Chelsea – FC Barcelona: Com si fos un Clàssic
A Stamford Bridge s’hi respira futbol. Als seus passadissos interiors s’hi pot contemplar bona part de la seva història. Quadres de John Terry, Didier Drogba, Gianfranco Zola, José Mourinho o la recentment conquerida Copa Mundial de Clubs de la FIFA envaeixen tots els racons de l’estadi, que al seu exterior llueix també l’estàtua de Peter Osgood, una de les seves icones dels anys 60.
120 anys d’història acompanyen un Chelsea que s’ha fet especialment gran -a nivell continental- en les tres darreres dècades, durant les quals ha nascut una rivalitat europea que ara ja és tot un Clàssic europeu: el Chelsea-Barça.
Durant els darrers anys -ara feia set que no es veien les cares- tots dos equips han lliurat grans batalles a la màxima competició continental. Qui no recorda la remuntada del 2000 en què el Barça va aixecar un 3-1 advers per acabar guanyant per 5-1 a la pròrroga? O la màgia de Ronaldinho i Messi a Stamford Bridge, contra aquell Chelsea incòmode de Mourinho? O el gol d’Iniesta, segurament un dels moments més celebrats de la història del Barça? Malauradament, també alguna nit trista per als culers, com la de la semifinal de Champions del 2012.
Dues cares noves
Ara, tots aquests records venen a la ment abans d’una nova entrega d’aquest Clàssic. Tindrà lloc novament a Stamford Bridge, ubicat al barri de Fulham, un escenari que mai ha estat fàcil per al Barça. Una única victòria en vuit visites pot servir com a gran al·licient per al Barça de Hansi Flick, que es presenta a Londres amb les novetats de Marcus Rashford (ja recuperat del seu procés gripal) i Frenkie de Jong (sancionat en el darrer partit de Lliga). Només Ter Stegen, Gavi i Pedri s’ho perdran per lesió.
Màxima igualtat a la classificació
La progressiva recuperació de jugadors ha vingut acompanyada també per una millora en els resultats. No s’ha d’amagar que el Barça es troba segurament en el seu millor moment del curs, després d’encadenar una sensacional victòria a Vigo i una altra golejada contra l’Athletic Club el dia del retorn a l’Spotify Camp Nou.
Però com de be arriba el Barça en realitat? Res millor que la cita d’Stamford Bridge per exercir de termòmetre d’un equip que ara fa uns mesos es va quedar a les portes de la final de Champions i que enguany necessita punts si vol tornar-ho a intentar per la via ràpida. Si el Barça guanya a Stamford Bridge, el missatge a Europa estarà llançat. I només quedaran per davant els enfrontaments contra l’Eintracht, l’Slavia de Praga i el Copenhaguen.
La cita, en aquest sentit, suma l’al·licient d’una màxima igualtat a la taula classificatòria. Chelsea i Barça estan empatats a 7 punts i quan acabi el partit només quedaran 9 punts més en joc abans d’acabar la Fase Lliga. Si volen acabar dins del Top-8, els tres punts d’aquest dimarts a Londres tenen molt i molt de valor.
El Chelsea, sense Cole Palmer
Si dèiem que el Barça arriba en un bon moment, una situació similar viu el Chelsea. Els londinencs han encadenat tres triomfs seguits a la Premier i també -com el Barça a Bruges- van punxar en el seu darrer desplaçament europeu al camp del Qarabag (2-2). Sense el seu gran referent, el lesionat Cole Palmer, el conjunt dirigit per Enzo Maresca també necessita la victòria abans d’enfrontar-se a l’Atalanta, el Pafos i el Nàpols en el tram final de la primera fase de Champions. Que comenci ja aquest Clàssic europeu.