Carles Grau i Marc Grau: "Viure-ho junts ho farà una experiència inoblidable"

Ser esportista d'elit és un fet gairebé extraordinari, tenint en compte tots els nens i nenes que somien ser-ho, en els seus respectius esports. Que d'una mateixa família en surtin dos, encara redueix més les possibilitats, però que hi hagi quatre germans que hagin assaborit l'hoquei professional és poc menys que un miracle. El miracle de la família Grau Tallada. Dos d'ells, en Carles i en Marc fa gairebé un lustre que comparteixen equip. Tres temporades al Liceo, i actualment estan complint la seva segona al Barça.

Junts han celebrat, han patit i han gaudit, però encara els queda experiències per a compartir, com per exemple un viatge transoceànic com el que els porta fins a l'Argentina per a la disputa de la Copa Intercontinental que volen dur cap a Barcelona. Del dia a dia entre germans, del magnífic estat de forma de l'equip i de la possibilitat de guanyar un títol tan exclusiu com aquest n'han parlat en aquesta entrevista, poc abans d'enlairar-se cap a San Juan, el bressol de l'hoquei argentí i la seu que acollirà, aquest cap de setmana, una competició que el Barça va guanyar per última vegada fa cinc temporades.

- És una competició que arriba una mica de rebot, per la renúncia del Valongo. Com vau rebre la notícia? Altera una mica la planificació o és un regal el fet que pugueu lluitar per un títol més?

Marc Grau (MG): Considerem que és, com bé has dit, un regal. Volem anar a competir i a guanyar-la.

Carles Grau (CG): Ens vam assabentar abans de jugar contra el Reus (14 de gener), que hi havia aquesta possibilitat. Al cap de dos o tres dies es va confirmar i tothom va estar molt content. Jo he viscut l'experiència d'anar a l'Argentina dues vegades, pel Marc serà la primera, i és una experiència inoblidable. S'ha d'aprofitar i intentar portar el títol cap aquí.

- Com deies, Carles, de vosaltres dos només l'has jugat tu. Va ser el 2018 amb el Porto i la vas perdre precisament contra el Barça. Quin consell es pot donar, de germà gran a germà petit, a l'hora de jugar una competició tan especial com aquesta i amb l'ambient que es viurà a San Juan?

CG: Que gaudeixi de l'experiència, perquè el pavelló s'omple, la gent vol veure bon hoquei i s'han d'aprofitar les experiències que ens dona l'esport de viure títols així. Marc, ja veuràs com gaudiràs i veuràs com es respira l'hoquei en un altre país com Argentina. Val molt la pena.

- De la Intercontinental podríem dir que és la competició més exclusiva, pel simple fet que has de guanyar un trofeu continental o arribar a la final per a jugar-lo, i això potser és una única oportunitat que et ve a la vida. No sé si augmenta més la pressió, el fet de saber que potser no la tornes a jugar.

CG: És exclusiva, hi ha poca gent que l'ha guanyat i per aquest motiu hem d'anar al 100% a guanyar-la i que quedi en el nostre record, perquè potser no la tornem a jugar mai més. Però pressió no. Som jugadors del Barça i tot el que se'ns posa per davant ho hem d'intentar guanyar. Serà un repte més però simplement això. Intentarem guanyar-la per l'equip i per tothom, que ens ho mereixem.

- La Champions sempre la tenim al cap, però guanyar aquesta Intercontinental, ja suposa, d'alguna forma, guanyar al campió d'Europa, el Porto. Marc, pot tenir una mica d'aires de revenja, en cas de jugar contra el Porto?

MG: Revenja no. Tu ho comentaves, si la guanyem, els altres equips et tindran encara més en compte. El Barça sempre és un equip que tothom respecta. L'equip sap que si la guanyem tindrem més motivació i més confiança per a quan arribi la Champions.

