fcb.portal.reset.password

Joan Saubich, amb la samarreta de Puyol. FOTO: FCB.

Joan Saubich va néixer a Sarrià de Ter (Girona). De jove ja va incorporar-se a les categories de formació del Barça. Però per poder fer el salt al primer equip va jugar tres temporades a les files del BM Osca. Durant aquests anys fora de Catalunya va viure força Barça-Madrid i ara explica com els va viure lluny de casa.

Diferent i disputat

Saubich apunta, en primer lloc, les diferències que hi ha entre ser a casa i viure el Clàssic des de la llunyania: “Tot és força diferent. Quan estava aquí procurava anar a l’Estadi i vivia l’ambient i el caliu que surt d’un partit com aquest. Quant estava a Osca sempre hi havia companys d’equip blaugranes i companys que eren del Reial Madrid”.

Aquest partit era centre d’atenció dins del vestidor del seu antic equip, com explica l’extrem del Barça d’handbol: “Ens picàvem sanament i es parlava molt de futbol al vestidor. El vestidor estava partit, meitat érem del Barça i meitat del Madrid. Durant la setmana del Clàssic hi ha havia moltes bromes i discussió al voltant dels Barça-Madrid”.

“Sempre després d’un triomf n’hi havia que anàvem als entrenaments de l’handbol d’Osca amb samarreta i bufanda del Barça per fer-ho encara més gran”, comenta amb to divertit el de Sarrià de Ter.

El Barça, centre d’interès

El ‘modus operandi’ de Saubic canviava respecte al que vivia a Barcelona: “Normalment ens ajuntàvem els companys de l’equip en un bar. Culers i merengues el vèiem plegats. Si hi havia un gol del Barça, ho celebràvem, i els jugadors de l’equip que eren del Madrid feien el mateix”.

Però la perspectiva d’aquests partits supera l’àmbit de la vida esportiva de Joan Saubich: “El Barça-Madrid era un centre d’atenció a la ciutat d’Osca. El lloc on anava a dinar habitualment, l’amo del restaurant que sabia de la meva condició de català i culer, sempre em parlava del Barça, i en especial la setmana del partit contra el Madrid.”

“El futbol i el Barça, en el gran moment que vivia el Barça, era un dels temes principals que la gent d’Osca tenia amb mi”, comentava l’extrem blaugrana.

Carles Puyol, un referent

En una entrevista anterior, preguntat sobre si s’assemblava al capità de l’equip de futbol, Saubich deia en to divertit “Que m’assemblo a Puyol, pels cabells”. Ara, en recordar-ho, deia: “No sé si m’hi assemblo però sí que m’agradaria”. “Puyol és un jugador que sempre ho ha donat tot al camp i que ha transmès valors de lluita i de no renunciar a res. La gent s’identifica amb ell per això, i amb aquestes actituds m’agradaria ser com ell. El tinc com un referent”.

Tornar a dalt