Edu Castro, un apassionat de la literatura

Després d’una llarga trajectòria de 36 anys com a entrenador –els 12 últims, al Barça–, Edu Castro ha agafat el relleu de Ricard Muñoz a la banqueta del Palau. El tècnic nascut a Vigo té dues passions: l’hoquei i la literatura. La primera la gaudeix en cada entrenament i partit, i la segona, en cada moment lliure que aprofita per treure un llibre de la motxilla. “Llegeixo en clau d’entrenador”, expressa en l’entrevista realitzada a la biblioteca Les Corts-Miquel Llongueras.

Ve aquí molt sovint?

Molt! Cada quinze dies. Agafo tres llibres cada vegada que vinc i, quan els acabo, els torno. Aquesta biblioteca està al costat del Palau i és genial, però també vaig a la biblioteca de Martorell (on resideix). Per tant, sempre porto a la motxilla uns sis llibres d’aquestes dues biblioteques i els vaig alternant.

Quin és el seu record en aquesta biblioteca?

Recordo que la primera vegada que vaig venir, fa quatre o cinc anys, hi vaig trobar un llibre que ja havia llegit, Incerta glòria, de Joan Sales, i que em sembla meravellós. Però no sabia on el tenia. Normalment miro els prestatges i agafo dos llibres de novel·la i un de filosofia i me’ls llegeixo d’una manera alternativa. Mai vinc a buscar un llibre determinat.

Quin és l’últim llibre que ha llegit?

Ensayos Filosóficos d’Adam Smith. I sempre tinc un llibre de capçalera, Una història de la Filosofia Occidental, de Bertrand Russell. Cada dia en llegeixo 40 pàgines: això significa que cada mes m’he llegit els dos toms un cop. I ara estic acabant un llibre d’Enrique Vila-Matas, que rellegeixo molt sovint, Doctor Pasavento.

Llegir també em permet desconnectar en les hores de descans posteriors a un partit

Quantes hores inverteix en la lectura?

Se’m pot veure pel carrer passejant i llegint, o fent un descans d’un quart d’hora o fent un cafè. Recordo molt Ernest Lluch i la seva teoria del quart d’hora, que deia que, si tens un llibre i llegeixes un quart d’hora, al cap del dia has llegit una hora en quatre estonetes. I una hora dona per a molt. També aprofito per llegir quan vaig en metro, a la nit i sempre que puc.

Ara que és el primer entrenador del Barça té més o menys temps per llegir?

Menys. Però quan una cosa t’agrada tant, el que fem és trobar temps sense deixar de fer les obligacions diàries. Llegir també em permet desconnectar en les hores de descans posteriors a un partit.

Què més li aporta la lectura?

Moltíssimes coses. Em serveix per articular un discurs i poder dir el mateix missatge de maneres diferents. Crec que un entrenador és, bàsicament, un comunicador, una persona que ha de fer arribar un missatge a un grup de persones. Tenir la possibilitat de fer diferents discursos, que en el meu cas m’ho dona llegir, permet expressar idees diferents que sobtin els jugadors i que els arribin d’una manera més directa.

Llavors, li dona una amplitud de vocabulari per transmetre idees?

Sí, idees i pensaments. Jo he arribat a dir a algun jugador particular frases extretes d’algun llibre i que t’ajuden a identificar una situació. Aquestes citacions de llibres t’ajuden a reflexionar. Quan llegeixo, ho faig en clau d’entrenador. I immediatament penso si això em serveix per transmetre alguna idea. Per exemple, hi ha una frase que m’agrada molt de Goethe, a l’obra teatral Faust, on es diu que “Dona més força sentir-se estimat que saber-se fort”. Des del punt de vista de l’entrenador això és fonamental. Tenir present aquesta idea és molt important per a les relacions personals, els rols i el lideratge que es poden generar dins un grup.

Quan comença la seva afició per llegir?

A l’institut. La professora de literatura de tercer de BUP ens feia llegir llibres de manera obligatòria i a mi m’agradava. Recordo Crim i càstig de Dostoievski. A partir d’aquí, descobreixo que el món literari em pot ajudar a gaudir. Al final, llegir és gaudir d’universos i parlar amb gent amb la qual ja no podràs parlar perquè molts estan morts. Són clàssics. I genials, per això continuen els seus llibres a les biblioteques.

Com va evolucionar d’una literatura clàssica a una de més filosòfica?

Vaig veient que les novel·les són històries inventades, genials i ben escrites, però m’adono que tot el tema de la filosofia, i de la història també, pot ordenar el teu pensament.

S’ha trobat algun entrenador que llegeixi tant com vostè?

No. I no ho veig com una afició que vulgui traslladar als altres. Jo no vaig per la vida preguntant quants llibres llegeix cadascú perquè tothom té les seves aficions i aquesta és la meva. Estic segur, i convençut, que el fet de llegir m’ha servit per comunicar-me. Altres ho fan d’una altra manera i segurament millor que jo. No vaig mai a cercles literaris ni tampoc he buscat ambients amb molts lletraferits.

Paper o llibre digital?

Sempre paper.  M’agrada passar les pàgines.

A la gent del món de l'hoquei sempre li recomano 'El viatge vertical'

Un llibre per recomanar...

Uf, és difícil perquè en diria molts. Incerta glòria de Joan Sales, meravellós. 2666, de Roberto Bolaño. El llop estepari, de Hermann Hesse, París no se acaba nunca, d’Enrique Vila-Matas. I un de relacionat amb el món de l’hoquei... El viatge vertical, del mateix autor.

Relacionat amb l’hoquei?

Vila-Matas explica que un senyor de 70 anys s’aixeca un dia i decideix separar-se de la seva dona. Viu això com una pèrdua d’alguna cosa, i el dia abans de fugir cap a les Açores, mirant la tele a casa, veu un partit entre el Barça i el Porto al Palau, una final de la Copa d’Europa que el Barça acaba guanyant. L’endemà, ell agafa un vol cap a Porto i coincideix amb l’equip del Porto. I comença a fer tota una èpica meravellosa sobre què es deu sentir sent perdedor i parla amb els jugadors. Amb Luís Sénica i amb Vítor Hugo. I fa un acudit molt divertit dient que un equip que té Sénica i Vítor Hugo ha de ser interessant. A la gent del món de l’hoquei sempre l’hi recomano.