fcb.portal.reset.password

José Mari Bakero, de camí a Mèxic / FCB

[[DES_1]]Aquest divendres els Legends del FC Barcelona s'enfrontaran a Querétaro (Mèxic) a una combinació d'exjugadors de la selecció nacional mexicana. Es tracta de l'inici d'un projecte il·lusionant que pretén fer arribar la idea del Barça al món a través dels seus exjugadors, llegendes vides de l'esport i units de nou pel FCB Legends.

José Mari Bakero, un nom propi en la història del Barça i avui tècnic del FCB Legends, parla d'aquest projecte il·lusionant, però també ho fa per primera vegada de Cruyff i del que l'holandès va representar per a ell, els seus companys, el Club i l'actual model de joc del primer equip.

Quin és el primer record de la seva arribada al FC Barcelona? Va arribar coincidint amb l'inici de l'era Johan Cruyff...

Vaig venir amb 25 anys procedent de la Reial Societat, on havia guanyat les dues úniques Lligues i l'única Copa que el meu club havia guanyat en tota la seva història. El Barça havia viscut una temporada difícil i aquell estiu vam arribar catorze jugadors nous. L'entrenador també era nou, Johan Cruyff, però amb ell també arribava un nou equip: Carles Rexach, Toni Bruins i Angel Vilda. Era un equip tècnic amb funcions molt diferents, però per a Cruyff tots eren importants. Rexach li donava el coneixement del Club, Bruins aportava la part més tècnica i analítica i Vilda era un preparador físic únic que es va adaptar a ell i amb el qual va començar l'entrenament integrat del futbol que volia Cruyff. El 75% de la feina era amb pilota.

Quin paper jugava cadascú?

Cadascun d'ells feia una feina diferent, però entre tots formaven un equip molt integrat, molt positiu i optimista. Tots ocupaven un espai molt concret, però Cruyff era el líder absolut i s'hi adaptaven perquè entenia i respectava les facetes de cadascun d'ells. Jo venia de treballar amb John Benjamin Toshac, amb molt treball físic i molt individual. Per primera vegada vaig començar a treballar amb un equip tècnic complet, amb una mentalitat i uns objectius molt diferents.

Detalli els seus records d'aquells primers passos al FC Barcelona...

Vaig fitxar el 1988 i vaig estar amb Cruyff fins que se'n va anar el 1996. Després de la marxa d'Alexanko vaig ser nomenat capità. Charly era l'enllaç dels jugadors i el tècnic. Hi havia veterans, Laudrup i Zubizarreta, però quan a mi em va tocar ser el capità vaig intentar mantenir la idea que el capità havia de ser un coordinador de l'equip, un enllaç entre els jugadors i el cos tècnic, els mitjans i seguidors. En l'àmbit personal va ser un període de formació contínua, i convivint.Cruyff era el líder absolut i tots s'adaptaven a ell perquè entenia i respectava les facetes de cadascun d'ells

Què vol dir?

Érem un grup de jugadors joves amb parelles joves, per a mi va ser un xoc a la meva vida molt fort. Vaig canviar una ciutat de 170.000 habitants per Barcelona, d'un equip com la Reial Societat pel Barça i de venir d'Atocha, amb 14.000 espectadors, als 120.000 del Camp Nou de llavors, de cinc periodistes a quaranta. També vaig passar d'un equip de jugadors bascos a dormir amb Aloísio, tot va ser un canvi i no va ser fàcil.

I Cruyff, el va ajudar en aquest moment?

La meva vida personal va quedar lligada immediatament a la meva vida professional. Cruyff volia implantar un sistema totalment diferent al que havíem estat acostumats a Espanya. La clau era un sistema amb un joc de combinació amb pilota, on la condició física era important però la posició tàctica era més rellevant. A més, el ritme de pilota era més important que la velocitat d'un jugador, i Cruyff va escollir jugadors buscant més la intel·ligència tàctica i la qualitat tècnica que la condició física.

Continuï amb el seu relat, si us plau...

El primer any vam guanyar la Recopa, però el joc era irregular, teníem vint minuts fantàstics però no teníem la solvència i la personalitat que buscàvem com a equip. El segon any va ser molt dur, vam guanyar la Copa del Rei contra el Madrid a València (2-0), amb problemes de tipus institucional. Recordo que en aquell moment hi va haver un canvi de jugadors, van arribar Koeman i Stóitxkov, vam començar a donar més segell a la nostra idea. L'exemple que calia seguir era Koeman. I tots vam haver de passar un període d'aprenentatge molt dur. Koeman va ser criticat durant els primers mesos que va estar aquí. I per a mi, amb el temps, va ser el jugador més important del Dream Team.

