SPORTS TOMORROW - Dia 6

SPORTS TOMORROW - Dia 6

Technology in Sports Tomorrow

"L’entrenament del cervell no consisteix en desconectar-lo de les seves emocions, sinó  tenir-les en el moment correcte"

La professora Dehra Harris ha moderat un debat entre Tara Swart, doctora en medicina i  neurocientífica, Aureli Soria-Frisch, director de neurociència del Startlab de Barcelona i Riccardo Ceccarelli, metge de Fórmula 1, sobres les particularitats del cervell dels esportistes i la possibilitat d’entrenar-lo per aconseguir fites més altes.

Swart ha començat explicant el concepte de neuroplasticitat, fonamental per entendre què passa en el cervell dels esportistes. Es tracta de la capacitat que té el cervell humà per créixer i canviar al llarg de la vida. Totes les emocions que experimentem, el que gravem en la memòria i el que aprenem és del que es forma i es continua desenvolupant el cervell  malgrat el pas dels anys.

Aquesta doctora treballa amb executius i esportistes per ajudar-los a canviar. A ser conscients del que no són conscients i necessiten ser-ho per donar un pas més enllà i avançar. “La major barrera que pot tenir algú és no saber què és el que l’està frenant”, ha explicat. El problema per un esportista és que mentre es realitza aquest procés de presa de consciènca, el cervell descuida altres funcions i pot deteriorar el teu rendiment en altres facetes. Per un empresari no seria un greu problema, no obstant, per un esportista pot ser el que marqui la diferència entre la victòria i la derrota.

Per intervenir directament en el cervell, Soria-Frisch ha explicat que existeixen diferents eines que normalment s’utilitzen per tractaments com l’epilèpsia o la depressió. Alguns d’aquests mètodes ja s’han posat en marxa a l’esport. En equips com el Milan o el Manchester United, es van utilitzar sistemes d’entrenament cerebral (brainwave training) per augmentar l’atenció cognitiva i l’estabilitat emocional.

La tecnologia ECG pot llegir les senyals que emet el nostre cervell transformant-les en un codi digital que permeti mesurar el rendiment cognitiu. L’esport es basa, generalment, en bucles de percepció, ha explicat, on la cognició juga un rol molt important. La capacitat dels atletes és predir millor les situacions. De fet, mitjançant l’anàlisi del cervell ja es pot veure quins esportites seran els millors.

En aquest punt, Swart, ha intervingut per comentar que, durant una temporada, no és recomanable que un atleta aprengui coses noves, ja que pot afectar al seu rendiment, però que la neuroplasticitat s’ha d’entrenar en les aturades per a que es trobi en òptimes condicions a l’inici d’una temporada. Per exemple, intentar aprendre un idioma nou o tocar un instrument. Això farà que per un esportista sigui més fàcil adquirir una nova tècnica per a quan torni als entrenaments.

Finalment, Ceccarelli ha mostrat els resultats dels seus anàlisi del cervell dels pilots de Fórmula 1. La principal diferència que mostren els millors és una escassa activitat en el lòbul frontal en comparació amb gent comú. Optimitzen al màxim el funcionament del seu cervell i tendeixen a fer-ho tot automàticament. Si es compara la seva activitat amb la d’un estudiant, s’aprecia que aquest té major probabilitat de generar pensaments negatius – por, ansietat-  que fan  augmentar les possibilitats de que s’equivoqui. Està comprovat que als pilots els pot passar el mateix que als estudiants. Per exemple, en medicions que ha realitzat durant un circuit, ha comprovat que, a la meitat del recorregut, si el pilot va bé i comença a pensar que ha de seguir fent-ho bé, es tensa i comet errors que el preocupen i el porten a cometre encara més errors. El millor pilot és el que ha treballat la seva concentració o domina la seva ment fins al punt d’abstreure’s i executar totes les seves funcions de manera automàtica, sense pensar o sense que d’altres pensaments interfereixin en elles.

Fins ara, aquestes medicions han servit per analitzar a joves que volen dedicar-se a la Fórmula 1. Els managers poden decidir en qui invertir si un informe del funcionament del seu cervell ja indica que no podrà economitzar les seves funcions. No obstant, aquí Soria-Frisch ha finalitzat dient que “no es tracta de desconectar les emocions, sinó de tenir-les en el moment correcte”.

