Luis Enrique, assegut a la banqueta del Camp Nou el dia de la seva presentació. | MIGUEL RUIZ-FCB

Amb 36 anys, va superar el curs d’entrenador de futbol amb una promoció de luxe que incloïa noms com Josep Guardiola, Guillermo Amor, Sergi Barjuan i Albert Ferrer, entre d’altres. D’aquesta manera, al juny del 2008 es va fer càrrec de la direcció tècnica del Barça Atlètic, antic nom del filial blaugrana Barça B, un equip que la campanya anterior havia pujat de Tercera Divisió a Segona B. L'asturià va substituir Pep Guardiola, que havia de fer-se càrrec de la primera plantilla al costat de Tito Vilanova.

El balanç de Lucho a la banqueta del filial va tenir força èxit. La temporada 2008/09 va acabar cinquè a la classificació del seu grup de la Segona Divisió B, per bé que no es va aconseguir l’anhelat ascens, objectiu que s’assoliria al curs següent gràcies a una gran generació de futbolistes com Sergi Roberto, Marc Bartra, Martín Montoya, Jonathan Soriano i Thiago Alcántara. Amb ells l’equip va quedar en segona posició a la fase regular i després es va consumar l’ascens a la Segona Divisió A en superar a la fase final el Jaén i el Sant Andreu.

La cirereta va arribar la temporada 2010/11, quan Luis Enrique va aconseguir la màxima puntuació històrica del filial barcelonista a la categoria d’argent del futbol estatal, amb 71 punts (20 victòries, 11 empats i 11 derrotes), i va ocupar la tercera posició del campionat per darrere del Betis i el Rayo Vallecano, que van aconseguir l’ascens directe a Primera Divisió, i per davant, entre d’altres, del Granada, que també acabaria aconseguint l’ascens.

Després d’aquesta gran fita, l’asturià va decidir provar sort fora de les fronteres estatals i va fer el salt a la direcció de l’AS Roma, un dels equips més importants del ‘calcio’, on va tenir sota les seves ordres Bojan Krkic, cedit pel Barça. Va acabar la temporada a la setena posició a la Lliga, i va ser eliminat a les semifinals de la Coppa Italia i a la fase prèvia de l’Europa League 2011/12.

Després d’una temporada sense entrenar, la 2013/14 Luis Enrique va tornar al futbol espanyol per dirigir el Celta de Vigo, on es va trobar amb Rafinha, cedit pel Barça, i amb Fontàs i Nolito, exblaugranes. El balanç final de Lucho amb el conjunt gallec va ser força bo: va acabar el campionat de Lliga amb una digníssima novena posició i va rebre els elogis de tothom pel seu fort caràcter metòdic i guanyador.

La temporada 2014/15, la primera a la banqueta del FC Barcelona, va ser d’apoteosi esportiva. L’esperit competitiu del tècnic asturià es va transmetre completament als jugadors blaugrana, que, en un exercici immillorable, van conquerir la triple corona per segona vegada a la història del Club. A la Lliga el Barça es va proclamar campió amb dos punts d’avantatge sobre el Reial Madrid; a la Copa del Rei, l’Athletic Club va ser derrotat a la final del Camp Nou per 3-1; mentre que la Lliga de Campions va ser conquerida en vèncer a la final la Juventus (3-1).

COM A JUGADOR...

Com a futbolista, Luis Enrique va jugar als equips del Xeitosa i La Braña, i, ja com a professional, a l’Sporting i el Reial Madrid abans d’arribar al FC Barcelona a l'estiu del 1996, amb Bobby Robson a la banqueta. Lucho va canviar el Bernabéu pel Camp Nou, però la seva adaptació al Club va ser tan ràpida que ben aviat es va convertir en un dels jugadors més estimats per l’afecció barcelonista, que sempre va valorar tant el seu indestructible punt d’honor i esperit de lluita com la seva ferma identificació amb els colors blaugrana. Luis Enrique, que va lluir el braçal de capità, va jugar al Barça fins a l’any 2004 i va arribar a coincidir amb jugadors que després dirigiria, com Xavi Hernández i Andrés Iniesta.