Pedri: “Soc un culer que té la sort de jugar al Barça”

Parla amb il·lusió juvenil i, alhora, amb l’experiència que li donen gairebé sis anys en el primer equip. La seva veu ja és la d’un referent del vestidor. Amb humilitat i ambició, Pedri declara el seu amor al Barça en el seu moment més dolç.

Va arribar al Barça amb 17 anys i, ara que està a punt de fer-ne 23, ja és un dels futbolistes que fa més temps que és a l’equip. De fet, és el cinquè capità. ¿Sent que és un dels líders del vestidor?
He viscut un canvi gran des que vaig arribar, sí. Sembla que sigui ahir i han passat cinc anys i escaig. En aquest temps he après molt dels companys i dels capitans que he tingut. I sí, ara em sento en una posició de lideratge dins de l’equip.

En el temps que porta al Barça ha viscut el final d’un equip, liderat per Leo Messi, que ho va guanyar tot, i l’inici d’una nova era. ¿Com ha paït aquesta transició?
En les diferents etapes que m’ha tocat viure al Barça he après molt, sobre tot de futbolistes com ara Busi, Jordi, Leo, Geri i Sergi [Busquets, Alba, Messi, Piqué i Roberto]. A més de la qualitat que tenien damunt la gespa, era increïble entrenar amb ells, em van ensenyar com haig de ser fora del terreny de joc i què haig de fer per ajudar l’equip. Ara em toca gaudir i mirar de transmetre això mateix als joves.

Li va faltar jugar amb Iniesta...
És clar que si. Hauria viscut un somni jugant al seu costat, però no va poder ser perquè ell va marxar abans que jo arribés. Si l’hagués gaudit com a company hauria estat increïble.

Fins ara, al Barça té una mitjana de cinc gols per temporada. De moment, aquest curs n’ha marcat dos. ¿Fins a quin punt dona importància a l’aportació golejadora que pot oferir a l’equip?
Li dono força importància. Tothom em diu que haig de marcar més gols, que haig de provar el xut a porta, que haig d’arribar a l’àrea. En soc conscient, haig de millorar. El meu germà m’ha posat una marca per a aquesta temporada, però no li diré...

És un objectiu personal superar-se en aquest aspecte?
Ho és, ho és.

Sempre que celebra un gol fa el gest de posar-se ulleres, dedicat al seu pare. Fins a quin punt la seva família és important per a vostè?
És el més important. M’han donat la vida i sempre han estat al meu costat. M’han ajudat, han vist tot els meus partits i m’han donat suport quan les coses no m’han anat bé. I quan m’han anat bé m’han fet tocar de peus a terra. El meu germà, per exemple, em fot canya amb això dels gols. I tot plegat m’ajuda a millorar i a seguir gaudint.

De petit no podia ser res més que barcelonista, perquè a casa seva són molt culers. No es va formar com a futbolista a la Masia, però el seu joc és cent per cent Barça. I amb 22 anys és un dels pilars fonamentals de l’equip. La relació que té amb el FC Barcelona va més enllà de la d’un futbolista amb el seu club?
Sí, és així. Quan vaig néixer em van posar la samarreta del Barça. El meu avi i el meu pare eren culers a mort i això m’ho han traslladat. Jo soc un aficionat culer que té la sort de jugar en el seu equip. Visc en un somni i en soc conscient cada dia quan em llevo.