Business in Sports Tomorrow

“Pots invertir en un jugador, però s’acabarà retirant, no obstant, la marca del club ha de seguir aquí per sempre”

Mario Leo ha moderat una tertúlia entre Uri Fleming, d’Amazon Studios, Guillem Graell, director de l'àrea de marca i màrqueting del FC Barcelona, i Darren Pearce, de Tennis Austràlia. La qüestió que han discutit marcarà el futur de les entitats esportives i el mitjans de comunicació del futur. Amb el desenvolupament que han aconseguit les noves tecnologies, quines possibilitats tenen les entitats esportives de convertir-se en els nous mitjans?  

Graell ha revelat quina és la situació del FC Barcelona en aquest context. Al club es dona la paradoxa de tenir l’estadi més gran del món, però la majoria dels fans mai posaran un peu en ell. Una altra situació que regeix al contrari que la lògica ordinària del mercat, és la del comportament d’aquests fans: el club no crea productes per atreure’ls, són ells els que venen a demandar productes al club.

Possiblement, el secret d’aquest èxit s’hagi degut a que, va especificar Graell, el Barça va aconseguir la seva etapa esportiva més fructífera en els últims vint-i-cinc anys coincidint amb l’auge d’Internet, les noves tecnologies i les xarxes socials. Si hagués tingut la seva millor època als anys 50, hagués repercutit a escala local; als inicis d’aquest segle, ha esta un fenomen mundial pel boom digital.

Això ha suposat establir els seus propis canals de comunicació i plataformes que busquen omplir els forats de continguts que es produeixen quan no hi ha partits. L’augment de visibilitat, ha explicat, va crear valor tant pel club com pels seus sponsors. No obstant, tota l’estratègia ha estat sotmesa a intermediaris. Alguns com Youtube, comparteixen els guanys amb els creadors de contingut. En altres casos s’ha de pagar per arribar als fans.

L’estratègia mundial del club s’enfronta a una realitat inqüestionable. No existeix un perfil definit de fans i no estan tots localitzats en el mateix lloc. Era necessari assentar les bases per tal de que tots poguessin tenir la sensació de pertànyer a una comunitat i compartir una passió.

A l’hora de prendre decisions a llarg termini, s’ha tingut en compte que es pot invertir en un jugador, però algun dia s’haurà de retirar. No obstant, la marca FC Barcelona ha de seguir aquí sempre. De fet, en els nous escenaris que es plantegen, amb una oferta d’entreteniment que tendeix a infinit, la marca pot ser el millor jugador, ja que: “ja no competim només contra el Reial Madrid o el Manchester United, també competim per l’atenció al públic”, ha advertit.

Des del punt de vista de les plataformes de contingut, Fleming ha assegurat que Amazon funciona com si cada dia fos el primer. Tenen el client en el centre de la seva estratègia i, cada innovació, es pren pensant en ells. Com ha expressat: “Si alguna cosa és constat a Amazon és el canvi de model de negoci”. Encara que algunes evolucions són naturals. L’empresa va començar venent llibres, després també DVD i, al final, ha arribat l’streaming que ha portat per sí mateix les emissions esportives en directe. Sobre aquest tema, si es planteja la qüestió de que les entitats esportives es converteixin en el nous mitjans, al seu parer, tindrien menys abast per a difondre els seus continguts, que amb les plataformes ja existents. El risc que correrien en el cas de donar aquest pas seria el d’estancar-se i perdre la possibilitat d’atraure nous aficionats.

Un cas de localització de les emissions de gran rellevància és el de Tennis Austràlia, una entitat estatal que té els drets de l’Open d’Austràlia de tennis, entre altres esports, encara que és aquesta competició la que els aporta el 90% dels seus ingressos. Pearce ha compartit que el seu repte diari es aconseguir que les cinc setmanes que dura el torneig es converteixi en continguts per tot l’any. Per ara, han duplicat beneficis, però el seu problema és que no tenen un concepte de comunitat com el Barça i ni tan sols són propietaris dels actors principals, com Federer, Nadal o Serena Williams, que són entitats independents. El marge d’actuació que tenen és aspirar a convertí-se en un gran teatre que reuneixi en un mateix espai als fans amb els millors esportistes.

