Imatge de tres escuts que han format part de la història del FC Barcelona

Història dels escuts

Inicialment, era l’escut de la ciutat de Barcelona, caironat amb quatre quarters, que a dalt lluïa una corona i una rata pinyada, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera. Significava, ja de bon principi, una manera d’expressar la vinculació del club amb la ciutat que el veia néixer.

Aquest escut va ser vigent fins al 1910. Després que Gamper salvés el club de la profunda crisi del 1908, els intents de dotar l’entitat d’un escut propi i diferenciat van donar els seus fruits. El 1910 l’entitat va convocar un concurs obert a tots els socis que volguessin fer-ne propostes. Va guanyar el dibuix fet per Carles Comamala, jugador del club entre 1903 i 1912, que era aleshores estudiant de medicina i un gran dibuixant. D’aquesta manera va néixer l’escut que el club ha lluït des d’aleshores, amb poques variacions.

Es tracta d’un escut amb forma d’olla, que mantenia en els quarters superiors la Creu de Sant Jordi i les quatre barres, que són elements representatius de Barcelona i Catalunya respectivament. Al mig de l’escut, en una franja, apareixen les inicials del club, F.C.B., i a la part inferior els colors blaugrana amb una pilota de futbol. En definitiva, un escut on s’afirmaven la dimensió esportiva i la vinculació del club a la ciutat i el país.

Imatge mostrant l'evolució de l'escut

A partir del 1910 els canvis introduïts en aquest escut han estat mínims, uns de caràcter estètic, amb petites modificacions en el traç del seu perfil. Els més importants són els que es van haver de fer per condicionants polítics. Amb la instauració del franquisme les sigles F.C.B. van haver de ser substituïdes per C.F.B., en consonància amb la castellanització de la denominació del club. La dictadura també va obligar a substituir les quatre barres del quarter superior, que van quedar limitades a dues, de manera que la bandera catalana quedava eliminada de l’escut. Aprofitant els actes del 50è aniversari del club, el 1949, es van recuperar les quatre barres. Les sigles originals no es van recuperar fins a finals del 1974, de manera que l’escut tornava al contingut original del 1910.

La forma actual de l'escut correspon a l'adaptació que va fer, l'any 2002, el dissenyador Claret Serrahima, on es van adoptar unes línies més estilitzades, es van suprimir els punts que separaven les inicials del club, el nom es va abreviar i es van reduir el nombre de puntes. Cal dir que aquest escut presenta unes línies més senzilles, que faciliten la seva reproducció en tots els formats de la identitat corporativa de l’entitat.