Dominar, resistir i colpejar per sumar una nova victòria. Aquesta vegada ha estat al camp de l'Elx, on Lamine Yamal, MVP del partit, Ferran Torres i Rashford s'han apuntat els gols d'una nit que havia començat amb un control absolut del conjunt barcelonista. Álvaro Rodríguez havia posat emoció al marcador amb el momentani empat, però el líder ha sabut lluitar i construir infinitat d'aproximacions per tornar a sumar tres punts més al capdavant de la Lliga. 

Com va demanar Flick, els seus homes s'han plantat concentrats al Martínez Valero. Joan Garcia, Kounde, Cubarsí, Eric, Balde, De Jong, Olmo, Fermín, Lamine Yamal, Raphinha i Ferran han dibuixat un plantejament amb mentalitat ofensiva. Dominant la possessió de la pilota i ofegant l'Elx en la construcció de joc, el 10 taronja ha avisat en una sortida barcelonista molt precisa; només ha faltat definició. Una manca d'efectivitat corregida instants després.

Una passada filtrada de Dani Olmo ha connectat amb Lamine Yamal. Si la passada ha estat òptima, la definició ha estat magnífica. Molt pocs migcampistes són capaços d'imaginar i portar a la realitat l'assistència que ha firmat l'egarenc. Una màgia que ha donat continuïtat el geni de Rocafonda, que ha deixat enrere a Iñaki Peña. Una facilitat que ja quasi no resulta sorprenent per superar el porter rival. Ja acumula nou dianes en aquesta Lliga 2025/26; les mateixes que va assolir en tota la competició passada.

Del possible 0-2 a l'empat a u

Aquest 0-1 matiner no ha amagat la superioritat barcelonista. Sostinguda en el temps i reafirmada amb més estadístiques ofensives. Olmo, amb un llançament que s'ha topat amb el travesser i que hauria pogut ser el 0-2, i Ferran Torres han coquetejat amb la segona diana. Unes aproximacions que han semblat despertar els il·licitans. Capaços de discutir el control culer en accions esporàdiques. Rodri Mendoza i Álvaro Rodríguez han estat els més actius. Precisament, el 20 ha estat l'autor de l'empat al minut 29.

Poc s'esperava aquest 1-1, menys quan el culer ha sumat més mèrits per tornar a posar el Barça en avantatge. De nou, la màgia negra que rodeja el FC Barcelona amb els pals s'ha tornat a veure a Elx. Ferran Torres, en dues ocasions consecutives, ha enviat el perill a la fusta. No ha quedat dubte que l'empat ha reactivat els culers. Sobretot, a través de l'omnipresència de Lamine Yamal i l'espai trobat per les passades d'Olmo. Arguments que han conduït a l'1-2 i que han comptat amb l'esplèndida col·laboració de Frenkie de Jong. L'holandès ha congelat el ritme per servir en safata el gol a Ferran Torres. Per fi, el màxim golejador culer d'aquest curs ha eixamplat els seus números; ja en porta 16.

La producció ofensiva no ha tingut fre. Immediatament després d'aquest 1-2, Fermín, Raphinha i Ferran Torres han augmentat els xuts de la primera meitat. Fins a 17 ha registrat l'elenc de Flick en una primera meitat que bé podria haver tingut un resultat molt més ampli. El color taronja ha imperat en el desenvolupament d'aquest duel. Sens dubte que només el marcador ha embrutit el joc que ha desplegat el FC Barcelona sobre el verd alacantí, que com era d'esperar ha vist anul·lat un gol local per fora de joc, ja en la segona meitat. 

No sense patiment arriba el tercer

Amb un resultat tan ajustat no hi havia espai per a la relaxació, però el joc culer s'ha apagat i assossegat en el segon capítol. En conseqüència, Flick ha sacsejat l'alineació inicial amb l'entrada de Robert Lewandowski i Marc Bernal. I ho ha fet, però altre cop ha faltat la definició. Frenkie de Jong i Lamine Yamal han propiciat el primer xut del davanter polonès, que no ha arribat en bon port. Una nova ocasió desaprofitada que ha encomanat l'Elx, que tampoc ha enfocat porteria en la següent acció. Una anada i tornada que el FC Barcelona ha volgut tallar de soca-rel amb un nou xut de Fermín, aturat per Iñaki Peña, i un u contra u de Rashford, que no ha tingut un final feliç. S'ha hagut d'esperar. 

Sens dubte que la felicitat demana esforç. A través d'un joc menys lluït, els culers han sabut patir fins a tornar-se a trobar amb el gol, quan menys s'esperava Joan Garcia ha originat el tercer gol barcelonista de la nit amb una connexió amb Robert Lewandowski. Lamine Yamal, diferencial una vegada més i acumulant més arguments resolutius al seu repertori, que també ha concretat esforç per salvar una pilota que sortia fora del camp, i Rashford han concentrat els altres focus en una diana que ha deixat anar una onomatopeia de sospir. Sospir relaxat per posar més distància en un marcador que es podria haver complicat. L'anglès s'ha apuntat el seu desè gol del curs. 

Després de meravellar en la primera meitat i sobreviure en la segona part, el FC Barcelona ha conquerit el Martínez Valero, on prèviament només hi havia guanyat el Vila-real. Una victòria que ha arribat després de sacsejar encara més les estadístiques de xuts, aturades en els 30 finals, i dues intervencions salvadores del 13 culer. S'han sumat tres unitats que han costat, però més que vàlides per continuar comandant la classificació de la Lliga. Ara en són quatre de marge respecte al Reial Madrid, que encara no ha jugat.

Així doncs, el Barça es presentarà al repte de la Copa del Rei contra l'Albacete amb la tranquil·litat de continuar en la primera posició lliguera. 

Força Barça
label.aria.fire
Força Barça label.aria.forcabarca label.aria.forcabarca