Analytics in Sports Tomorrow

Com es pot ensenyar a un ordinador a mesurar el domini en el futbol?

Investigador associat del Grup d’Anàlisi i visualització de dades de la Universitat de Konstanza, Manuel Stein ha exposat en quina situació es troba l’anàlisi de dades en el futbol i a quins reptes s’enfronta de cara al futur. Una presentació que ha titulat “28 papers després” que comprenen set anys de computació i anàlisi visual d’aquest esport.

Quan va començar a investigar, ha explicat, el problema més gran que tenia era com recopilar les dades. Són cares i inaccessibles, els grans equips no les comparteixen. Per això, es va veure forçat a fer les seves pròpies anàlisis prenent com a font els vídeos dels partits que es donaven per televisió.

El seu objectiu era el mateix que tenen els professionals: trobar en les dades les respostes al que no es pot veure a simple vista i que aquelles fossin automàtiques. Per què un jugador s’ha mogut o desplaçat com ho ha fet, si respon a una planificació o és la seva pròpia iniciativa i , sobretot, per què un equip domina a un altre. No obstant, la pregunta més important era com es pot ensenyar a un ordinador a mesurar el domini del futbol?

Sense el recolzament dels clubs, Stein va preparar el seu ordinador per extreure les dades de vídeos. El primer va ser que el programa fos capaç de detectar als jugadors pel color de la seva camiseta, tot i que li va suposar un problema als partits que es juguen a diferents hores pels canvis que suposa en la il·luminació . Llavors va fer un escaneig del tipus d’esquelet de cada jugador per poder comptar amb la seva orientació respecte a la pilota. Per últim, un tracking de la pilota.

Un altre problema que li va sorgir va ser que en els partits televisats no es veu el mateix pla a tots els jugadors, a vegades ni tan sols la pilota. Per això, va dissenyar a l’ordinador una vista panoràmica de tot el camp i va indexar frame a frame el pla de la televisió.

No obstant, per a les anàlisi, l’ordinador no tenia suficient amb poder seguir el moviment de la pilota i dels jugadors, per obtenir respostes automàtiques de més variables, és precís introduir-li el context. “S’ha d’ensenyar a l’ordinador el que per a nosaltres és evident”, ha expressat abans de citar a Johan Cruyff, quan va dir que el que mou la pilota no és el futbolista que la dirigeix, sinó el que no la té.

A partir d’aquí, Stein ha revelat com va programar la detecció d’un espai d’interacció basat en la posició dels jugadors, la distància a la que es troben d’altres zones del camp i la velocitat a la que es desplacen. Un sistema que serveix per mesurar els espais lliures o, com es diu en l’argot futbolístic, el forat. El seu mètode d’anàlisi calcula quin jugador té més avantatge per arribar a aquest punt. D’aquesta manera, ha aconseguit establir quines són les regions dominants que controla cada jugador en el camp. Aquelles a les que un rival no podria accedir amb una passada directe o, segons els seus paràmetres, aquelles a les que tres jugadors d’un mateix equip poden arribar de manera simultània. Si del que es tracta és de mesurar el perill dels acostaments a porteria o la defensa, aquesta és la via per a calcular el posicionament òptim d’un futbolista.

Una vegada aconseguida la interpretació del joc per part d’un programa, Stein considera que és necessària la integració de la mesura de dades amb els vídeos reals dels partits. Al contrari que amb les retransmissions i els aficionats, pels analistes és un problema la doble pantalla. A aquestes dades s’hauran de sumar també, les constants biomètriques per poder mesurar el cansament dels jugadors. Si al resultat se li poden afegir casos hipotètics, un what if  que permeti als entrenadors especular amb el que podria haver passat i, a la vegada alimentar més les dades dels programa, estarem davant la imminent revolució dels anàlisi de partits de futbol.

