Història

Història

Història de la secció de bàsquet

La secció de més pes i de projecció esportiva i social més gran del FC Barcelona és la del bàsquet, un esport que ocupa el segon lloc en les preferències dels afeccionats barcelonistes

Fundat el 24 d’agost del 1926, el bàsquet blaugrana va jugar els seus primers partits al complex esportiu del Sol de Baix (entre l’actual avinguda Madrid i la Travessera de Les Corts). No va ser fins als anys 30 que el bàsquet va consolidar-se a Catalunya. Després de la Guerra Civil, el FC Barcelona de bàsquet va jugar a Primera Divisió (1940) en una nova pista situada al costat del gol sud del camp de Les Corts. La millor època arribaria a la segona meitat dels 40, amb un Barça consolidat al capdamunt del bàsquet estatal.

INAUGURACIÓ DEL PALAU

Després d’un període de crisi, a la temporada 1958/59 el bàsquet barcelonista va guanyar la Lliga espanyola i la Copa del Generalíssim. La posterior etapa de decadència es va allargar bastant, i la inauguració del Palau Blaugrana (any 1971), tot i que va donar una gran empenta a la secció, no va servir per donar als afeccionats barcelonistes els triomfs que feia temps que esperaven. El Reial Madrid era, aleshores, l’equip espanyol més poderós. A la temporada 1977/78, però, el Barça va aconseguir guanyar la Copa del Rei al Reial Madrid (103 a 96).

PRIMER TÍTOL EUROPEU

A la dècada dels vuitanta, el bàsquet blaugrana va iniciar una de les millors etapes de la història, de la mà de Juan Antonio San Epifanio 'Epi', Nacho Solozábal i Chicho Sibilio, entre d’altres. Així, a la temporada 1980/81 el club va tornar a guanyar la Lliga després de vint-i-dos anys de decepcions. Al curs 1984/85 el FC Barcelona va aconseguir el seu primer títol europeu en guanyar la Recopa amb el Zalgiris Kaunas (77-73), títol que revalidaria un any després derrotant l'Scavolini italià (101-86). A més, l’any 1986/87 guanyava la Supercopa d’Europa i, a la Lliga espanyola, iniciava una etapa de domini que duraria tres anys consecutius (del 1988 al 1990).

DE L’EUROLLIGA DEL SANT JORDI A LA DE PARÍS

A finals del segle XX, la generació d’Andrés Jiménez, Audie Norris i Epi deixava pas a la de Juan Carlos Navarro, Rodrigo de la Fuente, Roberto Dueñas i Pau Gasol. Al llarg dels deu anys, la secció va mantenir el llistó assolit a la dècada dels vuitanta i va aconseguir quatre Lligues –tres de les quals de manera consecutiva–, tres Copes del Rei i una Copa Korac.
Però el reconeixement definitiu a nivell europeu va arribar el curs 2002/03. Aquell Barça, liderat per Dejan Bodiroga, Sarunas Jasikevicius i el mateix Navarro, va assolir l’esperada Eurolliga, antigament anomenada Copa d’Europa, derrotant a la Final a Quatre la Benetton de Treviso en un Palau Sant Jordi ple de gom a gom. El mateix any l’equip blaugrana completava la fita europea guanyant la Lliga ACB i la Copa del Rei.

En etapes successives el FC Barcelona ha sabut mantenir-se a l’elit del bàsquet amb nous títols estatals i continentals. La culminació d’aquest excel·lent nivell va arribar a la temporada 2009/10, quan de la mà del tècnic Xavi Pascual es va formar un equip de somni en què destacaven Juan Carlos Navarro, Ricky Rubio, Fran Vázquez, Erazem Lorbek i Pete Mickeal. El palmarès d’aquell any va ser impressionant, amb les conquestes de la Lliga Catalana, la Supercopa ACB, la Copa del Rei i la segona Eurolliga de la història, aconseguida en derrotar l’Olympiacos a la Final a Quatre disputada a París.

Des de llavors l’equip de Xavi Pascual va aixecar les Lligues del 2011, 2012 i 2014 i les Copes del Rei del 2011 i 2013, a banda de diverses Supercopes ACB. La secció va encadenar fins al 2016 un total de 20 finals ACB de forma consecutiva. El 2018, i de nou sota les ordres de Svetislav Pesic, els blaugranes van aconseguir una nova Copa del Rei, superant al Reial Madrid a la final. Un títol que significaria l'últim de Juan Carlos Navarro com a jugador culer, que acabaria retirant-se al final de la campanya 2017/18. La llegenda va deixar les pistes amb 35 títols, 13.609 punts i 1.139 partits amb el Barça, a més de la retirada de la seva samarreta.

 

Tanca l'article

Relacionat Amb aquest contingut