fcb.portal.reset.password

Celebració sobre la gespa de La Romareda de la Copa de Fires / HORACIO SEGUÍ - FCB

La final de la Copa de Fires 1965-1966 entre el FC Barcelona i el Saragossa no va poder jugar-se durant la temporada natural per problemes de calendari. El títol va haver-se de disputar al setembre, i els aragonesos van guanyar el primer assalt al Camp Nou (0-1).

El Barça que llavors dirigia Roque Olsen havia de canviar molt per poder capgirar el marcador i emportar-se la tercera Copa de Fires de la seva història. Van saltar a La Romareda sense complexos, amb valentia i a pel partit, amb el següent onze:  Sadurní; Foncho, Gallego, Eladio; Montesinos, Torres; Zaballa, Mas, Zaldúa, Fusté i Pujol. Tot just al minut tres, Lluís Pujol feia el 0-1 que igualava l’eliminatòria.

El local Marcelino, però, va marcar l’empat que tornava a donar avantatge al Saragossa. Zaballa va fer l’1-2 i Pujol, al minut 85, l’1-3 que acostava els catalans al títol. Però altre cop Marcelino, dos minuts després, aconseguia el 2-3 que enviava la final a la pròrroga.

El temps extra va anar avançant sense massa incidències fins que va tornar aparèixer Pujol, llavors ‘Pujolet’ perquè només tenia 19 anys i tot just jugava el seu quart partit internacional. L’extrem va marcar el 2-4 definitiu en els darrers instants de la pròrroga. Un ‘hat-trick’ que l’acompanyaria per sempre més i que el convertiria en llegenda de l’entitat blaugrana. Olsen, el tècnic, va mostrar-se molt feliç al coronar-se com a campió de la Copa de Fires: “Sóc del Barça, sóc del Barça!”, cridava. L’endemà l’equip va ser rebut amb tots els honors a Barcelona.

Forum Barça

Fòrum Barça

Coincidint amb el 115è aniversari del Club, el Fòrum Barça impulsa el Dietari FCB, que es difon a través de www.fcbarcelona.cat, amb un record diari d’un esdeveniment remarcable de la història del Club. Aquest recull és fruit de la tasca de recerca de Jaume Llauradó, i compta amb la col·laboració del Centre de Documentació del FC Barcelona.

Tornar a dalt