fcb.portal.reset.password

Els Clàssics entre el FC Barcelona i el Reial Madrid són un dels espectacles esportius més seguits arreu del món i un dels altaveus mediàtics més grans. Aquest dissabte al Camp Nou es donen cita els conjunts de Luis Enrique i Zidane. I en aquest escenari es produeix una trobada d’allò més especial. Artur Amich i Iñaki Noblejas no es coneixien personalment fins aquest divendres previ al Barça-Reial Madrid. L’Artur és culer. L’Iñaki, madridista. I els uneix la lluita contra el Parkinson. Després de molts mesos de contacte a través dels respectius canals virtuals en què difonen la seva experiència amb la malaltia, tots dos es troben al Camp Nou a la prèvia del Clàssic.

La rivalitat queda aparcada. Els extrems, un cop més, s’uneixen per una causa comuna. Tots dos, des del seu particular punt de vista, intenten difondre com és el seu dia a dia. L’Artur, des de Barcelona, té un blog (conviviendoconelparkinson.com) de divulgació de la seva malaltia. Té 50 anys i va ser diagnosticat de Parkinson al gener de l’any 2014. Des d’aleshores, va continuar treballant fins que la malaltia li ho va permetre. Tenia una carrera professional brillant a Deloitte, i ara dedica el seu temps a conviure amb el Parkinson i a ajudar la gent que també el pateix. “Quan et fan el diagnòstic és important tenir aquesta informació, i és difícil de trobar-la. La gent em diu que l’ajuda molt el meu blog”, explica.

L’Artur encara no depèn de ningú –“el grau de la malaltia depèn del grau de dependència”, diu–, però ha de gestionar l’ansietat i els símptomes del Parkinson, una malaltia degenerativa i incapacitativa. Tant ell com l’Iñaki destaquen que cal fer veure a la societat que el Parkinson “no és una cosa de gent gran” i que “no es tracta només de tremolors; els símptomes són molt diversos”. L’Artur, en aquest sentit, afirma que “no existeixen dos casos de Parkinson iguals”.

L’Iñaki viu a Pinto (Madrid) i té 35 anys. Treballa en un banc i va ser diagnosticat el 6 d’octubre del 2015. “A partir d’aquell moment, vaig dir a la meva família i a la feina que només volia coses positives a la meva vida”, afirma. “Vaig començar fent un blog i tenia moltes visites, però la gent no em veia. Aleshores vaig aprendre a gravar i a editar vídeos i vaig crear un canal de YouTube”, relata. En aquest canal (Vivir con Mr. Parkinson), a més, tracta altres malalties que també necessiten un altaveu.

“Sóc més madridista que Santiago Bernabéu”, bromeja l’Iñaki uns dies abans de visitar el Camp Nou per viure en directe el Clàssic. Tot i la rivalitat, només té paraules d’agraïment per al FC Barcelona: “Us estaré eternament agraït. El Barça m’ha demostrat molt com a club. Havia somiat això, però ells ho han fet possible”. En aquest sentit, i abans que es disputi el partit, ell ho té clar: “Aquest partit el guanyarà el Parkinson”.

En l’aspecte esportiu, això sí, l’Artur i l’Iñaki llueixen orgullosos els seus colors. L’Artur aposta per un 3-1 favorable als culers, mentre que l’Iñaki veu un 1-2 amb un gol al minut 89. La rivalitat i el futbol, però, quedaran en un segon pla. “És un orgull poder donar veu al Parkinson en una cita així”, coincideixen.

Un regal ple de simbologia

Durant la trobada, l’Iñaki ha tingut un detall amb el seu amic Artur. Quan li van diagnosticar Parkinson, l’Iñaki es va fixar diversos reptes. Per recomanació mèdica, una de les activitats que el podien ajudar era córrer. I es va proposar completar la cursa popular Run for Parkinson que se celebrava a pocs quilòmetres de casa seva. Uns mesos després, ho va aconseguir, i l’Iñaki ha regalat a l’Artur la samarreta amb què va córrer aquella cursa. El proper repte que s’han proposat és córrer Run for Parkinson tots dos junts.

Tornar a dalt