Coach in Sports Tomorrow

“Els entrenadors hem de generar contextos en els que el futbolista es pugui sentir lliure i desenvolupar el que té a dins”

Pablo Franco, entrenador de l’Al-Qadsia SC kuwaitià i ex analista de Julen Lopetegui al Reial Madrid, ha parlat amb Isaac Guerrero sobre la creativitat dels jugadors i el paper de l’entrenador entre l’organització col·lectiva i individual. Un diàleg en el que Franco s’ha mostrat partidari del respecte al jugador i les seves característiques particulars.

La seva forma de treballar, ha revelat, es basen en l’observació. Intenta comprendre el que té a dins cada futbolista per a després interactuar amb ell i que per últim tot encaixi. El paper de l’entrenador està a decidir quan s’ha d’atreure, mobilitzar o progressar, assumint riscos i, en aquest context, és el jugador el que al final prendrà les decisions.

Un equip mai pot respondre a les mateixes característiques que imposi un entrenador. Segons ha explicat, la identitat parteix d’uns principis generals i després són els jugadors els que, relacionant-se entre ells, aconsegueixen arribar a detalls diferenciats.

Per a ell, l’autoorganització d’un equip de futbol passa per la intencionalitat, no es pot parlar d’aquest concepte com un sistema de joc. Es tracta d’una disposició que depèn sempre del que faci el rival i el mòbil, la pilota, de manera que no té principi ni final, ni fases intermèdies.

Per mantenir la cohesió i la iniciativa de la plantilla, Franco creu que cal fixar-se menys en la pilota i més en la faceta personal. “Està demostrat que els grups futbolístics són capaços de rendir millor si com a grup humà són forts”, ha dit. Advoca per potenciar les relacions amb els futbolistes i entre ells, que s’estableixin vincles de confiança perquè només així, compartint valors, desenvoluparan més joc sobre el camp.

No obstant, no considera que la creativitat pertanyi a l’esfera individual del futbolista. La majoria de les situacions que es reproduiran sobre la gespa demanden la participació col·lectiva, sempre que no estigui present un crack mundial, i al final la creativitat apareixerà a partir de la interrelació dels jugadors.

El que pot fer l’entrenador per fomentar aquestes situacions és eliminar prohibicions o discursos unidireccionals. La tendència acostuma a restringir els moviments en l’espai o prendre decisions per ells. “S’ha de deixar l’ego a un costat”, ha proclamat, “i general tasques i contextos en els que el jugador es pugui sentir lliure i aportar tot el que porta dins seu”.

Sobre la seva faceta d’entrenador internacional, ha advertit que és fonamental amarar-se de la cultura i el context social de les destinacions. A vegades, no és suficient conèixer només un país, només entre ciutats ja poden existir grans diferències culturals i fins i tot futbolístiques. El seu consell és tenir clar que un entrenador no pot canviar la cultura d’un país pel que ha d’adaptar-se a ella o sinó fracassarà. “Si com entrenadors creiem que no encaixarem en un context, el millor és donar un pas cap a un costat”, ha conclòs.

Nutrition in Sports Tomorrow

“Les jugadores de futbol són cada vegada més fortes, més altes i ràpides”

En una triple presentació, la Dra. María Antonia Lizarraga, la Dra. Eva Ferrer i la nutricionista Mireia Porta, han mostrat els canvis fisiològics i físics que estan experimentant les jugadores del FC Barcelona.

La Dra. Lizarraga ha analitzat les alteracions en la menstruació entre les esportistes. Degut a l’alta prevalença de problemes en el cicle menstrual que existeix entre les atletes d’alt rendiment degut a una baixa disponibilitat energètica, els serveis mèdics del club han estudiat aquest possible impacte entre les jugadores de futbol. Al contrari del que passa amb les atletes, les quals presenten un perfil catabòlic caracteritzat per una pèrdua de pes pronunciada, la Dra. Lizarraga ha explicat que les jugadores de futbol exhibeixen un perfil anabòlic, representat per un augment de la massa muscular, de la densitat mineral òssia o dels nivells d’andrògens. Per això, l’estratègia nutricional en aquestes jugadores haurien de ser completament diferent a la que s’utilitzaria en un estat de baixa disponibilitat energètica.

