Dyego: "Vull celebrar els meus 10 anys al Barça amb la Champions"
Era el gener del 2014 quan un jove brasiler s'incorporava a la disciplina culer per reforçar el projecte del Barça de futbol sala. Avui, gairebé 10 anys després, s'ha convertit en tota una institució. Però, malgrat els anys, Dyego Henrique Zuffo afronta aquest any amb la mateixa il·lusió i convicció.
Segon capità del Barça, és una de les puntes de llança del projecte, que segueix a bon ritme. En 10 anys, el de Palmitos suma 4 Lligues, 3 Copes d'Espanya, 5 Copes del Rei, 2 Supercopes d'Espanya i 3 Champions. La primera, en els seus primers sis mesos com a blaugrana, aquella temporada 2013/14. Ara vol arrodonir aquest desè aniversari del seu fitxatge amb una nova Champions. El primer pas, la Main Round que es disputarà del 25 al 28 d'octubre a Loznica (Sèrbia).
Primer de tot, Dyego. Com esteu?
Bé, arribem molt bé. Tenim molta il·lusió per aquesta Champions, i més després del que va passar la temporada passada. Arribem amb baixes a la Main Round, és cert, però sempre hem demostrat que aquest equip sap refer-se. En aquests darrers partits de Lliga, on sumem quatre victòries seguides, hem donat la cara i hem fet la nostra feina. Venim en una bona ratxa, jugant bé i dominant, i això és important. L'equip té personalitat i confiança i això, en un equip com el Barça que ha de guanyar sempre, és molt important.
I un bon lloc per demostrar-ho és a la Champions.
Sí, sens dubte. Afrontem la Main Round amb molta il·lusió. Com he dit, la Champions se'ns va escapar l'any passat, malgrat tenir condicions per guanyar-la. Va ser una fatalitat, ja que per un gol no vam passar a la Final Four. Però ara aquest any se'ns presenta una altra vegada l'oportunitat de ser campions d'Europa. La decepció de la temporada passada va ser molt dura, perquè a més després vam haver de guanyar sí o sí la Lliga per poder classificar-nos una altra vegada. Però ho vam aconseguir, d'una manera brillant, sense perdre cap partit al play-off, sense anar a la pròrroga… Va ser històric i demostra el que he dit abans, que aquest equip té una personalitat molt forta.
Si alguna cosa bona té l'eliminació de l'any passat és que ha de servir com a aprenentatge?
I tant. Ser campions d'Europa per a nosaltres és el més important i això de l'any passat ens ha d'ajudar a no repetir els errors del passat. No hem d'abaixar els braços en cap moment, perquè tots els gols poden ser molt importants. Especialment a l'Elite Round, la segona fase, on només en passa un. El nostre gran error, evidentment, va ser contra l'Anderlecht, perquè els teníem. Podríem haver matat el partit i allà va ser on se'ns va escapar la classificació. Abans sí que és cert que en el primer partit hauríem d'haver guanyat més folgadament, però llavors no sabies quants gols necessitaries. Aquest any ja sabem que cal anar a totes sempre. Però tampoc no serà fàcil, perquè avui dia el nivell està molt alt i els equips estan competint molt bé.
Has parlat de l'Anderlecht, que serà un dels al·licients. Ganes de revenja?
No en diria revenja. Més que res, va ser un error nostre. El sentiment que teníem era cap als nostres propis errors, perquè vam deixar escapar aquella oportunitat. De totes maneres, l'Anderlecht és un gran equip. S'ha reforçat bé i ha demostrat la seva vàlua aquests anys. Segur que serà un gran partit.
I us retrobeu amb Marcenio.
Hem viscut moltes coses plegats. Està jugant bé a l'Anderlecht i és un dels fitxatges positius. Ara darrerament ens hem trobat la selecció brasilera també i diu que està bé, a gust i content. Serà bonic enfrontar-nos per primer cop.
La Main Round és una ronda en què es classifiquen tres de quatre equips. On és la clau per mantenir la tensió competitiva?
Teòricament hauria de ser fàcil classificar-se, sí, però crec que avui dia si no estàs concentrat al 100% les coses se't posaran difícils, perquè els equips estan evolucionant. Ja es veu amb les seleccions com és de difícil, els països han crescut i hi ha molts jugadors espanyols o brasilers repartits per totes les lligues que apugen el nivell. A més, ara la informació dels rivals és per a tothom. Així doncs, no hi ha possibilitat d'entrar relaxat en un partit perquè si no patiràs. I això és el que tenim clar.
