Retrat de Joan Coma

Una de les decisions més polèmiques de Coma va ser la de donar la baixa Samitier. | ARXIU FCB

L'inici de la seva etapa al capdavant del FC Barcelona va coincidir amb un període de problemes interns que havien provocat la dimissió del seu antecessor. A més, Coma va haver d'afrontar el problema econòmic que li va suposar la nova política d'augment de fitxes dels integrants del primer equip.

Paral·lelament, la proclamació de la República va provocar una davallada notable de l'interès pel futbol que es va traduir en una pèrdua de socis i d'ingressos econòmics. Tot plegat va propiciar que l'Entitat patís una greu crisi econòmica i Coma va haver de fer autèntics equilibris per evitar-ne la fallida.

Les rebaixes en el pressupost van obligar el màxim dirigent del Barça a prescindir d'una bona part dels jugadors que havien estat la base del gran equip de la dècada dels anys 20, i així, el 1932, va deixar en llibertat homes com Piera, Mas, Dos Santos i Gual. Però, sens dubte, la decisió més polèmica va ser donar la baixa a Samitier. Aquesta iniciativa va provocar moltes protestes i Coma va haver d'explicar que la sortida del Club de l'Home Llagosta era a causa de la seva edat i al seu caràcter indisciplinat. La indignació popular va arribar al seu punt àlgid quan, al cap de pocs dies, Sami va fitxar pel Reial Madrid, el qual va fer campió de Lliga la temporada 1932/33.

Mentrestant, la renovació de la plantilla blaugrana no donava els fruits esperats, i la mateixa campany, el Barça era eliminat de la Copa pel Sevilla després de perdre per 4-0 en el partit de tornada. Aquest resultat va provocar la dimissió d'alguns directius i pocs dies després va aparèixer a la premsa una carta firmada per 800 persones en què es demanava la dimissió de Coma.

La crisi esportiva i econòmica es va accentuar encara més a l'estiu del 1933, després d'haver tancat la temporada amb un dèficit important i de l'estrepitosa derrota que el Barça va encaixar en un amistós contra el Badalona (6-1). El president va intentar apaivagar la crispació nomenant una directiva de consens, però aquesta mesura tampoc va reeixir, ja que la temporada següent va ser desastrosa. El Barça va fracassar en totes les competicions, el nombre de socis va caure fins a 8.000 i les graderies de Les Corts van quedar pràcticament buides. La situació era realment insostenible, i el 16 de juliol del 1934 Coma va deixar el seu càrrec.