Segons la Dra. Lizarraga, aquest caràcter hiperandrogènic els podria conferir una avantatge competitiva. Fins i tot es suggereix que hi ha una selecció natural que fa que existeixi una alta prevalença amb aquest perfil entre les esportistes d’alt rendiment. Per exemple, al FC Barcelona es calcula que al voltant del 70% tenen un perfil hiperandrogènic. Tal i com ha explicat, hi ha una forma senzilla d’avaluar-ho i és mesurant la longitud del segon i quart dit de la mà dreta. Segons diferents estudis, tenir el quart dit més llarg s’associa a aquest perfil.

A la segona part de la presentació, la Dra. Eva Ferrer ha mostrat les avaluacions que es realitzen a les jugadores per controlar la seva salut menstrual. A més d’una avaluació ginecològica anual, totes les jugadores tenen una app anomenada “E-Keep” que han d’omplir tots els dies i amb la que els serveis mèdics monitoritzen la duració i número de cicles de les jugadores. Així per exemple poden controlar determinats factors en cada cicle amb els que intenten atenuar el risc de lesions, ja que, tal i com ha explicat la Dra. Ferrer, el major número de lesions musculars es donen en la fase fol·licular.

Per la seva banda, Mireia Porta ha analitzat l’evolució de la composició corporal de les jugadores del FC Barcelona, destacant que, de mitjana, en un període de cinc anys han perdut un 5% de massa de greix i han guanyat un 3% de massa muscular. En paraules de la nutricionista, “les jugadores de futbol són cada vegada més fortes, més altes i ràpides”. Aquest canvi es deu sobretot a una millora en els processos d’entrenament, on s’ha vist que ha augmentat considerablement la càrrega de feina al camp i al gimnàs, a més de millors hàbits nutricionals.

Un aspecte important del departament mèdic és adequar la nutrició a l’entrenament de les jugadores, de manera que, mitjançant una escala de colors, similar a un semàfor, les jugadores reben indicacions en funció de les necessitats energètiques basades en la seva càrrega d’entrenament. En conclusió, tal i com ha resumit,” l’alimentació ha deixat de ser l’entrenament invisible i ha passat a ser un entrenament visible i fonamental pel seu rendiment”.

“El factor més important per explicar la diferència de rendiment entre sexes és la testosterona”

La Dra. Angelica Lindén Hirschberg, professora i investigadora a l’Institut Karolinska de Suècia, ha realitzat una extraordinària presentació sobre diferents alteracions fisiològiques que poden ocórrer en la dona, analitzant quin impacte tenen tant en la salut com en el rendiment.

Per posar en context aquestes afeccions, la Dra. Lindén ha començat explicant les diferències en el rendiment entre homes i dones. Segons ella, “malgrat que no es reconeix, el factor més important per explicar les diferències de sexe en el rendiment és el nivell de testosterona”. Un major nivell de testosterona es relaciona amb un augment de la massa i de la força muscular, a més d’una major capacitat aeròbica. Tot això confereix avantatge competitiva tant als homes com a aquelles dones que presenten valors de testosterona per sobre de la mitjana.

En aquest sentit, la investigadora ha detallat una alteració, coneguda com amenorrea atlètica, que pateix un percentatge destacat de dones esportistes -oscil·la entre el 6 i el 69% segons la disciplina esportiva – i que es caracteritza per una pèrdua de la menstruació. La Dra. Lindén ha analitzat detalladament els mecanismes subjacents a aquest estat endocrí, on la deficiència energètica ocupa un paper crucial en el seu desenvolupament. La inhibició hipotalàmica de l’eix reproductiu (Hipotàlem-Hipófosis-Gònades) produeix una pèrdua de pes accelerada, disfunció metabòlica i un descens dels nivells d’hormones femenines i de testosterona. Tot això condueix a un estat disfuncional de la dona que repercuteix per tant en el seu rendiment.