- L'equip sembla que va a velocitat de creuer. Fa poc vau fer els 50 partits seguits invictes a la lliga, ara ja en són 52. En Champions, un empat, quatre victòries i primers de grup. Esteu en un moment òptim per afrontar una competició d'aquestes característiques?

MG: El Barça sempre és un equip que guanya molts partits i volem intentar seguir en aquesta dinàmica i guanyar els màxims de partits possibles.

CG: L'estat de forma és òptim per afrontar aquesta competició tan curta de dos dies. En aquest sentit, estarem preparats per afrontar el títol. De moment hem de pensar en el primer partit perquè costarà, i després d'un viatge llarg. Però veig l'equip molt convençut de les seves possibilitats aquest any. Crec que, com he dit abans, estem entrenant molt bé i els moments decisius comencen ara. Som molt autoexigents.

- Heu guanyat títols per separat, heu guanyat títols junts... com de diferent és guanyar un títol amb el teu germà o guanyar-lo sense ell?

MG: El primer títol que vam guanyar junts va ser la Copa del Rei amb el Liceo i va ser una experiència inoblidable. Des de ben petits, el Carles era el nostre mirall i vèiem com el seu nivell cada cop era més alt, anava amb la selecció i amb grans clubs... poder viure tres anys amb el Liceo i ara al Barça i guanyar títols junts és molt especial.

CG: Recordo quan va acabar la final de la Copa, que era el primer títol i li vaig dir: "ho hem aconseguit, hem guanyat un títol junts". Va ser molt especial, tenim fotos del moment que ens abracem al final del partit i és molt emocionant. Segurament mai ens ho havíem imaginat, que juguéssim junts en un equip i al més alt nivell. Aquests títols que han arribat són fruit de la insistència i del treball. Hem sigut molt treballadors, i encara ho som. Ara potser no ho valorem tant com d'aquí a uns anys quan deixem l'hoquei i diguem "ostres, mira el que hem aconseguit, tots aquests títols junts". Tot això ho valorarem més quan acabi la nostra etapa esportiva. Ara, a gaudir d'aquests cinc anys que portem junts, i que en siguin molts més.

- Parlaves, Carles, de l'autoexigència de cada individu dins d'un mateix vestidor. El fet de compartir vestidor amb un germà provoca que us exigiu més l'un a l'altre per la confiança que teniu? O, també, si un dels dos fa un gran partit, ho sentiu més com a vostre?

CG. Potser no li faries un crit a un altre jugador i a ell li fas, però això ajuda a millorar, i en aquest sentit ho veig molt positiu, que ens puguem dir el que creiem per a millorar. És veritat que si marca algun gol doncs segurament estic més content, però l'important és guanyar. L'equip està per sobre de nosaltres així que en aquest sentit tot correcte.

MG: És això. Tant en entrenaments com en els partits si hi ha algun error o millora que puguem fer ens ho diem i intentem aportar el granet de sorra, però el més important és el grup. Que tothom funcioni bé i s'ha de mirar pel company sempre.

- Per acabar de concloure aquesta prèvia de la Intercontinental, òbviament, si posem un desig ha de ser guanyar-la i tornar cap a Barcelona amb un títol, però com us imagineu aquesta experiència i el fet de viure-la amb el vostre germà. Seran bastants dies que estareu 24 hores junts, esteu preparats?

CG: Serà el viatge més llarg que farem junts. És veritat que van venir a Xile, a un Mundial sub-20, però L'experiència serà molt bona. El simple fet d'anar vestit amb el xandall del Barça, segurament la gent et demanarà fotos i autògrafs i és maco. A més, viure-ho amb el meu germà ho farà una experiència inoblidable, una més de les que portem. Segur que ens ho passarem bé a l'Argentina.

- Compartireu habitació? Habitació individual?

MG. No compartim habitació, Ja fem moltes hores junts i va bé estar una miqueta separats. Però serà una gran experiència i hem de gaudir d'aquests moments que l'hoquei ens dona.