fcb.portal.reset.password
L’acta de la reunió de la Junta Directiva de l’1 de juliol del 1916, sota la presidència de Gaspar Rosés, va ser escrita en català.

L’acta de la reunió de la Junta Directiva de l’1 de juliol del 1916, sota la presidència de Gaspar Rosés, va ser escrita en català. | FCB

El FC Barcelona s’ha adherit a la campanya de comunicació i sensibilització que ha impulsat la Plataforma per la Llengua, El català, llengua comuna, per posar de manifest la importància de l’ús d’aquesta llengua perquè continuï sent l’element de cohesió social a la societat catalana. Aquesta acció és una crida a les entitats del país i la ciutadania a signar el manifest de la campanya a www.llenguacomuna.cat, que ja compta amb l’adhesió del Barça i d’altres entitats com SOS Racisme, Càritas, la UFEC i els sindicats UGT, CCOO i la Intersindical, entre d’altres.

La campanya vol contrarestar la situació de retrocés que viu el català en l’actualitat, davant els indicis que l’ús social de la llengua està perdent posicions, i els atacs rebuts en els darrers 15 anys. L’acció consisteix en una sèrie d’entrevistes de vídeo que contraposen els testimonis de 14 personalitats de la política, la cultura, els mitjans de comunicació i la societat civil en general, que no van tenir el català com a primera llengua però que l’han adoptat, la comparteixen i n’impulsen l’ús. Els testimonis són l’expresident de la Generalitat José Montilla; el diputat d’ERC Gabriel Rufián; el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l’activista i polític Albano Dante Fachín; l’alcaldessa de Santa Coloma, Núria Parlon; la ballarina Sol Picó, la religiosa sor Lucía Caram, la periodista Lídia Heredia, el cantant Santi Balmes, l’actiu i cantant Elena Gadel, l’actriu i cantant Dolo Beltrán, l’actor Lluís Marco, l’arquitecta Benedetta Tagliabue i l’actriu Clara Segura.

El Barça i el català, una relació històrica

  • El FC Barcelona i la llengua catalana, llengua oficial del Club, mantenen una relació històrica que es remunta al 1908, amb l’arribada, per primer cop, de Joan Gamper a la presidència del Barça.
  • L’acta de la reunió de la Junta Directiva de l’1 de juliol del 1916, sota la presidència de Gaspar Rosés, va ser escrita en català. Era la primera vegada que es redactava un document administratiu en aquesta llengua, que a partir d’aleshores seria l’idioma oficial del Club.
  • L’any 1920 es van aprovar uns nous estatuts. L’article primer deia així:  “Amb la denominació de Futbol Club Barcelona, i sent el seu idioma el català, existeix en aquesta ciutat de Barcelona una societat d'afeccionats i amants de l'esport anomenat futbol”.
  • Durant els períodes de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i del general Francisco Franco (1939-1975) el català va ser substituït pel castellà com a idioma oficial per imperatiu legal.
  • Al desembre del 1970, sota la presidència d’Agustí Montal, va sortir el primer número del nou Butlletí Oficial del Club i per primera vegada sota la dictadura franquista es van publicar articles en català, l’editorial inclòs.
  • El 3 de setembre del 1972 es va parlar en català pels altaveus de l'Estadi (intent que no va tenir èxit per l’oposició de les autoritats). L’speaker Manel Vich va dir: “S’ha perdut un nen a l’Estadi. Es troba a la porta principal de Tribuna”.
  • L’estiu del 1975 es va poder tornar a aprovar l’oficialitat del català com a llengua de l’Entitat.
Tornar a dalt