fcb.portal.reset.password

Paulino Alcántara / FOTO: ARXIU FCB

Va ser el 25 de febrer del 1912 quan Paulino Alcántara, un marrec filipí de 15 anys, va marcar tres gols en la seva estrena amb el primer equip del Barça. Quan es va retirar, l'any 1927, totalitzava 369 dianes en 357 partits (oficials i amistosos) amb la samarreta blaugrana.

Primer partit i hat-trick amb 15 anys

Nascut l'any 1896 a les Filipines, de pare espanyol i mare filipina, Alcántara va arribar a la Ciutat Comtal amb només tres anys, just quan Joan Gamper i els seus amics fundaven el FC Barcelona. El 1910 va ingressar a l'equip infantil del FC Barcelona, on ben aviat va enlluernar tothom amb la seva prodigiosa capacitat realitzadora. Malgrat la seva extrema joventut, el seu salt al primer equip era qüestió de poc temps.

Així, el 25 de febrer del 1912 ja va debutar amb el primer equip en el partit del Campionat de Catalunya disputat al camp del carrer de la Indústria davant del Català Sporting Club. El Barça va vèncer per 9-0 i Alcántara va encetar el seu compte realitzador amb els seus primers tres gols, i va establir així aquell dia un rècord que avui encara perdura, com és el de jugador més jove a debutar i marcar en un partit oficial del Barça.

Val a dir que aquell va ser un matx amb escàs públic (uns centenars d'espectadors), però els afeccionats culers que seien a la tàpia del camp s'ho van passar d'allò més bé i es van fer creus de com un noiet tan esquifit podia engaltar aquelles terrorífiques canonades.

L'home dels gols inversemblants

I és que, malgrat que aparentment el seu aspecte físic era precari, Alcántara va ser ja des de la seva època d'infantil un futbolista molt professional i sacrificat. Posteriorment, els estudis de medicina el van ajudar força en aquest sentit, com també el seu coneixement de les tècniques més modernes d'entrenament. És veritat que la seva aparença era feble, però el seu tren inferior era extraordinari, la qual cosa el facultava per tenir un xut potentíssim. La seva pintoresca figura, amb un gran mocador blanc penjant dels pantalons, el va convertir en el primer jugador mediàtic de la història del FC Barcelona.

A partir de l'any 1922 va ser conegut  amb l'apel·latiu del Trencaxarxes, perquè en un partit amb la selecció espanyola va foradar la xarxa rival amb una terrible canonada, però abans d'aquell dia ja havia demostrat de què era capaç. Va ser el 13 d'abril del 1919 quan Alcántara va aconseguir el que ha passat a la història com "el gol del policia", en un partit al camp de les Corts davant la Reial Societat. Un xut terrorífic del davanter filipí anava a introduir-se a dins del marc donostiarra quan un policia tingué la pensada d'interposar-se en el seu camí. Finalment, pilota i agent van acabar dins de la porteria.

Un record que perdura a Barcelona i a les Filipines

Dedicat plenament a la medicina (de fet, des de mitjans dels anys vint era un metge que jugava al futbol), Alcántara va penjar les botes l'any 1927. Va morir a Barcelona el 1964 i reposa al cementiri de les Corts, al costat mateix del Camp Nou. El 2007 la FIFA el va nomenar millor futbolista asiàtic de tots el temps. Per als barcelonistes això és un orgull absolut, com també per als filipins. No en va, actualment les illes Filipines es troben en plena campanya d'activació de la passió pel futbol, i per al poble 'pinoy' no hi ha millor heroi o llegenda futbolística que Paulino Alcántara.

Tornar a dalt