fcb.portal.reset.password

Gol de Kubala a Les Corts, 1951-52 /FOTO: ARXIU FCB

Ladislau Kubala va ser un futbolista que va marcar un abans i un després a la història del Barça. Però potser la faceta més desconeguda d’aquest “barceloní de Budapest” va ser els seus orígens convulsos, en consonància amb la turbulenta època que li va tocar viure a la seva infantesa i primera joventut. Els recordem avui que es compleix el 10è aniversari de la seva mort.

El nen de la pilota

Ladislau Kubala Stecz va néixer el 10 de juny del 1927 en un suburbi de la capital hongaresa. El seu pare, Pavel, era paleta i la seva mare, Anne, treballava en una fàbrica de cartonatge. Tots dos eren eslovacs i havien emigrat a Budapest fugint de la pobresa de Bratislava.

Malgrat tot, Kubala va viure una infantesa feliç. Per bé que a ell li agradava la boxa, des de ben petit es va decantar pel futbol, molt ben aconsellat pels mestres de la seva escola, que van veure que aquell noi ros i robust tenia fusta de crac futbolístic. I és que Laszi portava a la sang l’ADN d’aquest esport, ja que Pavel Kubala, el seu pare, a més d’obrer de la construcció era un bon futbolista del Ferencvaros.

La mare li feia boles de paper o drap i ell deixava bocabadat tothom amb el seu domini d’aquelles pilotes improvisades (no en va era conegut popularment al barri com ‘el Nen de la Pilota’). El petit Kubala jugava a qualsevol lloc: a les voreres, als solars, a l’empedrat del carrer o als parcs públics.

Un fenomen des de ben jove

El 1939, amb només 11 anys, ja jugava al Ganz, però poc després va esclatar la Segona Guerra Mundial i les competicions oficials es van suspendre. Per fi, a la temporada 1944/45 Kubala va fitxar pel primer equip del Ferencvaros. Això va comportar que guanyés els seus primers diners com a futbolista, i poc després el van cridar per jugar a la selecció nacional hongaresa.

L’any 1945 va ser contractat pel Bratislava, un dels millors equips eslovacs. Kubala, en una prova més de la seva dedicació absoluta al futbol, va demanar permís al club per residir a les dependències del mateix camp de joc. L’entrenador del Bratislava era Fernando Daucik, que més endavant esdevindria el seu cunyat. Dos anys després va arribar la seva consagració definitiva, ja que amb només 19 anys va ser deu vegades internacional per Txecoslovàquia i campió de Lliga amb el Bratislava. El 17 d’abril del 1947 es va casar amb Anna Viola Daucik, germana del seu entrenador.

Poc després uns directius del Vasas –el nou nom del Ferencvaros- es van entrevistar amb ell i el van convèncer perquè tornés al seu antic club. Kubala va acceptar i la primera tarda del seu retorn a Budapest, amb diner fresc a la butxaca, es va dedicar a agafar tots els pobres que va trobar, els va portar a una tenda de roba i els va vestir de la millor manera. Amb ell, el Vasas va guanyar el torneig centreeuropeu i Laszi va ser de nou internacional per Hongria.

Fugida i desventures

Tanmateix, amb Hongria sota el règim estalinista i en plena guerra freda, Kubala sentia que s’ofegava. Així, a principis de l’any 1948, acabat un partit del Vasas va fugir a Àustria amb alguns companys de l’equip, primer disfressat de soldat soviètic en un camió i després a peu fins a la frontera a través de turons nevats. La seva dona i el seu fill Branko es van quedar enrere, a Txecoslovàquia. No els va tornar a veure fins al juny del 1949.

Kubala es va refugiar a Innsbruck, la capital del Tirol. Itàlia estava a un pas. A la localitat de Busto Arsizio, prop de Milà, jugava el Pro Pàtria, que el va voler fitxar, però la Federació Hongaresa feia impossible que Kubala pogués tornar a jugar. Finalment, amb la promesa del secretari de la FIFA que amb un any de sanció tot es podria solucionar, el 20 de març del 1948 va signar contracte amb el Pro Pàtria.

Amb aquest equip italià va jugar alguns partits amistosos, però el seu cas no semblava tenir solució. Va ser aleshores quan el Torino es va interessar pel seu fitxatge i el va convidar a viatjar cap a Lisboa, on l’equip havia de disputar un partit, però Kubala no va anar amb ells, perquè de sobte va rebre la notícia que la seva dona i el seu fill, escapats de Txecoslovàquia, l’esperaven a Udine i va cancel·lar el viatge a la capital portuguesa. El destí va voler que en el vol de tornada des de Lisboa l’avió en què viatjava l’expedició del Torino s’estavellés. Aquell 4 de maig del 1949 van morir gairebé tots els components de l’equip italià.

Mentrestant, la situació personal de Kubala empitjorava i va haver d’anar a viure amb la seva família als antics estudis de Cinecittà, a Roma, ara esdevinguts camp de refugiats aliat. Fernando Daucik, que també havia fugit de Bratislava, va proposar la formació d’un conjunt d’expatriats dels països de l’Est per tal jugar partits amistosos contra els equips de les nacions que els volguessin acollir. El nou equip, anomenat Hungària, va jugar contra l’Espanyol a Sarrià el 15 de juny del 1950. Aquell dia Kubala va fer un partidàs i va marcar quatre gols.

Jugador del Barça

Agustí Montal i Galobart, president del FC Barcelona, va dir aquella mateixa jornada al secretari tècnic Josep Samitier: “Aquest noi és extraordinari. No ens el podem deixar escapar. Prepari un contracte aquesta mateixa nit”. Al cap de poques hores Kubala fitxava pel Barça, però malauradament la prohibició de jugar partits oficials continuava vigent. Mentrestant, Daucik havia estat nomenat entrenador i l’equip barcelonista només va poder quedar quart a la Lliga 1950/51.

El final feliç del cas Kubala va arribar quan el jugador hongarès estava a punt d’aconseguir la nacionalitat espanyola (la va obtenir l’1 de juny del 1951), un procés que va impel·lir la FIFA a concedir a Kubala el trencament del lligam amb el Vasas, perquè els hongaresos ja no podien fer res contra un jugador d’un altre país. Kubala, a punt de fer 24 anys, va rebre l’anhelada autorització per jugar partits oficials amb el Barça a l’abril del 1951. Per fi veia la sortida del túnel. Tot plegat va refermar el sentiment barceloní de Kubala, que sense cap mena d’exageració es pot dir que després de moltes vicissituds va néixer de nou a la Ciutat Comtal.

Tornar a dalt