fcb.portal.reset.password

Leo Messi celebra el seu gol a la final. | MIGUEL RUIZ-FCB

Comiat feliç. El Barça ha tancat l’era Luis Enrique amb un nou títol, la 29a Copa del Rei del Club, la tercera de manera consecutiva, el novè títol del tècnic asturià. Els blaugranes, acostumats a jugar finals d’aquesta competició, han sabut fer seva una final complicada davant un rival que mai ha abaixat els braços. Però Messi ha decidit que aquesta Copa havia de ser blaugrana, i així s’ha encarregat de fer-ho liderant l’equip barcelonista en tot moment, golejador en un dels seus estadis talismans, el Vicente Calderón. Neymar Jr i Alcácer, també a la primera meitat, han estat els golejadors d’una final que ha tornat a guanyar el Barça (3-1).

Amb molta pausa començaria la final. Sense un clar dominador i amb un començament de tempteig passaven els primers compassos del partit, tot i que ha servit per intuir quin en seria el guió. L’inici, però, seria accidentat, després que Mascherano fos substituït després d’una acció desafortunada picant amb el cap contra Llorente i després caient malament, lesionat al genoll. André Gomes ha estat qui ha ocupat la seva posició, i ho ha fet amb excel·lència i molta seguretat.

El duel estava marcat per un ritme progressiu amb el pas dels minuts. L’Alabès l’ha tinguda primer després d’aprofitar una pèrdua en zona de creació. Ibai Gómez ha enviat la pilota al pal, i el refús s’ha passejat per la línia de gol, amb molt suspens i molta sort per als blaugranes. L’acció ha fet que el Barça augmentés el ritme del joc. Sobretot, a través de l’electricitat de Leo Messi, regatejador, passador i creador de joc, ha diluït la defensa basca i no ha tingut pietat en la primera acció clara que ha tingut. Perquè des de la frontal, després d’una gran jugada personal, ha etzibat un xut potent col·locat a l’escaire, imparable per Pacheco, un xut marca de la casa.

Imponent Messi per marcar el camí

S’avançava el Barça al Calderón, tot i que ha vist com el gol de l’argentí l’ha neutralitzat Theo Hernández amb un golàs de falta per l’escaire, impossible per Cillessen. El conjunt basc ha demostrat des d’un primer moment que no havia vingut a Madrid només de festa, sinó a complicar les coses als blaugranes i il·lusionats per conquerir la seva primera Copa. Contra la il·lusió, atreviment i passió basca, havia de combatre el Barça el partit. Sobretot a través del control tàctic. Messi ha estat l’eix vertebrador del joc dels de Luis Enrique, cavalcant imponent per la gespa del Calderón, acostumat a exhibir-se en finals. Un idil·li del millor de tots els temps.

Neymar Jr, que també ha estat molt actiu, ha guiat els culers cap al segon gol amb una acció de geni, després de desfer-se de dos rivals. Així, gràcies a la participació de Messi i a l’assistència d’André Gomes, el brasiler ha rematat a plaer. Embogia l’afició barcelonista amb el segon del Barça. L’efectivitat en la definició estava sent el gran aliat dels barcelonistes, que han començat a tenyir de blaugrana la Copa abans del descans amb el tercer gol. Una jugada iniciada un altre cop per Messi, i finalitzada aquest cop per Alcácer. El tercer títol consecutiu pintava bé.

Amb la consigna de fer el segon ha sortit l’Alabès després del descans, però el Barça, amb seguretat, intel·ligència i maduresa, ha sabut controlar el rival, sotmès per la màgia de Messi. El partit guardaria una sorpresa agradable, després que Aleix Vidal, ovacionat amb escreix per l’afició, reaparegués als terrenys de joc després de recuperar-se d’una llarga lesió, precisament davant l’Alabès. Cillessen ha hagut d’intervenir en dues accions d’un conjunt basc que mai ha perdut la cara al partit i que sempre hi ha cregut. Però el Barça no s’ha deixat sorprendre i ha tornat a proclamar-se campió d’una Copa que torna a ser nostra.

Tornar a dalt