fcb.portal.reset.password

Carles Puyol, durant l'entrevista. FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Carles Puyol ha repassat els millors moments de la seva carrera com a jugador blaugrana en el programa especial “Puyol: 15 anys, 15 moments”, estrenat a Barça TV aquest dissabte. El que a partir del mes de setembre serà adjunt a la direcció esportiva explica diversos paisatges, com el marcatge a Figo, les Champions de París i Wembley i el 2-6 al Santiago Bernabéu, entre altres.

El ‘5’ blaugrana va agafar el braçalet de capità fa deu anys com a relleu de Luis Enrique el 2004. Per a Puyol, Luis Enrique va ser un referent i un exemple: “Luis va ser un bon exemple de capità. Va ser-ho en una època molt difícil. He après moltes coses d’ell i sempre li estaré agraït. Crec que va ser un grandíssim capità. Una de les coses que més greu em saben és que la temporada següent que marxés vam guanyar i ell no va poder aixecar cap títol, i ell s’ho mereixia”.

He après moltes coses de Luis Enrique i sempre li estaré agraït

S’ha guanyat el respecte de l’afició i el de la resta de clubs de futbol. Carles Puyol és un capità amb majúscules. Ell sempre ha tingut clar que el Club i els seus companys eren el primer. “El que sempre he fet és intentar defensar el Club, els meus companys, intentar ajudar en tot el que he pogut i fer-ho de la millor manera possible. El que creia que era millor per a l’equip”, ha explicat l’exblaugrana.

La final a París el 2006, que va permetre a Puyol aixecar la seva primera Champions, és un dels instants més importants de la seva carrera. Va ser l’únic partit que va veure el seu pare. “Va ser un dia espectacular. És l’únic partit que va veure el meu pare. Mai havia vingut a veure’m jugar i va venir obligat pel Manel Sostres. És un dels records i almenys em va veure guanyar una Champions, que és un títol molt important. Ell veia els partits per la tele, mai es va ficar en la meva feina, sempre em preguntava com estava i ja està. Estava al meu costat, és el que li he d’agrair”.

La final de París el 2006 és l’únic partit en el qual em va veure el meu pare

Un dels moments més recordats de la carrera de Puyol, i no tant per la seva figura, és el marcatge que va fer a l’exjugador del Barça Luis Figo: “Ha estat un jugador molt important per al Barça, i que marxés a l’etern rival va fer que el seu primer partit aquí (Camp Nou) sigui molt recordat per l’ambient que es va viure, va ser increïble. Molts moments continuàvem les jugades, perquè no sentíem l’àrbitre xiular. Només se sentien els xiulets de l’afició”.

Un partit per fer memòria és el 2-6 al Santiago Bernabéu. Ara tothom recorda la jugada de pilota aturada que va acabar amb gol de Puyol, però en aquell instant no estava tan preparada. “No estava assajat. Estava parlat. Just abans de sortir al camp el Tito ens ho va dir. Només la sabíem nosaltres tres. En Gerard, que havia de tapar la meva marca, en Xavi i jo. Es veu just abans com li estic assenyalant al Xavi la jugada dos o tres cops per veure si m’ha vist, i va sortir perfecta”, ha explicat.

La jugada del gol de cap al Bernabéu només la sabíem Xavi, Piqué i jo

L’acte que passarà a l’historia és quan Puyol cedeix la capitania a Abidal i aixeca la copa de Campions a Wembley el 2011. L’excapità ho tenia clar: “Ho vaig pensar dos o tres dies abans de jugar la final. Ho vaig comentar amb dues persones i els vaig dir que no diguessin res, sóc molt supersticiós. No volia pensar a aixecar la copa sense encara haver guanyat”. I ha afegit: “Va ser un partidàs. S’ho mereixia per tot el que havia lluitat per estar allà, per tot el ens va transmetre; mai va abaixar els braços, va ser un exemple per a tot el món.

Puyi diu adéu al primer equip després d’un període de dures lesions. “La meva idea era seguir jugant i intentar millorar, però el físic m’ha dit prou i s’ha d’acceptar. Sempre he tingut clar que quan no pogués donar el 100% ho deixaria i ara és evident que no ho puc fer. Potser m’he castigat amb la ultima lesió al genoll i he volgut forçar, sobretot l’última temporada. He lluitat, m’he punxat, m’he infiltrat per poder jugar i entrenar-me... Segurament he anat una mica més enllà del que havia de fer, però vaig fer el que sentia, volia intentar estar amb l’equip fins que el genoll ha demostrat que no es pot fer més” ha confessat.

Carles Puyol ha anteposat l’equip a la continuació i ha decidit retirar-se. Tot i així, seguirà al Club com a adjunt de la direcció esportiva. “La sensació que si et necessiten no hi seràs és el què més ràbia em feia, el que més feia patir i un dels motius pels quals he pres la decisió. Jo podia suportar dolor, però si perjudicava l’equip m’hauria fet molt mal”, ha conclòs.

Tornar a dalt