fcb.portal.reset.password
Menotti, Olsen i Herrera, els tres entrenadors argentins de la història del Barça

Menotti, Olsen i Herrera, els tres entrenadors argentins de la història del Barça

Gerardo Martino és el quart entrenador de nacionalitat argentina de la història del Barça. Abans ho van ser Helenio Herrera (1958-60, 1980 i 1980-81), Roque Olsen (1965-67), i César Luis Menotti (1983-84). Herrera, Olsen i Menotti van dirigir al Barça en èpoques ben diferents i la seva sort va ser desigual, destacant per damunt de tot la figura del controvertit Helenio Herrera, conegut per tothom per HH.

Herrera, un tècnic genial

Nascut a Buenos Aires l’any 1910, Helenio Herrera era fill d’emigrants andalusos. Com a tècnic va dirigir el Valladolid, l’Atlètic de Madrid (al qual va fer campió de Lliga les temporades 1949-50 i 1950-51), el Màlaga, el Deportivo i el Sevilla. A les acaballes de la temporada 1957-58 va ocupar la banqueta del Barça en substitució del cessat Domènec Balmanya. Ben aviat els afeccionats culers van poder comprovar qui era aquell entrenador tan peculiar que arribava amb l’apel·latiu de “el Mago”. Helenio Herrera va ser un veritable precursor en la preparació psicològica dels futbolistes i un mestre en la confrontació dialèctica. A banda d’això, era un fanàtic de l’estudi de l’equip rival i es coneixia totes i cadascuna de les característiques dels onze jugadors contraris.

Amb Helenio Herrera a la banqueta, el Barça de Ramallets, Suárez i Kubala va viure al bienni 1958-60 una etapa farcida de títols, amb dues Copes de Fires (1957-58 i 1959-60), dues Lligues (1958-59 i 1959-60) i una Copa (1958-59). Malgrat tot, l’eliminació a les semifinals de la Copa d’Europa va provocar el cessament d’HH a finals de la temporada 1959-60. Herrera va recalar a l’Inter de Milà, on també aconseguiria ressonants èxits.

El març del 1980, quan ja portava cinc anys allunyat de les banquetes, va tornar al Barça per a substituir Joaquim Rifé. Només quedaven dotze jornades per a acabar la Lliga 1979-80 i la classificació barcelonista no era bona, per la qual cosa l’únic objectiu possible era classificar-se per la Copa de la UEFA, cosa que es va aconseguir.

El mes de novembre d’aquell mateix any va tornar a ser cridat com a solució d’emergència, aquesta vegada com a relleu de Ladislau Kubala. Al capdavall, el Barça va canviar radicalment de fisonomia i si no va guanyar finalment la Lliga va ser a causa del segrest de Quini, un fet dramàtic que va tallar de soca-rel la reacció de l’equip blaugrana. De totes maneres, ja amb el davanter asturià feliçment alliberat, Helenio Herrera es va poder acomiadar del Barça amb la conquesta de la Copa del Rei de l’any 1981.

Olsen va arribar en una mala època

El tècnic argentí Roque Olsen va néixer a Sauce de Luna l’any 1925. Després de dirigir a equips com el Còrdova, Deportivo de la Corunya i Reial Saragossa. L’any 1965 va ser l’escollit per a substituir Vicenç Sasot a la banqueta blaugrana. Malauradament, aquells eren uns temps força difícils pel Barça, immers com estava en un persistent crisis esportiva. L’equip estava en procés de transició, amb nous fixatges com Gallego, Torres o Muller i joves valors emergents com Rexach i Pujol amb els que Olsen, un home de caràcter dur, no confiava gaire. Curiosament, van ser els tres gols de Lluís Pujol a la Romareda els que van donar al Barça de Olsen el seu únic títol, la Copa de Fires 1965/66 guanyada al Saragossa. A la següent temporada no es va guanyar cap títol i Olsen va ser destituït.

Menotti, un gran entrenador sense sort al Barça

Nascut a Rosario l’any 1938, el “Flaco” César Luis Menotti era un tècnic de molt prestigi i paraula fàcil, molt cotitzat des de la conquesta amb la selecció argentina del Mundial 78. Quan va arribar al Barça, el març del 1983, va haver de substituir Udo Lattek, cessat pels mals resultats de l’equip, que havia sofert el greu handicap de la llarga baixa per hepatitis del seu astre mundial Diego Armando Maradona. El debut de Menotti va coincidir amb la tornada de Maradona i l’eliminació de la Recopa, però la temporada es va acabar amb bona nota gràcies a les conquestes de la Copa del Rei i la Copa de la Lliga, ambdues davant del Reial Madrid.

La següent campanya va ser força moguda i el Barça va estar a punt de guanyar la Lliga (va quedar a només un punt del campió, l’Athletic Club), però les greus lesions de Maradona i Schuster van ser circumstàncies adverses impossibles de superar. La Copa es va perdre a la final davant l’Athletic Club en un partit que va acabar amb greus incidents. Al capdavall, l’únic títol de la temporada 1983/84 va ser el de la Supercopa d’Espanya. Menotti va tornar al seu país en acabar la temporada, però malgrat les desfetes esportives va deixar un bon record a Barcelona, ja que va impressionar tothom amb els seus coneixements futbolístics i va donar l’alternativa a joves valors com Rojo i Calderé.

Tornar a dalt