fcb.portal.reset.password

Andrés Iniesta somriu repassant algunes imatges de la seva trajectòria al Barça / FOTO: MIGUEL RUIZ - FCB

Aquest dilluns, 29 d’octubre, es compleix el desè aniversari del debut d’Andrés Iniesta amb el primer equip del FC Barcelona. Deu anys, aquests, que han deixat un munt de records inoblidables tant per al jugador com per al Club, i al llarg dels quals s’ha consolidat com una de les peces clau de l’equip. En l’últim número de la ‘Revista Barça’, Iniesta repassava, a través de deu instantànies, alguns dels moments que han marcat la seva trajectòria.

L’emoció de la primera sessió preparatòria amb els que eren els seus ídols, el primer partit al Camp Nou, la felicitat de la Champions a París, i el reconeixement més recent, el que la UEFA li va atorgar el 30 d’agost com a millor jugador de la temporada passada..., en són alguns exemples.

EL PRIMER ENTRENAMENT (5 de febrer del 2001)


“És un record molt maco. Uf, em veig més gras! Aquest dia s’acompleix el somni d’entrenar amb els teus ídols. Va ser un dia molt especial. Quan em van trucar, no m’ho creia. Vull tornar agrair a Serra Ferrer l’oportunitat que em va donar”.

EL DEBUT A BRUGES (29 d’octubre del 2002)


“Em vaig trobar molt còmode aquell dia. Vam viatjar amb molts jugadors del B, perquè la classificació ja estava decidida. És el somni del debut en partit oficial, gràcies a Van Gaal. Entrenava amb ells des del principi de temporada i crec que vaig jugar un bon partit”.

L’ESTRENA AL CAMP NOU (5 de gener del 2003)


“L’equip ha canviat molt, era una situació força difícil. El record que tinc és similar al de Bruges perquè quan t’has format aquí, el fet de poder jugar al Camp Nou és especial. Va ser un partit contra el Recre i vam guanyar amb comoditat (3-0)”.

GOL IMPORTANT A VALLADOLID (11 d’abril del 2004)


“És una imatge curiosa. Amb el Víctor tinc una grandíssima amistat, és el millor amic. Es va alegrar tant que va córrer gairebé tot el camp per celebrar-ho amb mi. Sembla que em vulgui matar, però és una imatge de sentiment en estat pur. Celebràvem el gol que certificava l’1-3”.

LA LLIGA DE CAMPIONS DE PARÍS (17 de maig del 2006)


“Va ser el primer gran títol que vam aconseguir. Tinc molt bons records de la segona part que vaig fer [va sortir al descans per substituir Edmílson]. És una copa tan especial... Afortunadament no és l’última que hem aconseguit”.

EL GOL (6 de maig del 2006)


“Un moment únic, per recordar sempre. És d’aquells moments que tothom sap què estava fent i com va reaccionar. Sóc un privilegiat d’haver fet el gol i de viure’l en primera persona. És la màxima expressió de felicitat, d’intensitat i d’emoció. És gairebé impossible superar un moment així”.

LESIÓ ALS ISQUITIOBIALS (13 d’abril del 2010)


“Va ser l’entrenament on em vaig lesionar i em vaig perdre el tram final de la temporada. És el pitjor que li pot passar a un jugador perquè l’inhabilita de fer el que li agrada. Afortunadament, em vaig poder recuperar abans del Mundial”.

LA PILOTA BLAUGRANA (6 de desembre del 2010)


“És el dia que es va conèixer que tots tres érem els finalistes a la Pilota d’Or. A veure si algun cop es torna a repetir. Va ser una cosa única, no només pel moment, sinó pels jugadors que som, pel que representem per al Barça, pel que el Barça representa per a nosaltres”.

UNA DEDICATÒRIA ESPECIAL (6 d’abril del 2011)


“Era un partit de Champions contra el Xakhtar i vaig marcar al minut 1. Aquesta foto és de dos dies després que naixés la Valeria, una persona que m’ha canviat la vida, que m’ha omplert de felicitat, que et fa entendre les coses des d’un altre punt de vista... Espero poder-li dedicar moltes coses així”.

EL RECONEIXEMENT DE LA UEFA (30 d’agost del 2012)


“Estic amb la família, però no hi és el meu pare, a qui no li agrada gaire el tema dels avions. Però sempre està present, encara que no hi sigui físicament. Jo no jugo per guanyar premis individuals. És només un detall del futbol. Estar en un podi amb Cristiano i Leo ja és un premi”.

Tornar a dalt