El Barça del segle XXI (2003-2021)
Després de la breu presidència interina d’Enric Reyna, que havia agafat el relleu de Joan Gaspart, i de l’etapa en què les regnes del Club havien estat portades per una junta gestora dirigida per Joan Trayter, el socis i sòcies del FC Barcelona van ser cridats a votar el 15 de juny del 2003.
En aquelles eleccions van concórrer 6 candidats, cosa que va esdevenir un rècord a la història del Club. Eren: Joan Laporta, Lluís Bassat, Jaume Llauradó, Josep Martínez Rovira, Josep Maria Minguella i Jordi Majó.
La campanya electoral va ser protagonitzada en bona part pel vessant esportiu. Així, la majoria de candidats van anunciar preacords amb futbolistes més o menys mediàtics per tal d’atreure l’atenció dels electors. Des d’un punt de vista institucional, tots els candidats estaven d’acord en la necessitat que es produís un canvi profund respecte a les formes de gestió que havien governat el Club durant les darreres dues dècades. Els dos favorits a les enquestes, Lluís Bassat i Joan Laporta, representaven dos opcions diferents dins d’aquesta voluntat de canvi. Bassat simbolitzava el canvi calmat i moderat, mentre que Laporta encarnava el canvi generacional i l’aposta més rupturista.
Lluís Bassat Coen era un empresari del món de la publicitat que ja va havia concorregut a les eleccions a la presidència del FC Barcelona l’any 2000. De gran prestigi dins el sector empresarial català, portava Josep Guardiola com a secretari tècnic per tal de conformar un nou equip guanyador. Entre les seves propostes destacava un canvi de model de la Fundació del FC Barcelona que havia d’adquirir un pes molt més rellevant en les decisions econòmiques i patrimonials de l’Entitat.
Joan Laporta i Estruch era un advocat barceloní que ja havia estat present en la vida institucional del Club encapçalant la moció de censura de l’any 1998 sota la plataforma l’Elefant Blau. Dos anys després havia format part de la candidatura de Bassat que havia perdut les eleccions davant Joan Gaspart. Aquest cop, l’any 2003, es presentava liderant una candidatura pròpia que declarava la voluntat de dedicar al Barça «els millors anys de la nostra vida». El seu era un missatge de marcat accent catalanista, dirigit sobretot als sectors més joves de l’electorat blaugrana.
El Miniestadi va ser el lloc on es van repartir les 120 meses electorals conformades cadascuna amb la seva corresponent urna. La jornada va transcórrer de manera cívica i festiva i un total de 51.618 socis i sòcies van exercir el seu dret a vot. Això suposava una participació del 54,70% que es registrava com la més alta de la història de l’Entitat. Laporta va guanyar les eleccions obtenint 27.138 vots davant els 16.412 de Bassat. La resta de candidats van quedar molt lluny. Joan Laporta i la seva junta van prendre possessió el 22 de juny del 2003.
Després de 3 temporades marcades per l’èxit esportiu amb la consecució de dues Lligues (2004-2005 i 2005-2006) i una Lliga de Campions (2005-2006), l’increment exponencial de la massa social i el retorn del Club a l’estabilitat en el terreny econòmic, però també, per contra, amb la dimissió de 5 directius respecte a la junta inicial, es va produir una circumstància inaudita fins al moment. La justícia va interpretar que els primers 8 dies de mandat equivalien a una temporada completa i, per tant, les següents eleccions pertocava que se celebressin l’any 2006 i no el 2007 com interpretava la Junta Directiva.
En aquest sentit, els Estatuts del FC Barcelona vigents llavors, els de 2001, dictaven el següent en el seu article 29: «El mandat de la Junta [...] tindrà una durada natural de quatre anys, que s’iniciaran el dia 1 de juliol i s’acabaran el 30 de juny. Quan es produeixi la renovació de la Junta per causa de cessament anticipat del mandat anterior,[...], la nova Junta iniciarà el mandat des del moment de la presa de possessió [...]. Es considerarà com a primer any de la nova Junta el de la presa de possessió, sigui quin sigui el moment en què aquesta es produeixi, i finalitzarà el mandat el 30 de juny del quart any».