Des del principi es va instaurar la idea que podíem guanyar, i a l'any següent vam guanyar la Lliga, però si l'equip jugava bé és gràcies a Koeman. La meva adaptació personal i esportiva no va ser fàcil. Personalment vaig haver de fer front amb la famosa passada cap enrere, cada vegada que intentava recompondre l'equip trenta o quaranta mil persones em xiulaven, però Cruyff sempre em va donar tota la seva confiança i força tant en l'àmbit públic com en el privat, i vaig poder superar aquesta situació. Jo la passava enrere i em xiulaven, ara quan passem la pilota al porter tot el camp aplaudeix.

El FC Barcelona va guanyar quatre Lligues, una Copa d'Europa, una Recopa, una Copa del Rei i una Supercopa d'Europa...

Sí, però mai va ser fàcil. En aquest cicle de sis anys vam perdre una final de la Copa d'Europa a Atenes i vam perdre una final de Recopa amb el Manchester United. No només vam guanyar, també vam perdre. Però sempre ens quedarà el 92; Wembley després de Kaiserslautern. Recordo de Wembley el sol i l'ombra en sortir del vestidor. Mig camp amb sol i l'altre amb ombra, una situació difícil de manejar. Cap al final del partit va venir el gol de Koeman, jo vaig ser un espectador de luxe.

Expliqui la falta. Com la van executar?

Estàvem Stóitxkov, Koeman i jo. Jo vaig tocar la pilota per a Koeman en curt i em vaig apartar per no molestar, vaig veure el camí recte cap a la porteria. Vaig observar com la pilota anava cap a allà i com marcava el gol. Una alegria immensa que no podria descriure ara d'una altra manera. Era el que buscàvem, guanyar la primera Copa d'Europa. A Wembley érem un equip sòlid, amb confiança i amb una idea clara de futbol. Les concentracions al Muntanyà i les hores i hores de convivència, d'il·lusió, i de pensar que estàvem fent una cosa nova van tenir la seva recompensa.No només vam guanyar, també vam perdre. Però sempre ens quedarà el 92

Com definiria el Dream Team en el millor moment de l'equip?

Cruyff tenia els jugadors per a cada posició. Especialistes amb característiques concretes: velocitat, un contra un, tàctics, marcadors... Ferrer era un marcador, Guardiola un distribuïdor, Koeman un llançador, Stóitxkov un davanter molt agressiu. Txiki i Amor, molt intel·ligents, Eusebio molt intel·ligent. I jo aportava un joc molt tàctic, sempre intentant buscar la millor solució per als meus companys. L'elogi més gran que m'han dit, va ser del mateix Cruyff quan una vegada va dir que "Bakero fa en un toc el que els altres necessiten en dos". Quan llegia aquella frase del míster no vaig poder demanar més.

I va arribar al final...

Després de Wembley vam passar per moltes dificultats, va arribar Atenes i com tot a la vida els cicles poden ser més o menys llargs, però s'acaben. Atenes va precipitar el final d'un cicle que podia haver durat bastant més. Es van prendre decisions dràstiques, es van buscar responsabilitats injustes i jugadors que podien seguir van marxar i no tots de la millor manera. El 1996 vaig deixar el Barça i me'n vaig anar a Veracruz (Mèxic). Em va sorgir aquesta oportunitat. No volia jugar contra el Barça i quan vaig acabar la meva carrera, vaig ser feliç en tornar a Barcelona.

Jordi Cruyff ha declarat ara que la memòria del seu pare és per compartir-la. Jordi ha dit que "Johan no és només nostre, sinó una mica de tots". Quin és el seu record personal de Cruyff?

Cruyff va viure al límit i els que hem conviscut i treballat amb ell també hem estat al límit en temes esportius i personals. La meva visió individual no té res a veure amb la necessitat del Club. Cruyff demanava una gran exigència i si no hagués arribat amb aquesta mentalitat segurament no hauria canviat un club com el Barça. Des del punt de vista del futbol hi va haver un abans i un després. Cruyff va donar identitat al Barça. Cruyff ens va ensenyar a guanyar.

