100 anys de la inauguració del camp de Les Corts
Estem a l’any 1922, quan l’esclat popular de l’afecció pel FC Barcelona ha deixat petit el camp del carrer Industria, on només s’hi poden ubicar uns 6.000 espectadors. El 8 de febrer, el fundador i president del Club, Joan Gamper, estampava la seva signatura a l'escriptura de compra dels terrenys de Can Guerra, al barri de les Corts, on s’havia de construir un nou estadi a l’alçada de la categoria d’aquell formidable equip de la primera edat d’or del Barça. Onze dies després es procedia amb la solemne cerimònia de col·locació de la primera pedra del futur camp de Les Corts.
En un temps rècord, després de tres mesos de dura feina amb els rudimentaris mitjans de l'època i treballant dia i nit, el camp de Les Corts era ja un fet: el gran moment arribà el 20 de maig del 1922, dia de la solemne inauguració del nou estadi. Els afeccionats barcelonistes tenien un doble motiu d'alegria, atès que a l'històric esdeveniment s’afegia la conquesta del Campionat d'Espanya davant la Real Unión d'Irun per un contundent 5-1 sis dies abans. De fet, el FC Barcelona havia portat a terme una temporada 1921-22 realment apoteòsica. Els Zamora, Torralba, Sancho, Samitier, Piera, Martínez, Alcántara i Sagi-Barba formaven l'espina dorsal d'un equip extraordinari, campió de Catalunya i d'Espanya que marcà una mitjana de quatre gols per partit i no en perdé cap partit de competició oficial.
Encara que les obres de construcció no estaven del tot acabades, el fet evident era que "la catedral del futbol" -com ben aviat fou conegut Les Corts- era un dels millors camps de futbol d'Europa. Obra dels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany, el camp de Les Corts, que havia costat oficialment 991.984’05 pessetes, feia 112x70 metres i tenia el seu nivell de terra 75 cm. per sota de la primera filera d'espectadors, els quals estaven separats del terreny de joc per una ferma barana de fusta, la qual cosa dificultava en gran manera la invasió del camp per part del públic. Dues sortides donaven accés al camp: una, pels jugadors, sortia directament dels vestidors i corresponia al centre de la tribuna; l'altra, reservada pels vehicles de manteniment del camp, sortia d'un córner i també servia per entrada al terreny de joc dels guàrdies civils a cavall que amb freqüència enviava l'autoritat per tal de reprimir eventuals aldarulls.
Les graderies tenien el dia de la inauguració una capacitat per a 22.000 espectadors, dividits de la següent manera:
- Una gran tribuna coberta, capaç per a 1.300 persones, de 60 metres de llargada, amb una filera de 32 llotges -256 espectadors-. Al centre geomètric s'ubicava la llotja presidencial
- Dues tribunes descobertes, denominades preferències, situades una a cada costat de la tribuna coberta, amb capacitat conjunta per a 1.456 espectadors.
- Graderies de ciment armat en situació simètrica a la tribuna. Les quatre primeres fileres, denominades laterals, eren capaces per a 935 persones, mentre que les 19 restants (populars) ho eren per a 4.560 espectadors.
- Graderies als terraplens de les dues parts extremes del camp. Hi havia respectivament cinc i quatre fileres de seients de ciment armat als dos costats, amb una capacitat conjunta per a 1.452 persones i per a 12.000 espectadors les graderies dempeus.
La magnificència de tot plegat feia goig al públic barcelonista que omplia les 22.000 localitats del camp de Les Corts aquell 20 de maig del 1922. A la llotja hi eren totes les forces vives de la ciutat comtal: l'alcalde, Ferran Fabra i Puig, marquès d'Alella; el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch; el governador civil, Severiano Martínez Anido; el capità general de Catalunya i nombrosos regidors, diputats a Corts i diputats provincials. Al bell mig del terreny de joc es dibuixava un monumental escut del Barça, traçat per Marià Fortuny.
El kick-off del partit inaugural del camp de Les Corts el va fer l’alcalde Ferran Fabra i Puig. S’hi van enfrontar el FC Barcelona i l’equip escocès del Saint Mirren. Els britànics van ser derrotats per 2-1 (gols de l’escocès Birrel en pròpia porta i d’Alcántara) enmig de l’eufòria de l’afecció barcelonista. Aquest va ser l’onze del Barça en aquell històric dia: Zamora; Planas, Surroca; Torralba, Sancho, Samitier; Piera, Martínez, Gràcia, Alcántara i Sagi-Barba. La festa va prosseguir l’endemà amb un nou enfrontament FC Barcelona-Saint Mirren, acabat amb una nova victòria barcelonista, aquesta vegada per 1-0, amb gol de Gràcia.
Les celebracions es tancaren la nit d’aquell 21 de maig amb un sopar al Restaurant del Parc (de la Ciutadella) al qual assistiren Joan Gamper; Joan Ventosa i Calvell, president de la Confederació Esportiva de Catalunya; el baró de Güell, vicepresident d’aquesta mateixa entitat; Joan Vallès I Pujals, president de la Diputació de Barcelona; el regidor Josep Barbey; David Ormaechea, president de la Federació Espanyola de Futbol; Joan Estelrich, escriptor i dirigent de la Lliga Regionalista, i altres personalitats.
El nou camp de Les Corts era la excelsa culminació d’una temporada, la 1921-22, apoteòsica en tots els sentits: el Campionat de Catalunya es va guanyar després de marcar 63 gols en deu partits i el Campionat d’Espanya s’assolí amb 21 dianes en cinc encontres. No es perdé ni un sol partit en cap de les dues competicions. Així doncs, el moment era òptim: El FC Barcelona vivia un moment de glòria i a més acabava d’inaugurar un nou i flamant estadi que era l’admiració de tothom.