L’agost del 2005 el Consell Català de l’Esport va emetre un informe favorable a la tesi de la Junta Directiva de Laporta però va recomanar la revisió d’aquest article dels Estatuts. Més enllà i en aquesta mateixa línia, el gener del 2006 i davant la denúncia d’un soci, el Tribunal Català de l’Esport va concloure arxivar l’expedient i no engegar cap acció disciplinària cap als membres de la Junta Directiva. El 19 de juliol, però, la justícia ordinària va ser la que dictava la sentència definitiva considerant que el mandat havia de considerar-se expirat el 30 de juny del 2006.
Davant aquesta situació la Junta Directiva va presentar la seva dimissió immediata i el govern del Club passava a mans d’una comissió gestora presidida pel president de la Comissió Econòmica Estatutària, el senyor Xavier Sala i Martín. Les eleccions es van anunciar per al dia 3 de setembre, però es va donar la circumstància que només la candidatura de Joan Laporta va superar el tall de les signatures. D’aquesta manera, el 22 d’agost del 2006, es tancava el procés electoral amb la presa de possessió de Laporta com a president del FC Barcelona.
Després de dues temporades sense títols importants i cert malestar entre un determinat sector de la massa social per com s’estava gestionant el Club, dos socis van presentar una moció de censura que va obtenir prou suports per ser votada. Així doncs, el 6 de juliol del 2008, els socis van ser preguntats a les urnes sobre la continuïtat o no de l’equip de govern de l’Entitat. Segons els Estatuts, es requeria un percentatge igual o superior al 66,6% de vots emesos que havien de ser favorables a la moció per tal de forçar la dimissió de la junta. Aquest fet no es va produir, ja que van votar 39.389 socis i el percentatge de vots a favor de va ser del 60,6%, xifra inferior a la requerida. Tot i superar tècnicament la moció, 8 directius van decidir dimitir arran dels resultats obtinguts, fet que va provocar que Joan Laporta hagués de reestructurar la seva junta directiva.
El 19 d’agost del 2009 es va celebrar l’Assemblea General Ordinària que va aprovar una sèrie de modificacions als Estatuts del Club, algunes de les quals d’especial rellevància pel que fa al govern de la institució i que anaven en la línia del que havia recomanat el Consell Català de l’Esport l’any 2005. D’una banda, i per obligació legal, els mandats passaven a durar 6 anys naturals en comptes de 4, i de l’altra, en cas de dimissió de la Junta, el nou equip de govern li pertocaria un mandat de 6 anys més el temps comprès entre el dia de la presa de possessió i l’1 de juliol següent. Literalment, els nous Estatus aprovats deien a l’article 31: «El mandat de la Junta és simultani per a tots els membres i té una durada de sis anys naturals [...] Quan es produeix la renovació de la Junta per causa del cessament anticipat del mandat anterior, [...] la nova Junta iniciarà el mandat des del moment de la presa de possessió [...] En aquest supòsit, la durada del mandat serà de sis anys naturals complets, més el temps comprès entre el dia de la presa de possessió i el primer dia 1 de juliol següent a la presa de possessió.»
En el pla esportiu aquell any 2009 és considerat encara avui com el millor de la història del FC Barcelona. Al triplet aconseguit la temporada 2008/2009 conformat per la Lliga, Copa del Rei i Champions League el van seguir la consecució del trofeus derivats d’aquests èxits com eren la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs de la FIFA. Aquest sextet de títols va arrodonir un any 2009 absolutament històric just l’any en què el Club celebrava els seu 110è aniversari.
El cicle electoral va tornar a arribar l’estiu de l’any 2010. Concretament la data triada per celebrar els comicis va ser el 13 de juny. Aquest cop, esgotats els dos mandats establerts estatuàriament, Joan Laporta no es va poder presentar i la figura continuadora de la junta sortint estava representada per la candidatura de Jaume Ferrer, antic vicepresident de Laporta. La resta de candidats que van aconseguir els avals necessaris van ser: Sandro Rosell, Agustí Benedito i Marc Ingla. Tots ells tenien en comú que, encara que amb pes i responsabilitats diferents, havien format part de la candidatura que havia guanyat les eleccions l’any 2003.
