Setanta anys de la primera pedra del Camp Nou
Cap a finals de la dècada dels quaranta ja es feia evident que les 48.000 localitats de l’estadi de Les Corts eren insuficients per encabir la puixant massa social barcelonista, enardida per aquell fantàstic equip dels Velasco, Calvet, Seguer, els germans Gonzalvo, Basora i César que capitanejava el tècnic uruguaià Enrique Fernández. Davant l’evidència que Les Corts ja no es podia ampliar més, el desembre del 1950 els socis blaugranes van aprovar la compra d’uns terrenys per construir un nou estadi al costat de l’edifici de Maternitat, no gaire lluny del camp vell. Després d’uns anys d’impàs, l’arribada a la presidència del Club de Francesc Miró-Sans el novembre del 1953 va accelerar de manera definitiva el candent tema de la construcció del nou estadi, que ja no admetia més demora.
Per fi, a les onze del matí del diumenge 28 de març del 1954 es va col·locar la primera pedra del futur Camp Nou del FC Barcelona, davant una impressionant gernació popular calculada en 60.000 aficionats barcelonistes. Per obligat imperatiu d’aquells temps de nacionalcatolicisme, abans de la seva col·locació la pedra va ser solemnement beneïda per l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego.
La mateixa que a Les Corts
La primera pedra de l’Estadi havia estat portada a collibè des del camp de Les Corts per les penyes barcelonistes Cercle Barcelonista, Penya Solera, Penya Blaugrana, Penya Gol de Dalt, Penya Cinc Copes, Penya Ramallets i Penya Victòria, a banda de l’Agrupació d’Exjugadors del FC Barcelona. Per amenitzar l’acte, més de tres mil components dels Cors de Clavé, acompanyats per la Banda Municipal de Barcelona, van interpretar diverses peces populars.
Curiosament, aquella primera pedra del futur Camp Nou era la mateixa que el 19 de febrer del 1922 s’havia col·locat per encetar la construcció del vell estadi de Les Corts. La raó d’aquesta circumstància la trobem a l’any 1929, quan es va decidir rebaixar el nivell del terreny de joc de Les Corts. L’eficaç i polivalent conserge Manuel Torres va anar per feina i, al poc temps, va topar amb un objecte dur, que resultava ser la primera pedra del camp. No sabent què fer-ne, va decidir guardar-la en un traster. El 1954, la Comissió del Camp Nou, que buscava una pedra amb un cert simbolisme, va preguntar a Torres si sabia on era enterrada la primera pedra de Les Corts. El conserge va contestar que la tenia en un magatzem. I així va ser, per casualitat, com aquell any mateix es va col·locar la primera pedra del Camp Nou…, per segona vegada en un estadi propietat del FC Barcelona.
Entre 1954 i 1957
La transcendència d’aquella memorable jornada va quedar palesa en aquestes sentides paraules que Carme Trias de Bes va escriure l’endemà a les pàgines d'El Correo Catalán: "Hauran passat vint, trenta anys, i cada vegada que es col·loqui una primera pedra a la nostra ciutat seran milers de barcelonins els que evocaran aquella altra pedra que amb pompa i ostentació va ser col·locada en el dia d’ahir, diumenge. No serà fàcil que els socis i simpatitzants de l’històric club oblidin aquesta data".
Tanmateix, com es va poder llegir al Butlletí Oficial del FC Barcelona del mes d’abril del 1954, després de la gran festassa calia anar per feina: “El nostre estadi no ens ho oferirà graciosament ningú. Nostre serà, i per tant, nosaltres l’haurem de construir. Acabades les festes i la natural eufòria, s’haurà de portar a terme el camí pràctic i de sacrifici. De les paraules haurem de passar als fets. I per això comptem amb tots els nostres i..., els que encara no ho són”.
Sota l’enorme expectació diària de la gent blaugrana, les obres de construcció del nou estadi van seguir el seu ritme en aquells terrenys que en el passat havien estat de barraques. Per fi, el 24 de setembre del 1957 es va inaugurar l’imponent Camp Nou, que amb una capacitat inicial de 99.000 espectadors doblava l’aforament del camp de Les Corts i es convertia en el nou temple barcelonista. Aquell dia de la Mercè es van obrir les portes del futur.