Pel contrari, existeix un altre estat, anomenat Síndrome d’Ovari Poliquístic, també conegut com SOP, que afecta al voltant del 10% de les dones en edat fèrtil i que es caracteritza per un creixement de la producció d’andrògens, testosterona i principalment, provocant desordres en la menstruació i un descens en la seva capacitat fèrtil. En aquest cas, aquesta alteració no està causada per l’exercici sinó degut al seu caràcter anabòlic. Segons la Dra. Lindén, això podria millorar el rendiment esportiu. Les esportistes amb SOP tenen de mitja més massa muscular i presenten un millor rendiment, una cosa que la investigadora associa en gran part a l’augment dels nivells de testosterona.

Degut a l’interès que pugui tenir aquesta hormona sobre el rendiment, ha analitzat les dades d’un estudi que ha liderat on es mostra per primera vegada en un assaig controlat aleatoritzat a doble cec l’efecte d’augmentar la testosterona sobre el rendiment en dones. Així, aquelles que durant deu setmanes van incrementar els seus nivells de testosterona de forma exògena, milloren la seva capacitat aeròbica, en més d’un 80%, el que assenyala la importància d’aquesta hormona per al rendiment. Per això, la Dra. Lindén ha expressat que “la creixent evidència suggereix que l’hiperandrogenisme endogen millora el rendiment físic i pot jugar un paper en l’elecció de les dones a l’hora de competir”.

Performance in Sports Tomorrow

Monitorització de les càrregues de treball: què en sabem fins al moment?

El Dr. Maurizio Franchini, cap de rendiment en A.S. Roma, ens presenta la importància de la monitorització de les càrregues de treball en el rendiment esportiu. La ponència comença presentant la varietat de marcadors de càrrega (tant interna com externa) que podem mesurar. Per exemple, existeixen nombrosos marcadors de càrrega de treball externa (ex. Player load, distància total, distància a alta intensitat o acceleracions/ desceleracions) que poden ser avaluades amb dispositius GPS i acceleròmetres. No obstant, en moltes ocasions no coneixem amb detall la validesa o fiabilitat d’aquestes mesures. De la mateixa manera, tenim al nostre abast diferents variables de càrrega interna (ex. lactat, freqüència cardíaca...), però aquestes no sempre són factibles des d’un punt de vista pràctic, o no són útils en determinats exercicis com els de velocitat o els intermitents. Per això, alguna cosa tan “senzilla” com la ràtio d’esforç percebut pot ser considerat el marcador més útil i fiable de càrrega interna.

Per altra banda, el Dr. Franchini mostra, basant-se en dades d’una enquesta realitzada per ell  mateix, com la majoria de professionals de futbol consideren que diversos marcadors de càrrega externa (ex. distància a alta velocitat, acceleracions/desceleracions) són els més útils de monitoritzar, i que són importants per prevenir lesions. No obstant, en la seva ponència el Dr. Franchini exposa que, malgrat aquest pensament generalitzat, l’evidència científica que recolza la relació entre aquestes variables de càrrega i el risc de lesió, és pobre metodològicament (degut en part a la naturalesa multifactorial de les lesions, i a l’absència d’evidència de causa-efecte). A més, l’associació entre marcadors de càrrega interna i externa depenen del tipus de treball realitzat, de manera que una càrrega interna pot ser útil per un determinat tipus d’entrenament, però no per altres (per exemple, la ràtio de percepció de l’esforç no seria útil per a sessions predominantment tècniques). Per això, el Dr. Franchini conclou recomanant la monitorització de càrregues com a mètode per comprovar el procés d’entrenament i si el jugador està complint amb la feina prescrita però no com a mètode per predir lesions.

Medicine in Sports Tomorrow

Quins tractaments són efectius per a les tendinopaties?

El Dr. Robert-Jan de Vos, metge i investigador al centre mèdic de la Universitat Erasmus i a l’equip del FC Excelsior de Rotterdam, ha realitzat una ponència sobre els tractaments adjacents en el tractament de les tendinopaties de membre inferior. El Dr. De Vos ha explicat per què en alguns casos poden ser necessaris aquests tractaments així com els seus potencials efectes, els diferents tractaments que existeixen i, per últim, ha resumit l’evidència disponible.

