catalana amb la seva obertura al món.

Un club dels socis
El Barça és un club format i regit pels seus socis. Tot i que el funcionament intern d’un club de primer nivell mundial és necessàriament empresarial, les grans decisions de l’entitat les pren una junta directiva que és escollida pel conjunt de socis a través d’una votació democràtica. Tots els socis tenen els mateixos drets i deures, i és un orgull pels barcelonistes poder afirmar que el Barça és un dels pocs grans clubs esportius del món que és propietat dels seus socis i que es regeix democràticament. Un model propi que no li ha fet perdre eficiència en la gestió quotidiana ni en els èxits esportius.

Ambaixadors blaugranes
Més enllà dels socis del club, la identitat del Barça també està marcada per les seves Penyes Barcelonistes, repartides pels cinc continents. Amb la seva tasca ajuden a mantenir i millorar la representativitat i la projecció del Barça arreu del món i a fomentar els valors històrics de l’entitat i la germanor dels seus socis i simpatitzants. A més, sovint són una referència en el teixit associatiu de la localitat a la qual pertanyen. Es tracta d'un fenomen singular, que ja compta amb gairebé 1.500 penyes. Però la passió del Barça, s'estén també més enllà d'agrupacions organitzades de barcelonistes. La vocació internacional que sempre ha tingut el Barça el situa com un dels clubs capdavanters en número de fans. Aquest lideratge s’estén també en l’àmbit de les xarxes socials i del món 2.0.

El gol, la nostra marca
El Barça ha escrit la seva història a partir del gust pel bon futbol. És a dir, de la voluntat de convertir-lo en un joc bonic, d’una plasticitat innegociable, generós amb el gol i avar amb qualsevol aposta defensiva. El futbol és tenir la iniciativa, jugar la pilota més que esperar-la, trobar la porteria contrària. Això també explica que, en cada època, al Barça hi hagin jugat els millors davanters del món. Kubala, Cruyff, Maradona o, més recentment, Ronaldinho o Messi. Aquest segell futbolístic, però, també està definit per la voluntat de combinar aquestes estrelles mundials amb futbolistes fets a casa, nascuts en el planter. A aquesta idea hi ha contribuït la residència de futbolistes joves que l’any 1979 es va inaugurar a la Masia i tota l’estructura de futbol base que l’envolta.

Vocació poliesportiva
El Barça és el club amb l’ànima més poliesportiva d’Europa. Té quatre seccions professionals (bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala), i vuit de caràcter amateur (atletisme, rugbi, beisbol, voleibol, hoquei herba, hoquei sobre gel, patinatge artístic i bàsquet en cadira de rodes). En el cas de les seccions professionals, totes, excepte el futbol sala, han aconseguit guanyar en alguna ocasió la màxima competició europea. L’any 2003, el FC Barcelona de bàsquet va guanyar l’Eurolliga. Per aquesta secció han jugat cracs com Epi, Solozábal, Audie Norris o Bodiroga, a banda dels germans Pau i Marc Gasol, ara a l’NBA, i Joan Carles Navarro. En handbol, el Barça va ser referència de l’any 91 i fins al 2004, quan va guanyar 7 Copes d’Europa i 5 Recopes més. Aquest domini també ha estat aclaparador en l’hoquei patins i comença a ser-ho en el futbol sala.

El territori Barça
Quan es parla de la magnitud del FC Barcelona, sovint es fa referència a la majestuositat i la grandària del Camp Nou, inaugurat al setembre del 1957. El va dibuixar l’arquitecte Francesc Mitjans. Avançant-se al temps, va dissenyar el perímetre de la graderia de forma el·líptica, sense angles en el córner, cosa que encara avui li atorga un aspecte modern. El Barça també disposa de la moderna ciutat esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí. Des del gener del 2008 acull tota l’activitat del futbol blaugrana, del primer equip fins a la base. L’altre gran espai és el Palau Blaugrana, que, inaugurat l’any 1971, acull l’activitat de les seccions professionals i ha convertit la història en llegenda. Amb la graderia propera a la pista, afavoreix l’ambient i l’animació, i esdevé un factor clau en partits històrics. El Barça també disposa d’una pista de gel, i del Miniestadi, on hi juga el Barça B.