fcb.portal.reset.password

La pinya de l'equip amb la Copa / MIGUEL RUIZ-FCB

Com a Mestalla el 2009 i a Madrid el 2012, la final de la Copa del Rei entre l’Athletic Club i el Barça s’ha decantat cap al cantó culer. Aquesta vegada, per 1-3 en un Camp Nou de gala, més tenyit de blanc-i-vermell que de blaugrana. A casa, l’equip mostraria de nou el sensacional estat de forma amb què s’ha plantat al final de la temporada. Una animalada de Messi i una obra d’art coral han encarrilat el triomf abans de la mitja part. Una altra urpada del ‘10’ a la segona part feia que la 27a Copa, imprescindible per al triplet, es quedés al Camp Nou.

Havia jugat de dues maneres oposades l’Athletic Club al Barça en la present campanya. Per a la final, Ernesto Valverde ha optat per la versió ambiciosa, pressionant la sortida de pilota dels culers i intentant aprofitar la velocitat que tenia al davant. La tensió inicial era màxima. Els locals la miraven d’apaivagar a base de possessió. I a partir del minut 10, també per mitjà de les oportunitats.

Així, a Neymar li anul·laven un gol per fora de joc i tot seguit el porter Herrerín salvava davant Suárez. La maquinària blaugrana ja s’havia activat, en un duel intens i emocionant per les vibracions que transmetien les agermanades aficions. El domini de la medul·lar s’entreveia fonamental. I allà es multiplicaven Busquets, Iniesta i Rakitic. Comptaven amb el suport d’un genial Messi, perseguit per tot arreu per Balenziaga, que baixava a rebre.

Sempre Messi. L’extraterrestre vestit de blaugrana ha inaugurat el marcador amb un altre gol memorable per al seu compte (min 20). Des de la dreta, s’ha rifat fins a quatre defensors i superava Herrerín amb un xut pel pal curt. Bestial. L’eufòria s’apoderava ja del bàndol culer, als peus del millor futbolista de la història. Mentrestant, el Barça excel·lia. Amenaçava una i altra vegada, asfixiant l’Athletic Club al seu terreny. Era una allau de futbol imparable.

El segon s’intuïa des de feia estona i arribaria al minut 36, després d’una meravellosa acció col·lectiva culminada a plaer per Neymar, assistit per un infatigable Suárez. Amb 0-2 i un tret de Williams i un altre de Messi fregant el travesser vindria el descans. A la represa, l’Athletic apareixia amb orgull i Luis Enrique reaccionava introduint un punt de pausa i control a través de Xavi, que disputaria els seus últims minuts al Camp Nou.

Aquests serien una festa barcelonista. L’equip gestionava el botí obtingut i començava a pensar en la final de la Lliga de Campions. El ritme havia disminuït i les forces estaven menys desequilibrades. Això sí, els únics que manifestaven sensació de perill continuaven sent els catalans. Els bascos, amb la defensa més avançada i sense tirar la tovallola, es presentaven inofensius. El seu botxí, és clar, ha estat Messi. Al minut 73, rematava al fons de la xarxa una centrada d’Alves.

El 3-0 reflectia la superioritat exhibida pel Barça durant tot el partit. Un cop de cap de Williams a les acaballes reduïa distàncies al marcador i escalfava la final, però la història ja estava escrita. A crits de ‘Campions! Campions!’, el Barça guanyava el sisè doblet amb Lliga i Copa. I queda Berlín.


Tornar a dalt