Aquest cop les votacions es van celebrar en un Camp Nou que es va convertir en un enorme espai lúdic amb tota mena d’activitats d’entreteniment per als socis i sòcies que acudien a votar. Els resultats van ser aclaparadors i Sandro Rosell es va convertir en el president més votat de la història del Club, amb 35.021 vots, que representaven el 61,35% del total dels vots emesos. La resta de candidats van quedar molt lluny de primer lloc: Benedito va rebre 8.044 vots, Ingla 7.014 i Ferrer 6.168.
Sandro Rosell i Feliu era fill de Jaume Rosell i Sanuy, que havia estat director general del FC Barcelona durant el segon mandat d’Agustí Montal i Costa i Raimon Carrasco. Era un empresari barceloní que havia estat vicepresident esportiu de la junta que va guanyar les eleccions el 2003 però que el 2005 havia decidit dimitir, conjuntament amb altres 4 directius, per desavinences amb el president. A grans trets la seva candidatura apostava per mantenir el model esportiu d’èxits reforçant el futbol base, la voluntat d’apropament del Club a la massa social, la creació d’un Espai Barça amb un Camp Nou remodelat i la reducció del deute en el terreny econòmic.
Durant el mandat de Rosell es va procedir a fer una nova modificació dels Estatuts que van significar la revisió més completa de totes les reformes que s’havien fet fins el moment i que van ser aprovades en Assemblea General Ordinària el 5 d’octubre de 2013. Entre les modificacions que tenien a veure amb el govern de l’Entitat destacaven: l’increment, per imperatiu legal, del 5% al 15% de firmes necessàries per dur a terme una moció de censura, l’exigència de comptar amb 10 anys d’antiguitat com a soci per ser elegible com a president/a i 5 anys d’antiguitat per esdevenir directiu/va i el cessament de la directiva en el cas de no eixugar en dos anys un exercici amb pèrdues o si se superava un deute net del doble de l’EBITDA.
En referència al vot de censura el nou text deia específicament a l’article 55.2: «Podran sol·licitar la convocatòria del vot de censura el 15% dels socis que reuneixin les condicions per a ser electors fixades en l'article 41. Per computar el 15% de socis, es tindrà en compte el total de socis amb dret a sufragi actiu existent el dia de la presentació de l'anunci del vot [...] de censura.»
El 23 de gener del 2014 Sandro Rosell va dimitir com a president del FC Barcelona. Ho va fer en una roda de premsa on va exposar els motius de seva decisió que es fonamentaven en el patiment personal davant de greus amenaces i atacs a la seva família i el rebombori mediàtic ocasionat amb motiu del cas Neymar. En aquella compareixença l’acompanyava un dels seus vicepresidents, Josep Maria Bartomeu, que és qui agafaria les regnes del Club en aquelles circumstàncies.
Josep Maria Bartomeu i Floreta era un empresari de Barcelona que havia format part de la junta que havia guanyat les eleccions l’any 2003. Entre els anys 2003 i 2005 va ser el directiu encarregat de la secció de bàsquet però el juny d’aquell any va presentar la dimissió del seu càrrec, conjuntament amb altres 4 directius, per discrepàncies amb el president. L’any 2010 torna al Club de la mà del president Sandro Rosell, que el nomena vicepresident esportiu.
Amb Josep Maria Bartomeu com a president el FC Barcelona es va portar a terme la cinquena consulta al socis de la història del club blaugrana. El 5 d’abril del 2014 el Club va preguntar als seus socis sobre la proposta de reforma del Nou Camp Nou, Espai Barça i Palau Blaugrana. La jornada va tenir una participació de 37.535 socis i sòcies que van aprovar el pla definit per la Junta Directiva amb 27.161 vots positius davant els 9.589 negatius i 751 en blanc. Així, el Club va obtenir llum verda per a un projecte patrimonial que havia de transformar radicalment la fisonomia del Camp Nou i el seu entorn.