I, és clar, guanyar la Champions seria una bona manera de celebrar aquest desè any al Barça.
M'encantaria. Ja són deu anys. Recordo quan vaig arribar l'any 2014, que no pensava que estaria tant de temps. Però et vas quedant, et vas sentint a gust, les coses van bé. Amb feina, amb moments per a tot, però estic molt content amb la meva carrera. He viscut anys magnífics i espero poder celebrar el meu desè any aquí amb la Champions.
Amb què et quedes d'aquests 10 anys?
Doncs he après molt i he evolucionat com a jugador i com a persona. Em quedo amb les experiències viscudes i també amb les dificultats que he passat per sortir del meu país molt jove, arribar a un equip que era multicampió, ple de jugadors top i haver de trobar el meu espai. He hagut d'aprendre molt, madurar molt i ràpid. He hagut de canviar algunes coses per després poder tornar a fer-ne d'altres. I em quedo amb tot, perquè és una experiència increïble.
Acabes de dir que vas haver de trobar el teu lloc, però molt ràpid ja et vas convertir en un referent. Quin és el secret per aguantar tant de temps en aquest nivell?
La humilitat, la feina i enfocar-se en un objectiu. Al Barça no et pots relaxar, perquè al Barça juguen els millors. Tothom vol venir aquí i, quan fitxes per aquest gran club, no només “competeixes” amb els teus companys per ser important sinó també amb tots els altres. Si vols estar aquí durant molt de temps, has d'estar al nivell més alt. I per aconseguir-ho has de descansar bé, evolucionar el teu joc i aprendre constantment. Ha estat una etapa molt profitosa per a mi.
Com ha canviat el Dyego del 2014 al Dyego del 2023?
He madurat molt, encara que segueixo sent el mateix noi a qui li agrada jugar amb la pilota als peus. Sí que és cert que al principi vaig haver de canviar una mica la meva manera de jugar per encaixar i trobar el meu espai. Però després ho vaig poder tornar a fer perquè ja havia après. I aquí és on vaig poder demostrar les meves condicions. Al principi, quan afrontes dificultats, és on demostres la teva vàlua. Els meus primers sis mesos van ser difícils, però vaig continuar insistint i treballant amb humilitat. Després vaig anar millorant a poc a poc i em vaig anar trobant. Quan ets jove creus que tot ha de ser a la teva manera, però a vegades les coses no funcionen així. Quan ho descobreixes és quan has après i quan pots tornar a ser tu mateix i començar a gaudir de veritat.
Mirant enrere, què és el que et fa sentir més orgullós de la teva etapa al Barça?
En tota la meva carrera en general del que més em sento orgullós és d'haver estat el jugador que jo volia ser. Això per a mi és el més important. Quan era jove tenia una idea i ho he aconseguit. Aquest és el millor premi, perquè no és fàcil jugar al més alt nivell com a mi m'agrada jugar. Sempre dic que, a vegades, potser he hagut d'anar per camins diferents, però l'objectiu era el mateix: ser el jugador que sempre havia somiat. I el dia que ho deixi, estaré satisfet per això. He pogut treure el que duia a dins, i encara noto que tinc coses que puc treure.
Es nota que gaudeixes.
Molt. És el que et dic, m'enorgulleix, perquè he aconseguit encaixar el meu joc en un alt nivell. I no és fàcil. Per a mi, el més bonic és quan algú et diu “vinc a veure el partit per veure't jugar, perquè gaudeixo molt”. Òbviament has de guanyar, és clar, però al final l'esport és entreteniment i em fa molt feliç quan algú em diu això.
L'estabilitat que t'ha donat el Barça ha estat clau?
Sempre dic que estic al millor lloc on es pot estar, molt lluny del segon. El Barça és l'aparador més gran que un jugador de futbol sala pot tenir. Jugar al Palau, davant de la nostra gent, amb l'ambient que s'hi respira… estan sent anys increïbles. No és fàcil perquè per mantenir el nivell sempre has de donar el màxim, però val la pena perquè és un somni. Quan vaig començar a jugar mai em vaig imaginar acabar aquí. I encara menys, durant tants anys. És increïble.
Com t'agradaria que et recordés la gent del Palau?
Doncs com un jugador que va arribar molt jove a un equip que ho guanyava tot, però que va saber trobar el seu espai amb feina i sacrifici. I com algú que gaudia sobre la pista, que va aconseguir ser el jugador que sempre havia volgut ser.