Viran Morros: Un nom únic per un jugador únic

“El Viran és un exemple de com l’esforç i la voluntat poden fer que puguis arribar a ser un gran jugador. La tasca del Viran potser és la una de les menys vistoses dins d’un equip, però realment és una de les més importants, i ell, amb el treball constant, fa que la seva aportació sigui fonamental a l’hora de guanyar els partits.” Així defineix David Barrufet a Viran Morros, un jugador del que anem a conèixer la seva faceta més personal

Hem buscat Viran al Google i surt que és únic al món. D’on ve el nom de Viran?

“Se’l va inventar el meu pare, del nom de la seva mare i el seu. En principi és únic al món, no sé si hi ha algú que l’ha copiat, jo sé qui ha havia un fan que va posar Viran al seu gos”.

Qui és la persona que més t’ha marcat en la teva carrera esportiva?

“La persona que m’ha ajudat més, la meva mare, segur, sempre acompanyant-me a tot arreu, als entrenaments, etc. I en el tema esportiu, el meu pare sempre ha estat molt esportista, ha corregut maratons, ha estat entrenador de judo molts anys, havia fet gimnàstica esportiva..., i el fet que el meu avi també fos esportista professional crec que sempre ha fet que fos com el abuelito. Curiosament, havia estat també entrenador de futbol aquí, al Barça, una temporada i mitja, i després va ser onze anys porter a l’Oviedo. Com a referent, òbviament sempre Michael Jordan, una icona esportiva de la meva època”.

Quin ha estat el moment més especial com a jugador blaugrana?

“Guanyar la Champions del 2015, sense dubte. Havia guanyat dues Champions amb el Ciudad Real, però guanyar-la amb el Barça sempre ha estat molt especial”.

Si poguessis escollir el pròxim repte aconseguit, quin seria?

“Tornar a guanyar la Champions, és el títol més important que hi ha i el nou format de Champions que hi ha encara el fa més bonic perquè és més lligueta i, en general, és el títol que més agrada de guanyar”.

Quin és el company de vestidor que triga més a la dutxa després d’un partit?

“El Jesper Noddesbo és molt lent i s’ho pren tot amb molta calma, arriba sempre molt just”.

Com seria el teu diumenge o dia de descans ideal?

“Aixecar-me no gaire tard, cap a les 10 h, estar tranquil una estona a casa, sortir a fer un brunch cap a les 13 h per estar aviat a casa i poder fer una migdiada d’aquestes de pijama de dues o tres hores, i anar al cine a la tarda, que m’agrada molt”.

Te’n vas de vacances a una illa deserta. On seria, amb qui hi aniries i què t’emportaries?

“Per sobreviure m’enduria una navalla o un ganivet gran per poder tallar. Qui m’enduria, per sobreviure hi aniria amb el Frank de la Jungla, però si és per estar relaxat me’n vaig amb la meva parella. I me n’aniria a una d’aquestes illes espectaculars de la Polinèsia Francesa, les Fiji o les Maldives”.

En temes culinaris, ets de provar coses noves, picants, sorprenents, multiculturals, o t’agrada més la cuina catalana?

“A mi m’agrada provar de tot, m’agraden els picants, provar coses noves. Per exemple, va venir un amic mexicà i em va fer provar saltamartins. Però havent-hi el menjar d’aquí... Està bo, porta bons nutrients..., a mi m’agrada”.

Quan no jugues a l’handbol, practiques algun esport?

“Durant la temporada com a molt nado una miqueta perquè em va bé per a l’esquena, i a l’estiu m’agrada jugar a pàdel, a tennis, anar amb bicicleta a vegades, si estem a la platja jugar una mica a voleibol, a pales o patxanguetes de futbol  a la platja, però sobretot per distreure’m”.

T’agrada viatjar? Quin és l’últim país que has visitat?

“M’agrada molt, durant l’any visitem molts països, però fent turisme aquest estiu vaig estar a Sardenya. El que més m’ha cridat l’atenció va ser el viatge de fa dos estius a Bali. Espectacular! Em va sorprendre perquè m’esperava tot platges i té molt més, una zona de volcans espectacular, unes terrasses d’arròs brutals... Em va agradar molt molt”.

T‘agradaria ser president del FC Barcelona algun dia?

“Home, agradar-me potser sí, però ho veig un repte massa complicat, no sé si serviria per a tanta pressió i suportar tantes crítiques. Estàs molt exposat i crec que és molt difícil. Potser em veig de vicepresident o a la Junta Directiva, que també manen, però no se’ls mengen”.

Si fos per sempre, què escolliries, viure amb un gat o no poder fer la migdiada?

“Doncs... Buf... Aquesta és complicada, perquè tinc pànic dels gats, però, és clar, a mi les migdiades em donen molta vida, pràcticament cada dia la faig, intento que siguin mínim d’una hora i mitja, sóc d’aquestes persones que es fiquen al llit directament (riu). És una situació complicada, tinc molta por dels gats, però entenc que si fos per fer migdiada el gat sempre el podria tancar en una habitació i podríem sobreviure”.