Tot i que la voluntat inicial de Bartomeu era esgotar el mandat que tenia el seu final natural el 2016, el 8 de gener de 2015 el president va anunciar l’avançament de les eleccions. Amb aquella mesura es pretenia donar estabilitat als equips esportius i rebaixar el clima de tensió externa que el president considerava desproporcionat. Les eleccions es van planificar per al 18 de juliol.
Davant aquest avançament electoral, la Junta Directiva va haver dimitir, tal com marcaven els Estatuts, i el 9 de juny es va constituir una Comissió Gestora que va ser l’òrgan encarregat de preparar els comicis. En aquesta ocasió, i novament com preveien els Estatuts, Ramon Adell, president de la Comissió Econòmica Estatutària, va ser l’encarregat de dirigir la gestora.
Els candidats que van concórrer en aquestes noves eleccions van ser Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa. D’entre els quatre, els dos primers partien com a principals favorits. D’una banda Bartomeu capitalitzava els èxits esportius aconseguits en la recent temporada en què l’equip de futbol havia aconseguit el Triplet, és a dir, Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions. De l’altra, l’expresident Joan Laporta comptava amb l’experiència del seu passat com a màxim mandatari del Club i el suport d’un grup incondicional de partidaris entre la massa social.
El dia de les eleccions van participar 44.270 socis i sòcies que representaven un 43,12% del cens. L’escrutini final va revelar una contundent victòria de Josep Maria Bartomeu, que d’aquest manera va veure ratificada democràticament la seva presidència. El guanyador va obtenir un total de 25.823 vots superant Joan Laporta, que en va rebre 15.615. Més enllà van quedar Agustí Benedito, que va sumar 3386 suports, i Toni Freixa, amb 1.750.
Durant el mandat de Bartomeu, i dins el Pla Estratègic 2015-2021 definit per la Junta Directiva, el Club va assolir fites importants com van ser la professionalització del futbol femení, l'obertura d’una oficina pròpia a Nova York, la materialització de projectes com el Barça Innovation Hub i Barça Studios o la inauguració de l’Estadi Johan Cruyff.
A l’inici de la temporada 2020/2021 el president va posar data concreta a les eleccions que els mateixos Estatuts establien entre el 15 de març i 15 de juny del 2021. La decisió va ser fer-les el 20 i 21 de març. Una doble data encaminada a preservar la salut de socis i sòcies i a fomentar la participació en temps de la pandèmia de la Covid-19. Tot i així, els mals resultats esportius i un creixent corrent de malestar entre la massa social motivada per la gestió de la Junta, va portar a un grup de socis a presentar una moció de censura que va obtenir 19.390 signatures considerades vàlides. Eren avals suficients per forçar la votació.
Davant la impossibilitat d’ajornar el vot de censura més enllà del que marcaven els Estatuts a raó de celebrar la jornada de votació amb les garanties sanitàries pertinents a causa de la crisi sanitària del coronavirus, Josep Maria Bartomeu va anunciar la seva dimissió i la dels companys de Junta el 27 d’octubre del 2020.
Una Comissió Gestora presidida per Carles Tusquets ha estat l’encarregada de portar les regnes del Club i fer els gestions necessàries per a la celebració de les properes eleccions. A dia d’avui, després d’haver hagut d’ajornar les eleccions planificades pel 24 de gener per culpa de la pandèmia de la Covid-19, les eleccions han de tenir lloc el 7 de març del 2021. Com a novetat motivada per la pandèmia, per primera vegada a la història del FC Barcelona serà possible el vot per correu i la votació física serà de manera descentralitzada, en sis seus electorals: Barcelona, Girona, Tarragona, Tortosa, Lleida i Andorra. El candidats a convertir-se en el nou president del FC Barcelona són Joan Laporta, Víctor Font i Toni Freixa.