En opinió de l’investigador “la pedra angular de la teràpia hauria de ser l’educació, el control de la càrrega i l’exercici”. El problema es troba en que, malgrat que la majoria de vegades es pot ajudar als esportistes en aquests tractaments, l’efectivitat es redueix al 50-60% en els pacients. Un altre problema afegit és el temps escàs que es disposa per a tractar als esportistes d’alt rendiment. Per això, és comú que els especialistes utilitzin altres tècniques amb l’objectiu d’accelerar els processos de recuperació. Les més utilitzades són els medicaments antiinflamatoris no esteroideos , les ones de xoc o les injeccions de cortiesteroides i de plasma ric en plaquetes (PRP).

Després d’explicar en què consisteix cada mètode, l’investigador ha explicat que en la majoria dels casos existeix un nivell d’evidència de l’eficàcia d’aquests tractaments contradictòria o baixa. Un cas que crida l’atenció és el de les injeccions de PRP, on únicament s’han fet deu assajos controlats aleatoritzats i, en canvi, hi ha publicades quatre-cents revisions. A més, sent una tècnica molt utilitzada en l’actualitat, en la majoria d’aquests assajos el resultat amb PRP no és superior al grup placebo. Per això, segons aquesta evidència, s’ha conclòs que “en el cas de considerar utilitzar algun tractament adjuvant, no hem d’oblidar de realitzar exercici progressiu, controlar la càrrega i educar al pacient, ja que la combinació d’aquestes teràpies és més beneficiosa que el tractament adjuvant sol”.

Per la seva part, la Dra. Karin Grävare Silv¡bernagel, professora associada de la Universitat de Delaware, ha analitzat en la seva presentació tant les tendinopaties com els trencaments del tendó d’Aquiles. Per una altra banda, la investigadora ha explicat que el trencament de l’Aquil·les passa de cop i té una incidència acumulada entre els esportistes menors de quaranta-cinc anys del 5,4% i poques vegades presenta símptomes previs. Si atenem al gènere, ha explicat que en el 80% dels casos aquesta lesió passa en els homes mentre que només el 20% afecta a les dones. A més, una de les conseqüències d’aquesta lesió és la por que es genera en els esportistes per la tornada a la pràctica esportiva. En relació a la tendinopatia, ha explicat que s’origina per una sobreutilització i que té una incidència de fins al 18,2% en esportistes menors de quaranta-cinc anys. Al contrari que en els trencaments d’Aquil·les, la incidència és similar entre homes i dones.

Un aspecte important assenyalat per la Dra. Grävare en la seva presentació sobre la tendinopatia és que “la recuperació simptomàtica no assegura la recuperació completa de la funció múscul-tendinosa en pacients amb tendinopaties d’Aquil·les. Per exemple, les persones que tenen l’estructura del tendó alterada, però són asimptomàtics, presenten una alteració de la biomecànica de carrera amb adaptacions neuromecàniques”.

En el cas dels trencaments del tendó d’Aquil·les, la investigadora ha reiterat que aquest ha d'estar exposat a una càrrega suficient durant la cicatrització per millorar l’estructura del tendó. A més, ha presentat estudis on ha mostrat que els majors nivells d’activitat física es van associar amb una millor reparació del teixit. Per això, ha conclòs que “la rehabilitació/mobilització primerenca podria reduir el risc d’un nou trencament, però hem d’assegurar-nos de fer-ho correctament per no augmentar el risc d’un allargament excessiu del tendó.”

Physiotherapy in Sports Tomorrow

Tendinopaties dels adductors: Què fan els equips professionals?

Yon Álvarez, fisioterapeuta del segon equip de futbol del FC Barcelona, ha explicat el model que utilitza el club per tractar les lesions tendinoses dels adductors. Tal i com ha dit, malgrat de que aquesta lesió no és la més comú en el futbol, sí és molt incòmode quan els jugadors han d’entrenar o jugar amb ella. Segons els últims estudis desenvolupats en tots els esports d’equip del club, aquesta tendinopatia representa el 7,4% del total de lesions. Una dada rellevant és que el return to play d’aquesta lesió és el més llarg.

A més, una particularitat de les tendinopaties és que només el 30% dels jugadors interrompen la seva activitat, de manera que la majoria segueixen jugant i entrenant amb la dolència. Per això, Álvarez ha explicat que els programes de recuperació tenen com a objectiu atenuar els mecanismes subjacents a aquesta lesió, molts dels quals estan vinculats a la pròpia lesió dels joc (ex. canvis de direcció, cops o càrregues elevades de carrera).

