4 de maig del 1972: Dol per Samitier

El qui fou símbol del barcelonisme va morir de matinada, i va deixar un profund i inconsolable dolor en la gran família barcelonista. Una descompensació al cor, que no li funcionava bé, va ser la causa de la seva mort als 72 anys. Va viure els seus últims moments amb un altre gran barcelonista, Nicolau Casaus, íntim amic seu. A la tarda va ser traslladat a la capella ardent, que es va instal·lar a la capella de l’Estadi, cobert amb una bandera blaugrana. Una munió de personalitats i aficionats van anar a retre-li un darrer homenatge, amb el president Agustí Montal al capdavant, i amb l’emoció al rostre de jugadors llegendaris com Kubala. Aquell mateix dia es jugava un partit del trofeu de Figueres entre el Barça i l’equip empordanès, en el qual tots els jugadors i l’equip arbitral van lluir un braçal negre. Mostra de l’impacte de la seva mort, ‘El Mundo Deportivo’ li va dedicar deu pàgines de la seva edició, en què José Luis Lasplazas destacava: “Pepe fue único (...) Fue también un hombre que se hizo a sí mismo como hombre, como jugador y como ídolo de multitudes”. Van ser moltes les iniciatives en la seva memòria, com la de la Federació Catalana de Futbol, que va declarar dia de dol la jornada del diumenge següent.