fcb.portal.reset.password

Cesc, en l'acció de l'1-3 al Bernabéu / FOTO: MIGUEL RUIZ- FCB.

El 15 d’agost del 2011 es complia el somni de Cesc Fàbregas. Després de diversos estius a l’òrbita blaugrana, el fins aleshores capità de l’Arsenal rubricava el seu retorn al Barça, el seu club fins a la categoria Cadet. Un reforç –el segon després del d’Alexis Sánchez- que va omplir d’il·lusió als culers: 30.000 aficionats van donar-li la benvinguda al Camp Nou en la presentació. Minuts abans, Cesc havia manifestat que es tractava del “repte més important” de la seva vida.

Tres títols per començar

Amb el ‘4’ a l’esquena, l’aterratge del migcampista va ser espectacular. Es va estrenar aixecant la Supercopa d’Espanya davant del Madrid i, tot seguit, va marcar el segon gol en el triomf barcelonista a la Supercopa d’Europa, contra el Porto a Mònaco. La seva adaptació a l’equip va ser ràpida i es va convertir en el segon màxim golejador del conjunt blaugrana en la primer fase de la temporada (per darrere de Leo Messi). Entre les seves dianes més importants hi ha la que va apuntar-se al Bernabéu a la Lliga (1-3) o a la final del Mundial de Clubs amb el Santos (4-0).

I una Copa i una Eurocopa per acabar

Els registres anotadors de Cesc Fàbregas es van reduir en la segona part de l’any, en què es va reafirmar com un excel·lent assistent en la posició de mig volant o de fals ‘9’. La primera campanya del d’Arenys al Camp Nou es va culminar amb la consecució de la Copa del Rei al Calderón. Hi va aportar 15 gols en 48 partits (va marcar en cinc de les sis competicions que va disputar).

El torneig del KO no va ser l’últim èxit del curs, ja que Cesc va ser una peça essencial en la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa. Com la resta de campions, es va incorporar més tard a les ordres de Tito Vilanova a la present pretemporada. És un tècnic que coneix bé de les categories inferiors. Al seu costat, Cesc afrontarà el segon projecte a Can Barça, casa seva.

Tornar a dalt