Nil Roca i Ignacio Alabart, units des de la Masia

Un viatge al passat. Un passat que mai passa. Nil Roca i Ignacio Alabart tornen a El Montanyà amb el primer equip d’hoquei. Entre somriures i amb il·lusió, aquests dos joves jugadors formats a la Masia recorden la seva estada del 2014. A més, el defensa i el mig blaugrana posen la mirada en la nova temporada. Un curs ple de partits en què no només esperen ajudar l’equip, sinó també aprendre dels companys de vestidor.

Nil Roca i Ignacio Alabart ja van estar a El Montanyà, el 2014, quan van entrenar-se amb el primer equip com a jugadors de l’hoquei formatiu. Què representa per a vostès tornar a El Montanyà?
Nil Roca (N.R.): L’objectiu era tornar a casa, estem molt contents de ser aquí una altra vegada amb l’equip.
Ignacio Alabart (I.A.): Molta il·lusió de poder compartir una altra vegada aquesta experiència amb el Nil. Estic content per compartir primer equip amb ell.

Una fotografia que evoca records.
N.R: Va ser molt al·lucinant perquè estàvem junts quatre bons companys (Blai Roca, germà de Nil Roca i actual porter del Voltregà, i Sergi Llorca, que ha estat cedit al Noia Freixenet l'últim curs). L’oportunitat de jugar al primer equip va ser única. Ens ho vam passar molt bé.
I.A: Vam tenir la sort de participar amb el primer equip. Ens en vam alegrar molt.

Algun consell per als nois que s’estan formant al planter blaugrana i pels que s’estan entrenant amb vostès aquests dies a El Montanyà?
N.R: Que treballin amb molta humilitat, amb molt d’esforç i que mai es donin per vençuts. El treball sempre dona el seu fruit.

Què se sent com a primers jugadors d’hoquei que han viscut a la nova Masia i que han arribat al primer equip?
N.R: Soc culer fins a la medul·la. Sempre és un orgull defensar la samarreta del Barça. Estem molt contents i molt feliços de tornar a Can Barça. Sabem que és molt difícil, hem treballat molt i al final ens ha arribat aquesta oportunitat.

Se senten orgullosos de representar l’hoquei base del Barça?
I.A: I tant! El treball i la constància han tingut la seva recompensa. Ara estem gaudint junts al primer equip.

Egurrola és un altre dels baluards del planter blaugrana. Què suposa per a vostès tenir-lo de capità?
I.A: És un referent. Vaig créixer veient-lo jugar. Sempre recordo el Pop a la porteria del Barça com a titular. És un orgull compartir vestidor amb ell i esperem seguir-ho fent durant molts més anys.

Després de la cessió durant dues temporades al Noia Freixenet, quines expectatives té aquesta temporada amb l’elàstica culer?
N.R: Vull aprendre molt dels meus companys. És una oportunitat única. Aprofitaré els minuts que tingui amb el principal objectiu d’ajudar l’equip. Sempre tinc ganes d’enfundar-me les millors samarretes i en aquest cas la del Barça, que és el millor club del món. Ara ja tinc ganes d’enfrontar-me amb els meus excompanys defensant els colors blaugrana.

És especial tornar al Palau Blaugrana?
N.R: Jugar al Palau sempre és especial, és el somni de qualsevol. Al final tornar i poder jugar a casa sempre ajuda.

Alabart també va marxar per tornar al Barça Lassa. A la segona temporada després de la cessió, se sent una peça clau de l’equip?
I.A: Tot el que sigui ajudar l’equip, benvingut sigui. Després de la cessió, l’any passat els meus companys em van fer sentir important. De fet, me’n vaig sentir. A més, m’han fet créixer com a jugador i els ho agreixo. 

D’aquesta darrera temporada al primer equip, de quin company n’ha après més?
I.A: N’aprens de tots. Aquest era el meu objectiu en els entrenaments i partits. Agafes petites coses de tothom, que et fan créixer com a jugador. El meu principal referent és Guali, però sempre intento agafar coses de tots. Perquè la plantilla és molt bona.

Tots dos van guanyar l’or a l’Europeu. Amb les piles carregades després de proclamar-se campions amb la selecció?
I.A: Guanyar l’Europeu a la Corunya, casa meva, et dona un plus de motivació per començar la nova temporada, que es preveu exigent i llarga. Ja tinc moltes ganes d’afrontar el nou curs.

Més enllà dels patins, són dos amics fora de la pista -a l’entrevista l’ambient distès i alegre ho evidencia-. La seva amistat es trasllada a quan juguen?
N.R: Des que va venir (Alabart) vam forjar una gran amistat. A més, els nostres pares es coneixen molt entre si; ell ha vingut a casa, jo he anat a la seva i això es nota jugant, perquè ens coneixem molt bé.
I.A: Són molts anys compartint pista amb el Nil i espero que en siguin molts més. Tenir una amistat fora de la pista ajuda que les coses surtin bé dins. Espero que l’equip mantingui la dinàmica de l’any passat, perquè em faria molta il·lusió aixecar un títol amb la samarreta blaugrana al costat del Nil.