Seguint aquesta premissa, i després d’haver assenyalat que la reducció del rang de moviment de l’articulació d’ambdós malucs és un factor de risc important, una gran part del treball té com a objectiu millorar l’amplitud de mobilitat articular. Aquest treball el reforcen amb entrenament de força i estabilització de la zona del CORE. Tot això ho duen a terme de manera progressiva i utilitzant diferents tipus d’exercicis (ex. isomètrics, excèntrics, concèntrics, funcionals dinàmics) i superfícies (ex. superfícies inestables o sorra). Ja en l’última etapa de la recuperació, Álvarez ha explicat que valoren la reincorporació dels jugadors als entrenaments amb exercicis que requereixen una major càrrega pel tendó i demanda cognitiva.

En una segona fase de la jornada, Oriol Balaña, fisioterapeuta del Girona FC, ha mostrat el seu model de readaptació de lesions. Dividida en cinc etapes, el readaptador planteja una seqüència de tasques amb un nivell progressiu de dificultat, tant física com cognitiva, on exposa al jugador a diferents càrregues amb l’objectiu de millorar els símptomes i la funció de la zona lesionada. Per exemple, en una primera fase, abans de que el jugador pugui executar una carrera habitual, realitza exercicis “anti-gravetat” a l’aigua, en bicicleta o en cinta AlterG. A mesura que el jugador va adquirint confiança i suporta una major càrrega, incorpora moviments intervàlics lineals i multi-direccionals al camp o a la sorra a una intensitat propera a la que suposa el joc real.

Ha assenyalat que “per nosaltres és fonamental comptar amb un sistema d’avaluació que ens permeti repetir els test de forma sistemàtica”. Així, ha mostrat un sistema d’avaluació que classifica als jugadors després d’haver-los fet els test pertinents amb banderes de diferents colors. Això els ajuda a categoritzar l’estat del jugador i establir exercicis i progressions.

Analytics in Sports Tomorrow

Una ampliació del model de medició OBSO de Spearman

Hugo Ríos, de la Universitat Federal de Minas Gerais, ha exposat la seva proposta de millora del model d’Off-ball Scoring Opportunity (OBSO) -  oportunitat de gol sense pilota – de William Spearman. A partir de l’anàlisi de dues desenes de gols del Liverpol al 2019 amb les dades obtingudes del Friends of Tracking Initaitive,  ha ideat un model que permet profunditzar en l’anàlisi de les estratègies d’atac d’un equip.

El model original d’OBSO treballava només amb les ocasions de gol. Ríos entén que d’aquesta manera ens perdem en l’anàlisi als jugadors que estan lliures per rebre una passada durant la resta del temps i mesurar la possibilitat de passades que podrien haver arribat al seu destí si s’hagués fet, per exemple, un segon abans. A més, l’OBSO inicial comptava les passades però Ríos ha introduït també la possibilitat de passades a un mateix.

De la mateixa manera, a l’OBSO de Spearman necessitava que es donessin diferents condicions. Per extreure el seu coeficient, s’havia de produir una passada, un atacant havia de controlar la pilota i un jugador marcar gol. Ríos ha obert aquestes possibilitats afegint les variables que genera prendre les dades amb les passades que es produeixen a qualsevol part del camp per poder mesurar la probabilitat d’aconseguir un gol des de tot el terreny de joc en qualsevol moment del joc.

Com a resultat, Ríos tradueix les dades d’un gràfic de control o domini del camp per equip en cada transició. Si s’afegeix la probabilitat de marcar tenint en compte l’angle i la distància, les dades permeten definir el tipus d’atac de cada equip i el perill amb molta més profunditat. Això no seria útil per a que els entrenadors poguessin obtenir més informació durant la temporada o en els entrenaments sobre els seus models de joc, també tindria una funció molt important per als scouters que realitzin informes de clubs rivals i caça talents.

Força Barça
Força Barça

Relacionat Amb aquest contingut

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut