45 anys de la inauguració del Palau

45 anys de la inauguració del Palau

La sòbria cerimònia inaugural del Palau, celebrada el 23 d’octubre del 1971, va consistir primerament en una desfilada d’unes noies amb vestits tradicionals

Al programa electoral d’Agustí Montal Costa, candidat a la presidència del Barça a les eleccions del desembre del 1969, constava com un dels punts fonamentals la necessitat imperiosa de construir un pavelló esportiu per a les seccions del Club, que fins llavors no disposaven de recinte propi i havien de disputar els partits de casa a diverses instal·lacions de la ciutat de Barcelona. Així, seccions tan importants com el bàsquet, l’handbol i l’hoquei patins jugaven “de lloguer” al Palau Municipal d’Esports, al petit pavelló del Picadero Jockey Club i fins i tot a l’antiga zona esportiva del Camp Nou, a l’aire lliure.

Els compromissaris van dipositar la seva confiança en Montal i immediatament aquest va anar per feina. El 24 de setembre del 1970 es va posar la primera pedra del futur Palau Blaugrana. Els arquitectes Francesc Cavallé i Josep Soteras van ser els artífexs d’una edificació que va despertar l’admiració de tothom per l’avantguardisme innovador que aleshores representava, amb la seva impressionat cúpula i una planta octogonal que facilitava la visió des de qualsevol lloc.

Aquell 23 d’octubre del 1971, la sòbria cerimònia inaugural del Palau, típica de l’època, va consistir primerament en una desfilada d’unes noies amb vestits tradicionals. També hi van desfilar altres noies amb les banderes de les penyes barcelonistes i representants de les seccions blaugranes. La jornada va concloure amb unes exhibicions de gimnàstica i judoinfantil i l’actuació de diversos esbarts sardanistes.

Ja a la tarda van tenir lloc els primers partits de competició lliguera de la història del Palau, obrint primer el foc, a les 17 hores, l’equip sènior de la secció de voleibol, que va vèncer el CN Badalona per 3-0. Hores després, a les 9 de la nit, li va tocar el torn a l’handbol, però en aquesta ocasió el Barça no va poder passar de l’empat a deu gols davant el BM Granollers, aleshores líder de la Lliga.

El Palau no destacava per la seva grandària. Amb una capacitat inicial de només 5.696 espectadors (ampliades a 7.235 l’any 1994), les seves dimensions són més aviat reduïdes, la qual cosa sempre l’ha fet ideal per a l’anomenada “màgia del Palau”, ja que l’escalfor d’un públic situat molt a prop de la pista provoca un ambient d’olla de pressió que ha fet viure més d’una remuntada èpica. Només cal esperar que el futur nou Palau mantingui aquesta màgia catalitzadora d’energia blaugrana.

Força Barça
Força Barça
Tanca l'article