Stoitxkov destaca el rol fonamental de les penyes

L’exjugador segueix molt unit i vinculat al moviment penyístic. 25 anys després de la Primera Copa d’Europa, li preguntem pel paper de les penyes dins el barcelonisme i per aquella nit màgica a Wembley, que va suposar un abans i un després pel FC Barcelona.

Com definiries la tasca de les penyes del FC Barcelona?

La seva tasca és fonamental. Les penyes aglutinen molta gent que estima el Barça i que organitzen una sèrie d’activitats cada cop millors. Viuen els colors blaugrana molt intensament i són feliços d’estimar i de poder dedicar-se al Barça.

Era conscient de l’existència de les penyes a la seva època de jugador?

És clar que si, el suport de les penyes el vaig viure a la meva època de jugador, però encara el segueixo notant avui en dia. Gràcies als penyistes i als aficionats, els jugadors també van creixent com a futbolistes. Quan sents que criden el teu nom i notes el seu suport a l’equip, t’adones que tens l’obligació d’esforçar-te al màxim, també per a ells. Són una part dels trofeus que s’obtenen, tant els de nivell individual com els col·lectius.

Vostè, fins i tot és president d’honor d’una penya a Màlaga...

La Peña Barcelonista de Málaga em va designar president d'honor, i això és tot un orgull per a mi. Són gent molt amable als que considero els meus amics, que sempre em tracten amb molta estima. Fa pocs mesos que vaig ser allí amb ells i tothom em demostrava el seu afecte, ensenyant-me fotos d'anys enrere i recordant vivències i moments determinats de la història del Barça.

Ha tingut altres relacions directes amb el moviment penyista blaugrana?

He tingut contacte amb diferents penyes i he estat present en algunes de les seves activitats. Sento molt de respecte i afecte per a totes, perquè totes fan una funció molt important estiguin on estiguin. Els penyistes viuen pendents del Barça d’una manera intensa. Conec gent que pateix i plora quan les coses no han anat bé, però ells no cedeixen en el seu suport. Són gent humil que sempre volen veure i compartir les emocions que dóna el Barça.

Des de fora, com es veu la funció de les penyes que estan a l’estranger?

No és fàcil fer penyes fora del territori català o espanyol, i poder anar mantenint la seva activitat. Aquí a Miami n’hi ha una i ens trobem de vegades per veure alguns partits o per comentar l’actualitat futbolística. No hi ha dubte que el Barça té un gran ressò internacional, amb molts aficionats arreu del món, i les penyes ajuden a estimar aquest Club.

És més difícil ara, poder mantenir el contacte dels jugadors amb els aficionats?

És molt difícil per als jugadors actuals. Els exjugadors tenim més temps lliure i per nosaltres és més fàcil poder assistir a actes amb els aficionats o penyistes, però la veritat és que s’haurien de trobar algunes situacions en les que els jugadors poguessin apropar-se més a la gent. Seria una manera de retornar part de l’afecte i del suport que ells ens donen.  

Ara fa 25 anys de la final de Wembley 92. Quins records en guarda?

Com a jugador que va viure aquella final sobre el terreny de joc, poder aixecar una Copa d’Europa és un fet molt bonic i important. Va ser un moment ple d’emoció, però d’aquell dia jo em quedo amb la gent que estava a Wembley i que va poder celebrar aquell èxit. Vint o vint-i-cinc mil seguidors que van viatjar hores i hores per poder estar a Wembley aquell 20 de maig. No se’m podrà oblidar mai la felicitat de la gent, que després de patir tant durant el viatge i el partit, al final va poder cridar “Campions, campions”.

Com valora el projecte Barça Legends i la seva participació?

Tot suma, i tota presència del Barça és sempre positiva per anar estenent barcelonisme arreu del món. Personalment, sempre m’agrada posar-me la samarreta blaugrana. Vaig jugar a l’equip d’exjugadors del Barça Legends a Mèxic i m’ho vaig passar molt bé gaudint del futbol amb els antics companys i amics.