Va ser pitxitxi de la Lliga 1948/49, amb 27 gols en 24 partits, tres vegades segon màxim realitzador del campionat i màxim golejador de l’equip set anys consecutius, entre el 1944 i el 1951. A més, va ser una peça clau a la llegendària davantera del Barça de la primeria dels anys 50: Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón.
Conegut popularment amb el malnom d’El Pelucas a causa de la seva progressiva alopècia, César va ser molt gran perquè gaudia d’un cúmul de qualitats futbolístiques, ja que era un davanter centre de tècnica excelsa i amb un enorme instint golejador. Els seus remats de cap, plens de fúria, eren excepcionals, tenia un bon xut amb les dues cames, un dríbling fi i sec i, a més, era un lluitador que no s’arronsava davant el defensa més coratjós.
També era un jugador força clarivident dotat d’una esplèndida visió de joc. Els seguidors culers més veterans recorden els seus famosos gols de córner, materialitzats en entrar en planxa des de molt enrere després d’aparentar una indolència que despistava els defenses contraris. Un veritable crac que, tanmateix, era la modèstia personificada. Com es va escriure a la premsa de l’època, “aquest és César, el jugador més modest i el mestre; el més complet de tots i l’únic”. Va rebre dos homenatges per part del Club, ambdós a l’estadi de Les Corts, el primer el 3 de juny del 1951, quan encara era jugador blaugrana, i el segon el 10 de setembre del 1958 jugant a l’Elx, l’últim que es va fer al camp vell.
César va tornar al Barça l’any 1963 com a tècnic del primer equip, però va tenir la mala sort de viure una època força grisa per al FC Barcelona i va deixar el càrrec a principis de la temporada 1964/65.
Fins que Leo Messi el va superar, aquest mite del futbol espanyol va ser durant gairebé 60 anys el màxim golejador del Barça en partits oficials, amb 232 gols.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1939 i 1942-1955
- Partits jugats: 456
- Gols marcats: 304
Títols
- 2 Copes Llatines (1949/50 i 1952/53)
- 5 Lligues (1944/45, 1947/48, 1948/49, 1951/52 i 1952/53)
- 3 Copes d’Espanya (1950/51, 1951/52 i 1952/53)
- 3 Copes Eva Duarte (1948/49, 1951/52 i 1952/53)
