fcb.portal.reset.password

Suárez, Neymar i Messi / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

El FC Barcelona s’ha endut el duel entre els dos últims campions de Lliga. Ha estat una victòria escrita amb suor i sang en un partit elèctric, intens fins al límit del reglament, no apte per a menors. La nit s’ha posat de cara amb un primer temps perfecte d’un Barça inspirat i pràctic alhora, que manava a la mitja part gràcies a les dianes de Neymar Jr i Suárez. A la represa, Mandzukic ha retallat distàncies abans de la traca final de Messi, present en els tres gols culers.

Amb aquesta victòria, el FC Barcelona allunya els fantasmes matalassers de la temporada passada i es retroba amb les seves millors sensacions en un mes que pot resultar decisiu per al futur de Lliga i Copa.

Pocs o cap eren els interrogants sobre el tipus de partit que es veuria al Camp Nou. El Barça seria el dominador, qui hauria de dur el pes del matx, mentre que l’Atlètic, ben replegat, esperaria una jugada aïllada, un contracop o una acció a pilota aturada, per fer mal, fórmula de la qual va treure màxim rendiment contra el Barça en els compromisos més decisius de la temporada passada.

El que ha canviat el guió previst, però, ha estat el gol de Neymar Jr en el minut 11. Una acció inventada per Messi, rebotada en Suárez i ben definida -des de terra- pel brasiler ha desfet els plans de Simeone. El gol reflectia la superioritat d’un Barça vertical, ràpid i tan intens o més que els matalassers, que han mirat d’aturar el seu rival a cop de faltes, cosa que, a banda de fer sagnar Neymar Jr, ha provocat les ires del Camp Nou.

Durant el primer temps el Barça ha mostrat la seva versió més intel·ligent. Quan podia, atacava. Quan no, asserenava el ritme del matx, conscient del seu avantatge al marcador. En el minut 34, Messi s’ha endut una pilota dividida davant Gámez, avui reconvertit a lateral esquerre, i ha generat el desequilibri necessari per possibilitar el 2-0, obra de Suárez, que abans ja havia servit un gol en safata a Neymar que el brasiler no ha sabut aprofitar.

La diana de l’uruguaià ha acabat de treure de polleguera un Atlètic poc associatiu, gens perillós, amb aspecte d’enfadat. Era el moment de tocar la tecla de la pausa fins a la mitja part. Tot anava bé.

Per obligació, l’Atlètic ha hagut de fer un pas endavant a la represa. Necessitava un gol per creure-hi i Mandzukic, després d’un penal comès sobre Gámez, ha alimentat les esperances visitants. Tot i el gol, el Barça seguia llegint correctament el matx. Neymar Jr i Suárez s’oferien per superar la primera línia de pressió atlètica, cada cop més nombrosa amb la presència de Torres primer i Raúl García després.

De fet, el brasiler s’ha disfressat d’artista en cadascuna de les ocasions en què ha entrat en contacte amb la pilota, motivat per l’entitat i l’exigència del rival, que seguia sense concedir un centímetre. I si ho feia, l’acció acabava en falta. Amb el partit cada cop més al límit del reglament, i també del final, ha aparegut Messi. El crac argentí ha aprofitat una assistència de Rakitic des de la dreta per signar el tercer en l’últim sospir. S’havia dictat sentència.

Tornar a dalt