Com a futbolista, què li va aportar Cruyff com a jugador?

Exigència màxima. Ell va dir "tot és mental". Ell parlava que tot era mental i que per tant sempre es pot donar més, com a esportista em va portar al límit i quan ets capaç de conviure amb aquesta exigència millores com a jugador, encara que costi. Tot és mental, és simple, però ell ho portava a l'extrem.

Com veu l'equip actual?

L'equip d'avui té referents. Messi, Neymar, Suárez, Iniesta... Quan Cruyff va arribar no teníem referents, però ell va aconseguir crear-los. Ell va crear els seus propis referents. Koeman va ser el primer, Stóitxkov també ho va ser i aquest exemple va obrir una manera d'actuar. Els referents són bàsics.

Com a capità del Dream Team quina és la seva opinió de Cruyff com a persona?

Va confiar en mi com a capità després d'Alexanko, va ser un privilegi i li estaré sempre agraït, va ser una responsabilitat per a mi. Tampoc era fàcil el dia a dia amb ell. Però crec que érem un grup de jugadors molt sòlids i amb bones persones. De Cruyff vaig aprendre una cosa primordial, la seva capacitat de ser com un pare amb nosaltres i estar amb ell compartint una taula com un més, i l'endemà a crear una gran pressió en l'entrenament. El personal i el professional no es barrejaven. Gaudia amb ell, vaig ser molt feliç, però quan discutíem, ho fèiem, i quan jo havia de prendre decisions intentava ser el més honest possible.

Expliqui alguna anècdota de la seva convivència esportiva amb Cruyff...

Recordo el partit que vam perdre a Saragossa (6-2). Tot el viatge ens va estar esbroncant, ens va dir que ens posaria una multa... Entre Charly i alguns de nosaltres vam aconseguir capgirar la situació, no hi va haver multa i d'aquí vam acabar salvant la multa i guanyant la Lliga.

On era quan es va assabentar de la mort de Johan i com va viure aquesta notícia?

Era a Vilanova i la Geltrú a punt de dinar amb la meva dona i la meva filla. Ella m'ho va dir i vaig tenir una trucada en aquest moment d'un periodista. Va ser inesperat que fos tan ràpid.

Què opina de l'homenatge massiu que ha rebut per part de milers d'aficionats?

Cal agrair a la família que compartissin amb el Barça aquest últim adéu. L'única i més important era la família. I pel fet que ells hagin transmès aquesta col·laboració amb el Club, els hem d'estar tots molt agraïts.

El Barça d'avui és el seu llegat?

Ell va visualitzar un camí diferent molt concret. Basava moltes de les seves decisions en el seu instint. En el seu olfacte i en l'esportiu tenia clar el tipus de futbol que volia fer. Amb el temps, com no pot ser d'una altra manera, els entrenadors s'han anat format més, els futbolistes han millorat, però la identitat del que el va imaginar i crear s'ha mantingut. Ell va aconseguir que l'equip tingués una convicció cega en el que ens deia. Va crear un petit clan.

Avui lidera vostè un equip de llegendes del FC Barcelona i el número '14' flotarà sobre l'escenari del partit de demà a Querétaro, i que patrocina Movistar Mèxic. Què inculcarà vostè en aquest equip, pensarà en Cruyff?

Si alguna cosa he après és que en qualsevol partit oficial en què representem el Barça, cal saber estar-hi. Venim a gaudir amb la nostra edat i intentar fer el partit més adequat per aconseguir el nostre objectiu: guanyar.


Bakero: "Cruyff nos enseñó a ganar" by fcbarcelona

FCB Legends

Quina és la seva opinió del projecte FCB Legends?

És un pas més del Club. La globalització del futbol, l'entrada de patrocinadors de tot el món obre una porta molt gran als exjugadors. Ens obre moltes portes, molts jugadors podran en quatre o sis anys seguir sent professionals al FCB Legends. Ara el projecte ens permet viatjar i trobar-nos amb els amics i viure unes sensacions molt positives. Això és molt agradable.

Què dirà als seus jugadors abans del partit amb la selecció de Mèxic?

Cal intentar ser intel·ligents i que competim amb riscos de lesions. És un partit amistós, però com que els jugadors van al límit els diré que gaudeixin amb intel·ligència. I també els comentaré que hauran d'intentar guanyar però jugant bé, com em deia el míster.

Tornar a dalt